Hipòtesi - Informe - Diagnosi - Propostes
SISTEMES AQUÀTICS I DEPURACIÓ DE L'AIGUA
L'estudi de la qualitat ambiental, la diagnosi i la gestió dels espais humits ha d'anar dirigit a mantenir un seguit d'objectius bàsics en el funcionament i sosteniment d'un ecosistema. Per assolir aquests objectius plantegem dues línies d' anàlisi dels quals es derivaran els criteris per avaluar els nexes d'unió que existeixen entre el sistema natural i el seu aprofitament i utilització com a recurs energètic, de matèria primera, sistema d'evacuació de residus i el consum. Aquestes dues línies són les següents:
- L'aigua com a element que forma part d'un sistema natural, éssent la base o bitop d'una unitat funcional o ecosistema.
- L'aigua com a recurs natural explotable per a l'activitat industrial, agrària i domèstica,integrades en el sistema sòcioeconòmic del desenvolupament urbà.
Tanmateix, cal mantenir un aprofitament sostenible i equilibrat en la globalitat dels recursos naturals dels sistemes aquàtics superficials i subterranis, de tal manera que es garanteixi la capacitat de renovació mantenint les demandes socials actuals i la seva projecció a futures propostes. Cal analitzar l'aigua com a recurs natural sota la doble perspectiva abans esmentada, garantint la sostenibilitat d'aquest sistema natural en la seva utilització com a recurs social. Hem de partir, doncs, d'unes hipòtesis de treball inicials i que ens marcaran la metodologia a seguir a l'hora de determinar els paràmetres d'anàlisi en l'estat qualitatiu i l'ús d'aquest element. Aquestes s'emmarquen bàsicament en dos punts:
- El control i valoració del consum, utilització i extracció d'aigua del medi natural cap a la seva utilització en el context sòcio-econòmic de la ciutat.
- El manteniment d'una qualitat acceptable i que ens permeti el desenvolupament i manteniment d'un ecosistema i la seva conectivitat amb altres sistemes naturals.
1. ELEMENTS A CONSIDERAR
Caracteritizació i valoració del sistema natural. Per a la caracterització, valoració diagnosi de l'aigua com a sistema natural realitzarem un seguit d'anàlisis del seu estat alhora que valorarem els instruments necessaris per a la protecció d'aquests espais naturals.
- Inventari de les zones humides existents en el marc territorial de l'auditoria a realitzar, tant de les aigües superficials com de les subterrànies.
- Zonació hidràulica i determinació del règim i usos del sòl. La gestió dels espais fluvials no es pot realitzar al marge de la resta del territori, l'ordenació dels usos d´ aquest té una incidència directa amb els aspectes qualitatius de l'aigua com a recurs, en general, per a la conservació del sistema natural (N.E. ROTH et al.).
- Avaluació de la planificació hidrològica de la zona. La Llei d´ Aigües (L.A.) preveu la redacció de Plans Hidrològics de la conca, que han d´incloure un seguit d'especificacions i propostes a realitzar (art. 40 LA).
- En el cas de que existeixi una xarxa fluvial dins el marc territorial a estudiar, cal analitzar el tipus de substrat del llit del riu i les condicions físiques d'aquest. Cal caracteritzar el tipus de substrat que es presenta en el riu per a poder extreure conclusions en la posterior aplicació d'indicadors biològics per a la determinació de la qualitat del sistema fluvial.
- Anàlisi de la geomorfologia de la conca i la dinàmica del sistema fluvial, amb grau i tipus de variabilitat temporal i espacial d'aquest. No podem parlar d'una xarxa hidrogràfica sense analitzar la seva conca i examinar les seves característiques (B. MITCHELL). Una conca és tota aquella extensió geogràfica que drena l'aigua que rep cap a una mateixa vessant, formant el curs d'un riu; aquest ve determinat per un seguit de condicions ambientals externs a ell, ja sigui la climatologia de la zona, la geologia de la conca, el tipus d'ecosistemes forestals adjacents, etc. i, un breu anàlisi d'aquestes condicions, ens pot donar informació sobre el tipus de riu que podem esperar i les seves característiques principals, així com arribar a entendre la seva dinàmica.
- Valoració qualitativa de l'aigua dins el sistema natural que forma part de l´ecosistema, determinant, així, l'estat qualitatiu de l'aigua des d´un punt de vista ecosistèmic.
- Anàlisi de l'estat qualitatiu del bosc de ribera i la seva fauna associada sota un punt de vista ecosistèmic. La protecció del bosc de ribera és essencial per preservar tant un patrimoni natural com uns filtres per a la contaminació i l'excés de nutrients que s'aboquen al riu i protegir, alhora, uns espais naturals per a la vida salvatge i per al lleure, contribuint així al manteniment d'un paisatge desitjat per la majoria de la població que fan la funció de corredors biològics que connecten diferents espais naturals i ajuden a mantenir la biodiversitat (R.J. NAIMANet al.).
- Anàlisi hidrogeològic de la zona amb la determinació i caracterització dels aqüífers, examinant els plans d'ordenació d'extraccions i el tipus de classificació dels mateixos segons el seu grau d'explotació. Darrerament els mapes de zones hidrogeològiques basats en la litologia de la zona han rebut un fort impuls, degut principalment a la necessitat de quantificar els recursos en aigües subterrànies disponibles i a la seva capacitat de complementació dins els programes de planificació hidràulica regional.
Demanda i utilització de l´aigua com a recurs natural. Aquest apartat es divideix en tres situacions diferents segons els usos de l'aigua:
- ús domèstic
- ús industrial i/o agrari i
- ús municipal
Ús domèstic.
En aquest apartat caldria examinar els següents punts:
- Avaluació de les instal.lacions domèstiques, procedència i tipus de subministrament i estat de la xarxa de distribució.
- Aigua subministrada.
- Estat de la xarxa de sanejament d'aigües residuals.
- Tipus de tractamenfont FACE="Verdana" SIZE="2"> - Anàlisi del consum domèstic.
- Avaluació dels projectes de futur, demandes a mig i llarg termini.
- Qualitat de l'at i sanejament de les aigües residuals.
Ús industrial.
En aquest apartat i dins les diferents activitats classificades en el marc territorial examinat, caldria analitzar:
- Tipus i origen del subministre.
- Consum, relació entre els cabals subministrats i declarats i els cabals abocats. Propostes d'estalvi.
- Demanda d'aigua a mig i llarg termini, perspectives de futur en els diferents sectors industrials.
- Localització i tipologia dels abocaments. Origen difós, abocament canalitzat a la llera pública o a un col.lector
- Caracterització i qualificació dels abocaments
- Tipus de tractament de les aigües residuals
Ús municipal.
En aquest apartat caldria examinar els següents punts:
- Determinació del tipus d'abastament i usos d'aquest
- Consum d'aigua i classificació d'aquesta.
2. MÈTODES D'ANÀLISI
2.1. Caracterització i valoració del sistema natural.
2.1.1. Inventari de les zones humides.
Per a la realització de l'inventari de les zones humides cal, en primer lloc, conèixer la situació topogràfica sobre diversos mapes. Per a l´ubicació d'aquestes es considerarà l'extensió derivada de les localitzacions dels espais aquàtics naturals i que constitueixen el Domini Públic Hidràulic del terme municipal i el seu entorn immediat (termes municipals adjacents). En aquesta cartografia haurien de quedar representades:
- Aigües corrents naturals contínues o discontínues (els espais fluvials)
- Els llacs, preses i zones humides
- Els aqüífers i aigües subterrànies
Posteriorment, caldrà emmarcar aquests espais dins el context natural i social de la zona amb els següents mapes de situació:
- Mapa de la zona de drenatge fluvial i zona de recàrrega dels aqüífers amb els usos del sòl.
- Mapa urbà amb el planejament urbà
- Mapa amb el tipus d'espais naturals
- Mapa amb la situació dels espais naturals d'interès especial.
2.1.2. Zonació hidràulica.
La Ley 29/1985 de Aguas (LA) estableix la constitució d'un Domini Públic Hidràulic (DPH) amb un reglament. Per la plena vigència d'aquest és necessari la delimitació del DPH que, en molts trams fluvials, és una feina encara per fer i que és una condició indispensable per a l'aplicació d'una política efectiva de protecció dels rius. Així cal realitzar les següents actuacions:
- Cal determinar i caracteritzar el canal d' estiatge, la zona inundable ordinària (ambdues formen part del DPH), i la zona d'avingudes extraordinàries sobre un mapa i dins el context sòcioindustrial de la zona.
- Sobre el mapa amb l'inventari de les zones humides cal marcar els marges del terreny que voreja el DPH, constituït per la zona inundable ordinària, on hi trobem una Zona de Servitud, de 5 metres, per a l'ús públic, que a la vegada queda inclòs dins la Zona de Policia de 100 m. d'amplada (LA). Tant en el DPH com en la Zona de Policia queda condicionat l'ús del sòl i les activitats que s'hi realitzen.
2.1.3. Avaluació de la Planificació Hidrològica.
Cal analitzar i avaluar la redacció del Pla Hidrològic elaborat per a la zona estudiada. Així, cal obtenir informació de l'organisme competent en aquest tema en el territori que ens ocupa i examinar aquest pla, el qual ha d´incloure:
- L'assignació de reserva de recursos per a l'ús i demandes actuals i futures, així com per a la conservació i recuperació del medi natural.
- Els perímetres de protecció i les mesures per a la conservació dels recursos i entorns afectats.
2.1.4. Anàlisi del tipus de substrat i condicions físiques del llit del riu.
Cal determinar el tipus de substrat del riu al ésser aquest un factor condicionant en el desenvolupament de les comunitats i la determinació d'un ecosistema aquàtic (L. RICHARDS - W. ARMSTRONG). Així, determinarem de manera generalitzda, el llit del riu segons hi trobem una zona amb pedres (reòfila), còdols més petits, llims, etc., realitzant un mapa de substrat.
2.1.5. Anàlisi hidrològic del riu.
L'estudi de la conca és de gran importància pel coneixement del comportament hidrològic del riu.
a) Cal primer delimitar la conca que volem estudiar. Així, doncs, hem de marcar sobre un mapa en relleu aquells punts i carenes més elevades, agafant com a eix central el llit principal del riu i els seus afluents. Ens ha de quedar delimitada aquella zona que drena tota l'aigua de la pluja cap al riu.
b) Un cop delimitada la conca podem efectuar un breu anàlisi d´aquesta determinant:
- La geomorfologia
- L´orografia
- La climatologia
- Els ecosistemes forestals
- Els usos del sòl
c) Després de caracteritzar la conca podem analitzar el seu cabal i tipus de flux al llarg del riu i en tot un cicle anual. El tipus de flux que presenta el riu es pot determinar mitjançant el número de Froude (L. RICHARDS - W. ARMSTRONG), on es dóna un valor de magnitud segons la velocitat de l'aigua i la profunditat de la secció inundada.
2.1.6. Valoració qualitativa de l'ecosistema fluvial.
Existeixen multitud de mètodes per avaluar i analitzar la qualitat de l´aigua, molts dels quals es basen, únicament, en paràmetres físico-químics. En l´actualitat, però, es, tendeix a l´integració dels diferents paràmetres, tant físico-químics com biològics en la qualificació ambiental dels ecosistemes fluvials (J.W.WALLEY - S. JUDD). Diversos estudis realitzats en rius de la geografia catalana ens demostren la idoneitat en la utilització de paràmetres biològics per a l´avaluació de la qualitat dels ecosistemes fluvials (N. PRAT et al., 1983, N. PRAT et al., 1986, N. PRAT et al., A. MUNNÉ - N. PRAT).
a) Mètode de valoració.
Les pedres dels rius posseeixen una abundant fauna associada una part de la qual es pot incloure dins el nom genèric de macroinvertebrats. L´importància d'aquests organismes dins del riu ha estat expressament ja que de fet, són els processadors de tot el material que hi ha en suspensió o que creix sobre els diferents substrats.
Cal, doncs, examinar i detallar les diferents comunitats trobades al llarg de l'espai fluvial, en les diferents èpoques de l'any i, poder extreure unes conclusions sobre l'estat de la qualitat de les aigües sota un punt de vista ecosistèmic, així com la seva evolució al llarg de la conca i a través del temps. L'extrapolació de la qualitat de l' aigua a partir de les seves comunitats biològiques és possible per mitjà de la utilització de diferents índexs biològics, havent-se de considerar la possibilitat de treballar amb dos tipus diferents d'índex (Index BILL i índex BMWP ) (Veure annex).
b) Àrea, període i metodologia de mostreig.
L'anàlisi de l´ecosistema fluvial requerirà la localització seqüenciada dels diferents punts de mostreig al llarg de la conca intercalant els possibles punts d' inflexió o pertorbacions sobre el sistema natural. Al tractar-se d´un sistema dinàmic en el temps, l' àrea de mostreig ha d'englobar la totalitat del sistema i no romandre exclusivament en el terme municipal a estudiar, per avaluar així la dinàmica general i el grau de qualitat de recepció i d' evacuació del sistema natural dins el teixit sòcioindustrial estudiat, al tractar-se d'un sistema dinàmic en l'espai.
El període de mostreig s´ha d´adaptar a la variabilitat estacional que presenta el riu. Cal poder observar les possibles variacions en el tipus de comunitats al llarg del temps i en els diferents punts mostrejats.
2.1.7. Anàlisi del bosc de ribera
Les característiques geomorfològiques i les comunitats de ribera són també un element d´estudi a tenir en compte i existeixen diversos sistemes de monitoratge desenvolupats en aquest camp.
Cal primer elaborar un programa de mostreig on es vegin reflectits els diferents ambients i usos del sòl dels marges del DPH en el marc del territori estudiat.
Es determinaran tres zones diferenciades per un gradient hídric (G.CHACÓN) per a l' elaboració del mapa de comunitats existents.
- La llera del riu, on s'inclou l'espai ocupat de manera permanent o periòdica pel cabal del riu.
- La riba del riu o zona en contacte directe amb el llit del riu i com- parable amb la zona inundable ordinària i normalment separada per un petit dic.
- La ribera del riu o zona més allunyada del riu.
Posteriorment es realitzarà un inventari de les diferents comunitats vegetals existents en aquest medi per extreure'n el seu estat qualitatiu d'acord amb la Directiva 92/43 de la CE, i posteriorment un anàlisi de la cobertura vegetal.
Un anàlisi de l'estat qualitatiu del bosc de ribera sota un punt de vista ecosistèmic, i en relació amb la qualitat del riu es pot realitzar gràcies a l'estudi de la comunitat ornítica com a bioindicador o amb la utilització de diferents índex com el de la fauna vertebrada associada FFV (G.CHACÓN - F. CARCELLER) on s'avalua la qualitat del sistema fluvial ibèric a partir de la fauna vertebrada del riu i del bosc de ribera o el QFO dirigit a l´avaluació global de la qualitat a partir de la seva ornitofauna.
2.1.8. Anàlisi hidrogeològic de la zona, determinació i caracterització dels aqüífers.
Podriem definir el concepte d'àrea hidrogràfica com un mapa de rius i de llacs subterranis, és a dir, un seguit d'estructures geològiques que ens presentendiferents criteris de permeabilitat de l'aigua, podent així, emmagatzemar l'aigua o formar corrents subterrànies. En moltes ocasions s'ha de renunciar a aquests criteris estrictes de la hidrogeologia atesa la manca de coneixement puntual i estricte de moltes zones, i aleshores, s'ha de recórrer a la formació litològica de la zona, atesa l'analogia existent entre formacions litològiques i hidrogeològiques. Així, doncs, es poden classificar les zones segons les possibilitats de permeabilitat de l'aigua condicionat per la seva litologia diferenciant, en conseqüència, zones amb una capacitat elevada de retenció d'aigua o zones impermeables amb poca probabilitat d'emmagatzemar aigua.
Estudiant la hidrogeologia de la zona podem situar la conca entre àrees que representen entitats estructurals (tectòniques o sedimentàries) amb una certa identitat en les seves característiques litològiques i, per tant, en les seves característiques aqüíferes.
Així, cal realitzar les següents actuacions:
a) Cal representar sobre un mapa, a la mateixa escala que els anteriors, la caracterització litològica de la zona, la informació de la qual, dins el marc territorial català, es pot obtenir del Servei Geològic, juntament amb l´Institut Cartogràfic de Catalunya.
b) Posteriorment elaborar un mapa dels aqüífers i pous en la zona i dels seus cabals d'extracció i grau de protecció. L'elaboració dels plans d'ordenació d'extracció i l'inventari dels aprofitaments dels aqüífers de Catalunya corresponen a la Junta d'Aigües de la Generalitat de Catalunya.
2.2. Caracterització i valoració de la demanda i utilització d'aquest recurs dins el teixit urbà a analitzar.
2.2.1. Ús domèstic.
a) Avaluació de les instal·lacions.
- Quantificació del tipus de subministrament, si es fa amb comptadors o per aforament.
- Origen del subministrament amb la quantificació de les captacions o extraccions en el sistema natural.
- Llistat de les companyies de subministrament, longitud de la canalització de subministrament amb el seu estat i antiguitat.
- Avaluació de les pèrdues d'aigua en la xarxa, avaluació de l'aigua subministrada i la comptabilitzada.
b) Anàlisi del consum.
- Anàlisi del consum d'aigua per habitant/dia.- Cost mitjà de la connexió a la xarxa de subministrament.
c) Projectes de futur.
- Predicció de crescuda d'habitants.
- Obtenció de les dades del consum urbà previst en el Pla Hidrològic de la zona.
- Càlcul de consums amb la predicció d'habitants amb les taxes de consum actual i amb un consum més moderat, tenint en compte mesures d´estalvi.
d) Qualitat de l'aigua.
- Anàlisi qualitatiu sanitari del subministrament d'aigua potable segons el Reial Decret 1423/82 de 18 de juny pel qual s'aprova la Reglamentación Técnico-Sanitaria para el abastecimiento y control de calidad de aguas potables de consumo público (BOE núm. 154 de 29.06.82).
e) Xarxa de sanejament.
- Existència o no de separació en la xarxa de drenatge de les aigües residuals i les aigües pluvials.
- Estat i antiguitat de la xarxa de clavegueram.
- Càlcul de la capacitat de drenatge de la xarxa i comparació amb un estudi retrospectiu de precipitacions sobre la zona urbanitzada.
- Localització i quantificació de fosses sèptiques, amb el seu estat de manteniment.
f) Tipus de sanejament.
- Localització dels abocaments urbans o rurals de la zona, si estan centralitzats o són difosos i si posseeixen un tractament adient
- Determinació del tipus de tractament de les aigües residuals, amb l'elaboració d'un esquema.
- Obtenció de les dades de cabals abocats i dels seus paràmetres físico-químics.
2.2.2. Ús industrial i agrari.
a) Tipus d'abastament.
- Origen de l'aigua subministrada en els diferents sectors industrials
b) Consum d'aigua.
- Quantificació dels consum d'aigua en els diferents sectors industrials
- Relació entre els cabals subministrats declarats i els cabals abocats.
- Quantificació i disposició de pous propis d'abastament amb els cabals subministrats.
c) Demandes d'aigua, perspectives de futur.
- Anàlisi del creixement econòmic dels sectors industrials existents.
- Obtenció de les dades dels cabals previstos en el futur pel Pla Hidrològic de la zona, en els diferents sectors industrials.
- Càlcul de consums aproximats utilitzant tecnologies d'estalvi i recirculació de l'aigua. Es poden tenir en compte les tècniques i mesures d´estalvi establertes en el Programa d'Estalvi d'Aigua a la Indústria del Programa d'Assessorament Energètic que ofereix l'Institut Català d'Energia del Departament d'Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya.
d) Tipologia dels abocaments.
- Origen i localització dels abocaments, diferenciant si es donen en la llera pública o a la xarxa de clavegueres.
- Cabals abocats i freqüència d'aquests pels diferents sectors industrials.
e) Caracterització i qualificació dels abocaments.
- Caracterització físico-química dels abocaments en els diferents sectors.
- Existència o no de tractament previ a l'abocament en cada sector i esquema d'aquest.
- Existència o no d'un tractament general amb l'elaboració d'un esquema amb el tipus de tractament.
- Quantificació dels paràmetres de qualitat dels abocaments dels diferents sectors (Llei 5/1981 del 4 de juny sobre el desenvolupament legislatiu en matèria d'evacuació i tractament d'aigües residuals) (Decret 305/1982).
2.2.3. Ús municipal.
a) Tipus d'abastaments
- Origen del subministrament amb la quantificació de les captacions.
- Avaluació de les pèrdues d'aigua en la xarxa, avaluació de l'aigua subministrada i la comptabilitzada.
b) Consum d'aigua
- Anàlisi i quantificació del consum d'aigua classificant-lo segons la seva utilització.
TAULA VII, RESUM DE LES EINES DE TREBALL I DADES NECESSÀRIES A OBTENIR EN AQUEST APARTAT
|
Mapa general d´espais naturals, amb les zones d´interès especial, els usos del sòl i els espais aqüàtic. |
|
Mapa detallat del Domini Públic Hidraúlic dins el terme municipal estudiat, determinant la Zona de Servitud i la Zona de Policia. |
|
Pla Hidrològic previst en la zona estudiada. |
|
Mapa de la conca del riu amb les àrees geològiques, tipus d´ecosistemes forestals i el seu relleu. |
|
Dades del cabal i tipus de flux al llarg del riu en un cicle anual. |
|
Mapa dels índexs de qualitat del bosc de ribera i caracterització del tipus de comunitats. |
|
Mapa hidrogeològic de la zona, determinació i localització dels aqüífers i la seva explotació. |
3. INTERPRETACIÓ DE LES DADES OBTINGUDES, LEGISLACIÓ VIGENT I INTERCONNEXIÓ DE LES DADES
Un cop obtingudes les dades s'han d'analitzar de dues maneres:
- Separadament i quantificar-les dins uns rangs classificant així el seu estat qualitatiu
- Conjuntament per extreure conclusions del seu estat de qualitat i l'origen de les pertorbacions que sobre aquest sistema natural s'escau, arribant així a una diagnosi del problema.
Sense una base de dades es fa difícil arribar a interpretar aquestes, però podem exposar un seguit de reglamentacions, lleis i postulats que ens poden orientar en aquesta tasca en el supòsit de realització d´una EM.
3.1. Interpretació de les dades en la caracterització de l'aigua dins el sistema natural. La LA diu que tota activitat que afecti a les zones humides necessitarà autorització o concessió administrativa (art. 103. 3), i la Reglamentació del Domini Públic Hidràulic (RDPH) estableix que quan les actuacions i obres puguin perjudicar el DPH, caldrà una avaluació prèvia de la seva incidència ecològica (art. 279. 2).
Alhora, diferents espais aquàtics es poden localitzar dins el Pla Especial d'Interès Natural (PEIN) aprovat pel Decret 328/1992 del 14 de desembre, els quals es regiran per la normativa especial del pla.
Segons la LA, tant en el Domini Públic Hidràulic com en la Zona de Policia, es condiciona l'ús del sòl i les activitats que s'hi realitzen, prohibint un seguit d'actuacions (art. 89 LA) com ara són:
- Efectuar abocament que, directa o indirectament, contaminin les aigües.
- Acumular residus sòlids que puguin constituir un perill de contaminació.
- Efectuar accions que puguin degradar la zona.
Segons el DPH és necessari l'atorgament de concessió i autorització administrativa prèvia a tot un conjunt d'activitats (art. 69 LA). L'atorgament d'aquestes concessions i autoritzacions correspon a la Junta d'Aigües en el cas de les Conques Internes de Catalunya.
En la Zona de Policia és necessari l'atorgament de concessió o autorització administrativa prèvia a l'alteració substancial del seu relleu natural (art. 9 RDPH). En la Zona de Servitud serà també necessari el permís de plantació d'espècies arbòries i no es podrà edificar excepte en casos molt justificats (art. 7. 2 RDPH).
Pel que fa a la Planificació Hidrològica de la zona, la Llei 4/1989 del 27 de març de Conservació dels Espais Naturals i de la Flora i la Fauna Silvetre ens diu que la Planificació Hidrològica tindrà que preveure en cada conca hidrogràfica les necessitats i requisits per la conservació i restauració dels espais naturals existents, i en particular les zones humides (art. 3). La determinació d'un cabal mínim de sosteniment que ens pugui mantenir un ecosistema fluvial en condicions naturals és un factor a interpretar i molt important (A. PALAU et al).
Un cop analitzada l'evolució de la qualitat de l'aigua al llarg del riu, es poden determinar els principals factors que condicionen la seva qualitat i avaluar, així, les possibles mesures de correcció o amortidores de l'impacte. Actualment la Comunitat Europea treballa en l´elaboració i especificació de tècniques per a l´avaluació de la qualitat ecològica d´aigües superficials basant-se en la proposta de la directiva de la Comissió Europea relativa a aquest tema (DOCE 222/10.8.94).
3.2. Discusió en el context sòcioeconòmic del teixit urbà. A l´hora d´avaluar l´ús i/o degradació dels sistemes aqüàtics, caldrà tenir en compteuna serie de consideracions:
- Avaluació i comparació dels consums urbans previstos en el Pla Hidrològic de la zona i les futures fonts de subministrament sota un punt de vista d'estalvi d'aigua.
- Regulació i adaptació dels reglaments i ordenances dels abocaments a la xarxa de clavegueram. La Junta de Sanejament facilita un reglament guia de l'ús i els abocaments d'aigües residuals al clavegueram com a eina de partida per crear el propi reglament.
- Comparació i discussió dels cabals previstos en el Pla Hidrològic de la zona estudiada sota un punt de vista d'estalvi d'aigua en els diferents sectors industrials.
D'acord amb la normativa vigent, els abocaments d'aigües residuals requereixen l'autorització administrativa, la qual s'ha de sol.licitar a l'organisme competent en cada cas. En el cas de les conques internes de Catalunya correspon a la Junta de Sanejament. Ateses les diverses exigències tècniques i administratives que cal aplicar, la normativa diferencia entre:
- abocaments al clavegueram.
- abocaments a la llera pública.
- abocaments al mar.
En les autoritzacions d'abocament a la llera pública, s'hi han de concretar els límits quantitatius i qualitatius. Els límits d' abocament mai poden superar els fixats per la taula 1 de l'annex del Títol IV del Reglament del Domini Públic Hidràulic. Cal també indicar que en l'annex del Títol III del RDPH figuren dues llistes de substàncies contaminants que, per les seves característiques de toxicitat, bioacumulació i persistència, convé evitar de manera especial. Els abocaments a la xarxa de clavegueram van regits pel reglament del propietari de la xarxa (Ajuntament, Mancomunitat, Consorc, etc.).
Cal assenyalar, en tot cas, que així com en el cas de l'avaluació ecosistèmica dels sistemes naturals ens referíem a la utilització d' indicadors biològics, ara es tracta d'avaluar les característiques de les aigües residuals. Tanmateix, unes i altres acaben confluint en la xarxa hidrogràfica, d'on es pot considerar que ambdós criteris d'anàlisi, químic i biològic, hauran tingut cadascun el seu paper en l´ avaluació de problemàtiques.
4. MESURES DE CORRECCIÓ I PROPOSTES D'ACTUACIÓ
Les actuacions i mesures correctores han d'anar bàsicament encaminades a solventar dos problemes:
- Minimitzar la utilització i consum d'aigua en el teixit sòcioindustrial dels diferents municipis. Cal mantenir uns cabals acceptables en el medi natural capaços de sostenir la dinàmica social de les ciutats i alhora mantenir un ecosistema equilibrat i un medi natural en bones condicions.
- Reduir l'impacte ambiental que sobre el medi hídric s'escau en el rebuig dels diferents residus i subproductes originats en l'activitat urbana de les diferents ciutats.
Per assolir aquests objectius es proposen les següents actuacions o iniciatives:
4.1. Depuració de les aigües
- La creació de basses de llacunatge d' autodepuració natural és una bona alternativa per a resoldre aquest problema (G.L. HARRIS - T. PARISH). La construcció de depuradores és interessant per a aquelles zones amb una població important, però no és aconsellable, per la gran quantitat de residus sòlids que genera i l'energia que consumeix. En petites granges i nuclis rurals, amb un abocament orgànic caracteritzat i controlat, es poden concentrar les aigües residuals en un embassament previ al riu i desenvolupar una important cobertura vegetal, amb l' autodepuració i assimilació de l'excés de nutrients. Aquestes basses poden ser netejades amb una certa periodicitat i utilitzar els residus com adob orgànic en els camps, tancant, així, el cicle de la matèria.
- És important el manteniment d'un cabal i un flux d'aigua mínims capaços de processar la matèria orgànica que transporta el riu. Aquesta matèria orgànica i les diferents concentracions de nutrients pot ser reduïda pels procediments abans esmentats, la qual cosa ens ajudaria en el bon funcionament de la dinàmica del riu. Allà on ho permetessin les condicions del teixit urbà es podria preveure la dotació d'un sistema a part d'escorrentia per a les aigües de la pluja, que possibilitarien la circulació de cabals d'aigua més abundants a la llera i ajudarien a la depuració final dels efluents de les depuradores.
- En el tema de la depuració de l'aigua residual industrial és fonamental l'elecció del tractament idoni per a cada tipus de procés industrial. La selecció del sistema de depuració adient a les necessitats de la indústria passa per l'avaluació de diversos criteris:
- Caracterització de les aigües.
- Realització de diversos assaigs al laboratori o en una planta pilot.
- Estudi i recerca de la tecnologia disponible en aquell sector.
- Cal també considerar la complexitat de la tecnologia emprada amb la disponibilitat d'un servei tècnic adient.
4.2. Restauració dels sistemes aquàtics
- En els darrers anys ha aparegut una nova eina amb unes elevades possibilitats per a constituir corredors biològics al llarg dels rius, es tracta del Reglament (CEE) Núm. 2078/92 del 30 de juny de 1992 sobre mètodes de producció agrària compatibles amb les exigències de la protecció del medi ambient i la conservació dels espais naturals. Amb aquest Reglament es crea un règim d'ajudes pel FEOGA amb un seguit d'objectius, a partir dels quals, les administracions competents tenen en les seves mans la possibilitat de crear corredors biològics i la restauració dels boscos de ribera.
- Aquesta reforma de la Política Agrària Comunitària ens ofereix la possibilitat de, junt amb una apropiada ordenació urbanística i l'aplicació de la nova Llei d'Aigües, restaurar les lleres dels nostres rius.
- Caldria una actuació en la restauració les zones naturals degradades mantenint així una qualitat ambiental acceptable
- La creació de corredors biològics i el seu manteniment necessita,en primer lloc, una planificació i coordinació entre totes les administracions implicades.
4.3. Estalvi en el consum de l'aigua. La millora de la qualitat ambiental ha d'anar acompanyada amb una política d'estalvi d'aigua, amortiguant així l'impacte negatiu del desenvolupament sòcioeconòmic sobre el medi natural.
- Cal implantar un programa d'estalvi d'aigua a tots nivells, pagesos, industrials, serveis municipals, ciutadans, etc., que permeti disminuir el consum i alhora el volum d'aigua a tractar.
- Estudiar la possibilitat de reutilització de les aigües depurades per part dels serveis municipals, com seria el cas de la neteja, la jardineria, etc., un cop implantat un tractament biològic en la depuració de les aigües residuals urbanes i, així, reduir la relació entre el cabal abocat per la depuradora i el cabal natural del riu i alhora estalviar el consum d'aigua neta.
- Iniciar i mantenir una campanya de conscienciació de la població per a l'estalvi d'aigua, tant a nivell manual com en la utilització racional d'electrodomèstics.
- Engegar una campanya de sensibilització entre els petits pagesos de la conca del riu perquè minimitzin l'ús de l'aigua i, alhora, portar un control del seu consum.
- El primer pas per a una bona gestió de l'aigua és reduir els consums i racionalitzar-ne l'ús a la indústria. Aquesta reducció es pot aconseguir per varis camins:
- La classificació de les aigües segons la seva qualitat i el seu ús posterior. Existeixen utilitzacions de l'aigua on no cal que aquesta sigui completament neta.
- Emmaguetzematge dels efluents per a la seva reutilització.
- Canvis del procés de producció per reduir els efluents generats.
- Reciclatge de l'aigua depurada.
- Reducció del consum i una racionalització d'aquest (neteges, sanitaris, etc.)
- L'estudi i propostes en la reducció i minimització en l'ús de l'aigua per les indústries en els seus diferents sectors i la recirculació de l'aigua per la seva reutilització seria una bona solució i, alhora, la incentivació als petits empresaris del sector en la recerca de procediments industrials que estalviïn el consum d'aigua. L' ajuda de l'administració és una bona via d'accés a aquesta finalitat.
© MUNNÉ. 2000
