Exemples rellevants de contaminació del sòl

 

Enrere

 

  • Love Canal

El cas de Love Canal, un barri de la ciutat nord-americana de Niagara Falls, és segurament el més cèlebre en relació als efectes de la contaminació del sòl. A finals del segle XIX es va plantejar la construcció d’un canal que connectés els dos nivells del riu Niagara separats per les cataractes del mateix nom. El projecte fou finalment desestimat, tot i que parcialment s’arribà a excavar una secció del canal d’aproximadament 1,5 kilòmetres de llarg. L’any 1920 aquests terrenys van ser venuts a la ciutat de Niagara Falls, les autoritats de la qual varen decidir convertir-los en un abocador de residus químics. El 1947 l’empresa Hooker Chemical and Plastics Corporation va adquirir el dret exclusiu a abocar residus químics a la secció construïda del vell canal i en els cinc anys següents hi diposità unes 22.000 tones de productes químics. L’any 1952 el canal ja estava completament ple, de manera que l’empresa clausurà la instal·lació recobrint-la amb diverses capes d’argila. En aquells temps la ciutat experimentava una ràpida expansió demogràfica, raó per la qual es decidí urbanitzar els antics terrenys de l’abocador. Durant els vint anys següents els residents van manifestar reiterades queixes per l’emergència de substàncies i olors del sòl, però no fou fins el 1978 quan sorgí a la llum pública la veritable magnitud de l’impacte ambiental ocasionat. El Departament de Sanitat descobrí llavors que a Love Canal les taxes d’abortaments i malformacions eren extremadament elevades, i que la incidència de determinades malalties superava amb escreix la mitja nacional. L’àrea fou declarada d’alt risc i els costos de trasllat i indemnització de la població afectada, així com de sanejament de l’entorn, van ascendir a uns 500 milions de dollars. Arrel d’aquest succés es promulgà l’any 1980 la Comprehensive Environmental Response, Compesation and Liability Act, una llei que regulava mecanismes de resposta per a casos d’abocament de residus perillosos.

Fonts:


- BROOK, M. The tragedy of the Love Canal. [En línea]. Damn Interesting. <http://www.damninteresting.com/?p=668>. [21 de maig de 2007].
- ECUMENICAL TASK FORCE. Love Canal Collection. [En línea]. University at Buffalo. <http://ublib.buffalo.edu/libraries/projects/lovecanal/>. [21 de maig de 2007].

 

  • Àrea de Chicago

Cap a l’any 2000 l’àrea de Chicago concentrava més de 240 superfund sites, és a dir, espais contaminats per substàncies tòxiques i que reuneixen les condicions previstes per la legislació mediambiental nord-americana per a ser restaurats amb finançament públic. En bona part a aquesta situació s’ha arribat, com ho demostren els treballs de C. E. Colten, com a conseqüència d’una llarga història d’abocaments incontrolats de residus domèstics i industrials. Basant-se en una extensa documentació que es remunta fins a mitjans del segle XIX, Colten estableix que històricament els abocadors de l’àrea de Chicago han tendit a localitzar-se a les àrees perifèriques urbanes. Així, a mesura que aquestes s’anaven urbanitzant i incorporant al teixit urbà, les noves franges marginals eren destinades a la deposició de residus, de manera tal que nombrosos sectors de la ciutat de Chicago s’han urbanitzat sobre abocadors colmatats. Però a més d’aquesta tendència a la periferialització dels abocaments, Colten també constata que una de les estratègies del món empresarial per a abaratir les despeses de transport ha consistit en l’abocament directe dels residus als rius, llacs i, a partir dels anys trenta, quan es van començar a promoure mecanismes legals de protecció de les superfícies aquàtiques, als sectors adjacents de les línees ferroviàries. Quant al procés d’integració dins la trama urbana dels abocadors colmatats, Colten assenyala que un gran nombre d’antics abocadors es troben actualment ocupats per escoles públiques i jardins de barriades populars, la qual cosa permet concloure que el procés ha tendit a reforçar la distribució desigual de les classes socials dins de la ciutat.

Fonts:


- COLTEN, C. E. (1990): “Historical hazards: the geography of relict industrial wastes”, The Professional Geographer, 42 (2), 143-156.
- COLTEN, C. E. (1994): “Chicago’s waste lands: refuse disposal and urban growth, 1840-1990”, Journal of Historical Geography, 20 (2), 124-142.
- THALE, C. Waste disposal. [En línea]. The Electronic Encyclopedia of Chicago. <http://www.encyclopedia.chicagohistory.org/pages/1322.html>. [10 de maig de 2007].

 

  • Lekkerkerk

Un dels primers casos greus de contaminació del sòl a Europa es detectà l’any 1980 a Lekkerkerk, ciutat holandesa localitzada a l’est de Rotterdam. A l’entorn d’aquesta localitat hi havia un conjunt de sots d’àrids que van ser aprofitats per a l’abocament de residus de solvents orgànics i metalls. Quan els residus orgànics encara romanien actius els terrenys van ser urbanitzats, causant les emissions de gasos procedents del sòl greus perjudicis sanitaris als veïns. Les operacions de neteja de l’àrea afectada van costar uns 70 milions de dollars i com a conseqüència d’aquest incident s’aprovà la llei holandesa de sòls contaminats. Des de llavors el tractament jurídic holandès d’aquesta matèria és considerat un dels més avançats del món.

Fonts:


- PAMO, Juan. Antecedentes de los suelos contaminados. [En línea]. Portal de Medio Ambiente. <http://www.ambientum.com/revistanueva/2005-09/suelos_terranovadef.htm>. [12 de maig de 2007].

 

  • Biscaia

El lindà és un compost químic extremadament tòxic que s’utilitza com a pesticida. Entre finals dels anys quaranta i mitjans dels vuitanta dues empreses ubicades a Barakaldo y Erandio es van dedicar a produir lindà mitjançant un procés d’extracció que implicava una relació 1:9 entre producte comercial i residu, és a dir, per cada kilogram de lindà es generaven 9 kilograms de residus nocius i sense cap mena de sortida comercial. Desenes de milers de tones de residus provinents de la fabricació del lindà varen ser abocats per ambdues empreses de manera incontrolada en més de 35 punts. A partir dels anys vuitanta les autoritats començaren a impedir la sortida dels residus de les instal·lacions de fabricació, raó per la qual una de les empreses, la de Barakaldo, va emmagatzemar en els anys següents unes 4.500 tones de residus dins de la pròpia fàbrica. El problema dels sòls contaminats és particularment greu degut a les grans extensions que tenen els abocadors identificats, cosa que complica significativament les operacions de neteja i recuperació. El Govern Basc plantejà un pla especial pressupostat en 13.000 milions de pessetes que preveia el sanejament dels terrenys afectats i el confinament dels residus en cel·les de seguretat.

Fonts:


- ECHARRI, Luis. Ciencias de la Tierra y del Medio Ambiente. [En línea]. Campus Tecnológico de la Universidad de Navarra. < http://www.tecnun.es/Asignaturas/ecologia/Hipertexto/13Residu/121Lindan.htm>. [14 de maig de 2007].
- PAMO, Juan. Antecedentes de los suelos contaminados. [En línea]. Portal de Medio Ambiente. <http://www.ambientum.com/revistanueva/2005-09/suelos_terranovadef.htm>. [12 de maig de 2007].

 

  • Aznalcóllar

A Espanya un dels casos més greus de contaminació dels sòls es desencadenà el 25 d’abril de 1998 quan es produí la ruptura de la presa de contenció de la bassa de decantació de la mina de pirita d’Aznalcóllar, població de la província de Sevilla localitzada a les primeres estribacions de Sierra Morena. L’accident suposà el vessament d’uns 4,5 Hm3 d’aigües i llots que contenien altes concentracions de metalls pesants. La contaminació afectà greument als marges dels rius Agrio i Guadiamar i a una àrea de quasi 4.500 ha, la qual cosa comportà unes pèrdues agrícoles que s’estimen en uns 1.800 milions de pessetes. Com a conseqüència del vessament la superfície del sòl va quedar recoberta per una capa de llot contaminat el gruix de la qual oscil·lava entre 1,5 m i 1 mm en funció de les característiques topogràfiques del terreny. Les anàlisis realitzades als sòls confirmen l’existència d’elevades concentracions de metalls pesants, especialment d’arsènic (As), zinc (Zn), plom (Pb), coure (Cu), cadmi (Cd) i tali (Tl). Es tem que en el futur les concentracions registrades adquireixin valors molt més elevats atès que a mesura que es vagi produint l’oxidació del llot una part dels metalls passaran a l’estat soluble, cosa que implicarà el seu arrossegament cap a l’interior dels sòls.aznalcollar1

Fonts:


- AGUILAR, J.; DORRONSORO, C.; FERNÁNDEZ, E. et al. El desastre ecológico de Aznalcóllar. [En línea]. Departamento de Edafología y Química Agrícola, Universidad de Granada. <http://edafologia.ugr.es/donana/aznal.htm>. [12 de maig de 2007].

 

  • Baix Llobregat

Amb motiu de la realització de les VII Jornades de Geografia Industrial: Indústria i Medi Ambient (Alacant, X-1999), alguns membres del Grup de Geògrafs per l’Ecologia Social van presentar comunicacions sobre l’impacte social i ambiental de la contaminació generada al Baix Llobregat per l’abocament de residus. Eva Morera, Laia Peidro i Carles M. Rubio <http://www.ub.edu/cres/verted.htm> van examinar l’impacte ocasionat per l’abocador de la Fontsanta, instal·lació en la qual es van dipositar durant anys residus no inerts. El treball també analitza el moviment ciutadà que s’organitzà quan els veïns van començar a detectar les primeres anomalies: males olors, irritació de la pell, etc. Per la seva banda, Víctor Puntas <http://www.ub.edu/cres/llobre.htm> va presentar una comunicació sobre la problemàtica de l’abocament de residus als sots i fondalades d’àrids oberts des dels anys seixanta a la vall baixa del Llobregat. Posteriorment, Roger Lloret <http://www.ub.edu/cres/cartografia.htm> va estudiar àmpliament aquest mateix tema i va elaborar una cartografia i un inventari dels sots localitzats entre Pallejà i Cornellà.

Fonts:


- ALIÓ, M. A. (1991): Residus industrials. On van a parar? Localització dels abocaments de residus sòlids industrials en el sistema industrial català. Fundació Roca Galés, 47 p.
- MORERA, E; RUBIO, C. M.; PEIDRO, L. (2000): “La realidad de un vertedero controlado: el caso del vertedero de la Fontsanta”, in Industria y medio ambiente (actas de VII Jornadas de Geografía Industrial, Alicante, 27-29 de octubre de 1999), Asociación de Geógrafos Espanyoles/Universidad de Alicante, Alicante, 391-398.
- PUNTAS, V. (2000): “Relleno de los hoyos de extracción de áridos con residuos y la contaminación de los acuíferos: el caso del valle bajo del río Llobregat”, in Industria y medio ambiente (actas de VII Jornadas de Geografía Industrial, Alicante, 27-29 de octubre de 1999), Asociación de Geógrafos Espanyoles/Universidad de Alicante, Alicante, 399-408.
- LLORET, R. Sots d’àrids reomplerts amb residus i altres materials del Baix Llobregat. [En línea]. Centre de Recursos per l’Ecologia Social, Grup de Geògrafs per l’Ecologia Social. <http://www.ub.edu/cres/cartografia.htm>. [22 de maig de 2007].

 

© 2007. Gerard Jori.