Hipòtesi - Informe - Diagnosi - Propostes

Producció municipal de residus.

La Llei reguladora dels residus municipals (6/93, 15 de Juliol. DOGC, 1775. 28/7/93) considera residus urbans als domèstics i també als residus de comerços, oficines, serveis i d'altres residus que, per llur naturalesa o composició poden assimilar-se als domèstics. Tots ells són competència de l' administració municipal i poden diferenciar-se a efectes del seu tractament ulterior. Així, per a millorar les condicions de la reutilització i el reciclatge, una gestió correcta dels residus municipals hauria de distingir les següents categories: plàstics, paper, tèxtil, metalls, especials, vidre, minerals no metàl.lics, voluminosos i orgànics.

A part es consideren els residus agrícoles, miners i industrials. En el cas dels industrials es distingeix entre els especials i els assimilables als municipals.

La necessitat d'avaluar els impactes ambientals generats per la brossa, comporta aprofundir en les seves característiques quantitatives i qualitatives. Aquesta anàlisi suposa les dades següents:

- Quantiat i evolució de la brossa urbana (Kg/pers/any, Kg/pers/dia, total Tn)

- Composició (en el sentit anteriorment expressat)

- Destí

La identificació dels tipus de residus servirà per avaluar les  possibles formes ulteriors de reutilització i reciclatge, o bé, en el cas de que no es pogués disposar de dades suficientment detallades recolzarien una proposta de realització posterior d'una ecoauditoria específica de residus.

El paper de l'administració en la gestió.

1. La normativa municipal sobre la gestió dels residus

Tal com indica l'esmentada llei reguladora de residus municipals, la gestió dels residus municipals és una competència pròpia del municipi. El municipi independentment o associat, ha de prestar com a mínim el servei de recollida, transport, i valorització i eliminació dels residus municipals. (Art. 37 de l'esmentada llei)

Així mateix, el municipi ha de gestionar els serveis segons les determinacions bàsiques següents: (Art. 37, idem).

- L'Ajuntament adquireix la propietat dels residus sempre que li siguin lliurats per a la recollida en les condicions que determini el reglament municipal del servei.

- Ha de promoure la valorització dels residus en el marc del programa general que formuli la Generalitat.

- L'Ajuntament ha de prendre les mesures necessàries per garantir que les operacions de gestió del servei d'eliminació compleixen els objectius especificats en l'article 2 de la llei i que consisteixen en dotar als ens públics dels mecanismes d'intervenció i control necessaris per garantir la protecció del medi ambient i la salut de les persones.

Aquestes competències conformades com a obligacions continuen amb:               

- L'execució dels programes autonòmics de residus.

- La previsió de la ubicació privada dels residus, tant pel que fa a instal.lacions com pel que fa a reserva d'espais de recollida.

- La disposició provisional dels residus perillosos.

- El control sanitari de la recollida, el tractament dels residus industrials generats dins del seu terme municipal, i també la denúncia de les infraccions comeses i imposició de sancions en els de naturalesa perillosa.

- Segons dita llei, tots els municipis haurien de valoritzar, recollir i eliminiar llurs residus. Per als municipis de més de 5.000 habitants s'hi prescriu la recollida selectiva, obligatòria pel que fa als residus orgànics i voluntària (transitòria diferida) pel que fa a vidre, paper cartró,plàstics,piles, metalls i altres matèries.

Fent referència a les competències de l'administració local, segons la legislació sectorial, cal destacar les competències vinculades a:

- l'atorgament de llicències d'activitats.

- la inspecció i el control de les obligacions derivades de la legislació de residus.

- l' exercici de la potestat sancionadora en les quantitats fixades per la legislació sobre residus.

2. Empreses, gestores privades i entitats relacionades amb la gestió dels residus generats al municipi. El règim de concessions.

L´ administració local té la responsabilitat del correcte tractament dels residus produïts en la seva demarcació. Les Diputacions provincials tenen la funció del foment de la creació de consorcis i mancomunitats municipals de recollida i tractament de  residus sòlids urbans. Aquesta complementarietat permet  la creació d'entitats mancomunades amb competències de coordinació i gestió del servei municipal en les comarques o mancomunitats de municipis.

D'altra banda, la Junta de Residus pot gestionar, per si mateixa com a empresa pública o bé mitjançant la constitució de societats, les fases de tractament de determinats residus en plantes externes declarades de servei públic. Aquesta situació afecta fonamentalment a  piles, frigorífics, llums de vapor de mercuri i olis, entre d´altres.

Pel que fa a la gestió i tractament dels residus els Ajuntaments, a través de la llicència municipal i autoritzacions preceptives, deleguen la gestió a una empresa o entitat que haurà de garantir que les operacions que es duen a terme no ocasionin agravis al medi ambient i/o a la salut de les persones.

L' ecoauditoria municipal ha d'explicar aquest règim de concessions o contractes, a quins tipus d'empreses afecta i quin és el grau de satisfacció respecte al seu treball.

Aquestes empreses poden ser propietàries o gestores de les instal.lacions, les quals poden ubicar-se fora del municipi. És el cas de moltes concessionàries de plantes de tractament i recollides selectives.

Respecte al servei de deixalleria, la Llei reguladora dels residus dicta que els municipis de més de 5.000 habitants de dret, independentment o associats i, en el seu cas els consells comarcals i l´ Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus,  han d´establir el serveis de deixalleria mitjançant la instal.lació de la planta o plantes necessàries per a la recollida de residus que figuren explicitats en la present Llei. Aquestes plantes de deixalleries han de complir les prescripcions tècniques que estableixi el govern de la Generalitat.

Cal tenir en compte que en determinades zones de Catalunya es constata la presència d' empreses especialitzades en el tractament de residus independentment del tipus de relacions contractuals que puguin tenir amb l'administració local del municipi objecte de l´ecoauditoria. És funció de l' EM assenyalar quines són aquestes empreses, els tipus i característiques de l´activitat així com  quin és el lloc de la seva ubicació en el municipi. Com exemples coneguts d'aquestes activitats tenim els casos dels magatzems de productes residuals, papereres, recicladores de paper, fundicions de ferralla, cementiris de cotxes, etc.

3. Empreses o entitats que han iniciat actuacions de minimització.

En l´ EM també caldria considerar el cas d'aquelles empreses del municipi que han iniciat actuacions de minimització de residus especificant l'àmbit de l'iniciativa. Igualment seria convenient incorporar en l' informe les referències de totes aquelles entitats cíviques que a través de les seves actuacions han mostrat interès pel tema de la producció, la reducció i la gestió dels residus.

Fonts d'informació i cartografia.

1. Fonts

Per a la realització de l' informe pot fer-se servir un conjunt d'informació procedent d´una doble font:

- Dades documentals municipals.

- Informació qualitativa a través del mètode d'entrevistes i enquestes destinades a conèixer la predisposició i la sensibilització davant la problemàtica de les deixalles. Aquesta tasca s'integra en el marc de les previsions sobre enquestes i entrevistes fetes en els anteriors apartats.

2. Cartografia

- Mapa resum de les localitzacions de gestió de residus. Aquest mapa contindrà dades sobre la localització de:

-- Les plantes de tractament dels residus municipals. (La informació recollida en el mapa permetrà extrapolar algunes dades: Relació Costos/Tn/Km, etc.

-- Les empreses locals especialitzades en els residus.

-- Mapa dels contenidors de recollida selectiva.

-- Una qüestió de greus conseqüències per al medi són els abocaments incontrolats. Aquest problema ja ha estat tractat en l'apartat sobre contaminació del sòl, on es preveu la realització d'un fitxer i d’una cartografia específica.

© ALIÓ-CASTRO-LAREDO. 2000