Hipòtesi - Informe - Diagnosi - Propostes
Els residus són presents des del moment en què han existit els éssers vius. Les deixalles d'animals i plantes han servit des de sempre per a la vida dels ecosistemes. D’altra banda, l'home, en la seva activitat, sempre ha produït deixalles. Què ha passat perquè avui considerem un problema la presència de residus o deixalles?. La resposta ve donada pel constant increment en la generació del volum i la toxicitat dels residus, increment que ha originat en molts casos la ruptura de l'equilibri entre la biosfera del planeta i les activitats humanes i la incorporació de materials difícilment biodegradables.
Metabolisme de l´ecosistema urbà. El model d'intercanvi de matèria i energia d'una metròpolis és oposat al d'un ecosistema natural on els cicles són molt curts i el transport eminentment vertical. La ciutat, al contrari, estén l'àrea d' importació de matèria i energia en un espai considerable, fet que suposa el predomini del transport horitzontal llarg, a costa d'invertir grans quantitats d'energia exosomàtica en lloc del reciclatge vertical curt. Les ciutats no absorbeixen ni reciclen les deixalles, sinó que les transporten a instal.lacions especials externes per al seu tractament i abocament (F. PARRA).
La gestió finalista i els seus impactes. Els mecanismes actuals de tractament es fonamenten bàsicament en infraestructures de gestió finalista. Aquestes, amb considerables impactes ambientals, estan a l´origen d´uns problemes que, en el millor dels casos queden ajornats per al futur.
Minimització de residus. La impossibilitat de gestionar els residus sense impactes significatius justifica la necessitat d'evitar/minimitzar els residus en origen, per tal de prevenir els problemes que aquests ocasionen. Aquesta reducció de residus va adreçada a una disminució tant en volum i pes com en la toxicitat.
Les EM i el model de la prevenció dels residus. Les EM haurien de ser un instrument de difusió i de suport al procés de minimització en el marc de la introducció d'un model preventiu de gestió dels residus. Per tal d'aconseguir aquest objectiu, caldrà prevenir la producció de residus aprofitant els recursos per la via de la reutilització i el reciclatge i utilitzant tecnologies netes en els distints processos productius i de consum. Aquesta línia d´ intervenció comporta la necessitat de canvis importants dins dels models actuals de consum.
L´impacte territorial dels residus. El territori no és solament un medi físic sinó que és una realitat històrica concreta. En aquest sentit cal considerar els residus en el marc dels processos econòmics i de consum de la col.lectivitat, processos que acompanyen la transformació dels residus com un element del territori. S'ha d'entendre, per tant, que el seu tractament està condicionat per les distintes formes d'intervenció i organització del territori (M.A. ALIÓ - J. BRU), ara com ara molt condicionades per la gestió finalista, la qual implica, d´altra banda, el procés d´expulsió dels residus a les perifèries regionals.
© ALIÓ-CASTRO-LAREDO. 2000
