Aquest proper curs 2023-2024 es posa en marxa el nou Grau en Geografia i Canvi Global a la UB. La nova titulació s’estructura en quatre cursos acadèmics i constarà de dues mencions: a) Medi Ambient; b) Planificació i Gestió del territori. El nou Grau  pretén formar als seus estudiants en el maneig d’eines i instruments per a l’anàlisi i gestió del canvi global que afecta el món actual, així com fomentar la capacitat crítica vers els esdeveniments que succeeixen al territori.  Des del nou títol es proposa formar professionals capaços d'abordar, des de la perspectiva del coneixement geogràfic integrador, la comprensió i l'anàlisi del canvi global, així com el disseny de propostes de planificació i gestió territorial i ambiental que permetin mitigar i modelar les conseqüències a diferents escales. En aquest context, és de cabal importància que els futurs titulats en Geografia i Canvi Global tinguin un bon coneixement des de la perspectiva teòrica dels principis inspiradors, doctrinals i filosòfics que hi són al darrera de la proposta dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de Nacions Unides i de la seva pròpia responsabilitat social. D’altra banda, és igualment important, des de la vessant aplicada, el saber incorporar aquestes línies prioritàries proposades des de Nacions Unides per fer front als múltiples desafiaments que, avui dia i de cara al futur, tenim com a societat i que hauran de tenir presents en la seva futura pràctica professional.

Així, tal com s’assenyala a l’informe de la UNESCO “Education for Sustainable Development Goals. Learning Objectives” (2017), amb la introducció dels ODS no es tracta només d'ensenyar el desenvolupament sostenible i afegir nous continguts als cursos i a la formació. Les universitats s'han de veure com a llocs d'aprenentatge i experiència per al desenvolupament sostenible i hauria per tant d’orientar tots els seus processos cap a principis de sostenibilitat.

Tenint presents aquestes premisses relacionades amb la nova titulació, el Grup d’Innovació Docent proposat planteja els següents objectius:

Establir estratègies i accions que possibilitin proporcionar als estudiants el coneixement, les habilitats i la motivació suficient per comprendre i abordar, des del coneixement geogràfic, els ODS en el context del canvi global. 

Convidar a la participació dels estudiants en el procés d’identificació d’aprenentatges relacionats amb els ODS.

Proposar catàlegs d’activitats pràctiques relacionades amb els ODS que tinguin com a eix central l’assoliment de competències transversals mitjançant metodologies actives per a l’aprenentatge com ara el foment del treball col·laboratiu, l’elaboració de projectes i la gamificació.

Establir procediments que apropin la realització dels TFG a entorns i temàtiques professionalitzadores en el marc dels ODS.

L’objectiu principal del grup és millorar les competències transversals i específiques i els resultats del procés d’aprenentatge de l’alumnat en informació I documentació. És per això que utilitzarem aprenentatges d’entorns virtuals així com recursos educatius en obert. Aquest objectiu principal, l’acomplirem mitjançant l’elaboració de diferents projectes. També considerem la incorporació la perspectiva de gènere i LGBTIQ+ a la docència de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals (FIMA). Per fer-ho, construïm una comunitat de professorat que creen projectes de docència, i també de recerca, col·laboren i es donen suport en el seu dia a dia acadèmic. 

-Introducció de millores i innovacions docents en Anatomia Humana en els 9 estudis de grau i 2 de postgrau a les Facultats de Medicina i Ciències de la Salut (Campus Bellvitge i Campus Clínic), Biologia, Geografia i Història: Medicina, Infermeria, Podologia, Odontologia,  Ciències Biomèdiques, Biologia, Arqueologia i Història; i màsters: Antropologia Biològica; i Estudis Avançats en Arqueologia.

-Creació d’estratègies d’aprenentatge transversals que permetin la millora docent en Anatomia i Antropologia Biològica en els 4 Campus de la Universitat de Barcelona on s’ensenyen.

-Creació d’estratègies d’aprenentatge específiques dirigides a millorar la qualitat docent en Anatomia i Antropologia, tot i atenent les particularitats i sortides professionals dels estudis, en cadascun dels 4 Campus de la Universitat de Barcelona on s’ensenyen.

El grup docent “Polifonies” parteix de la idea de que la universitat no és només un reflex de la societat sinó un lloc privilegiat per inventar formes per incidir en les seves problemàtiques, generar noves narratives i inventar pràctiques que trenquin amb les dinàmiques hegemòniques que han configurat l’ordre simbòlic dominant, masculí, burgès, heteronormatiu i occidental.

El grup està format per professores del Grau d'Història de l'art de la Facultat de Geografia i Història, que imparteixen assignatures vinculades amb l’art contemporani, la teoria de l’art i la sociologia de l’art, en concret Últimes Tendències de l'Art (de 1960 a l'Actualitat), Teoria de l’art i Llenguatges Artístics). Som conscients de la responsabilitat que tenen els sistemes artístics-visuals i les seves narratives teòriques i historiogràfiques en la configuració d’identitats hegemòniques, per això, com el mateix títol del grup indica, aportem una mirada polièdrica articulada a través d’un concepte polifònic, el d’interseccionalitat, nascut en el sí del pensament feminisme afroamericà estatunidenc i que s’ha convertit en clau per a la lectura dels fenòmens socials i culturals d’avui. A finals dels 80 del segle XX, les feministes afroamericanes dels USA es van adonar que el sistema sexe/gènere, de classe i de raça no era suficient per a l’elaboració d’una anàlisi sociològica acurada sobre les xarxes de poder del patriarcat. Van ampliar el ventall de criteris d’anàlisi a la discapacitat, l’edat, la confessió, la casta, l’ètnia o la nacionalitat. La teoria interseccional s’enriqueix del pensament crític postestructuralista, de l’epistemologia feminista, del decolonialisme, de la teoria queer, de l’indigenisme i les teories contextuals.

En aquest marc, la finalitat  d'aquest projecte és mostrar a l’alumnat la importància de desplaçar-se dels paradigmes androcèntrics, eurocèntrics, classistes, etc. del relat hegemònic de la història de l’art. En els continguts de les diferents assignatures es partirà de cancel·lació de les dones en la narració patriarcal de “la” Història de l’art, es treballarà el pensament i la producció de teòriques, pensadores i artistes i, també, es durà a terme una anàlisi crítica de les representacions estereotipades i sexistes que històricament han travessat les narratives visuals. Es reflexionarà sobre les desigualtats i també es pensarà en les alternatives per canviar tal realitat. També es tindrà en compte la diversitat de manifestacions artístiques que van formar i formen part de l'arena cultural global per fer-les dialogar amb les manifestacions més reconegudes de la cultura hegemònica masculina.

Aquest enfocament interseccional permet relacionar estretament la teoria i el pensament amb la pràctica artística, fent tangibles els vasos comunicants entre les diferents matèries. La proposta s’emmarca en la direcció proposada pel III Pla d’Igualtat (2020-2024) que ofereix una diagnosi que indica que encara són moltes les accions que s’han de dur a terme per avançar de manera significativa en la perspectiva de gènere en la docència (III Pla d’Igualtat, Eixos i accions 2020-2024, 2022, p. 17). És evident que l’equip docent impartirà la docència segons les indicacions de RIMDA en perspectiva de gènere (http://www.ub.edu/rimda/perspectiva_genere) i que es treballaran competències transversals en les assignatures vinculades amb el Grup.

Amplia experiencia con programas de Mosaico (simulación) en el entorno de prácticas de alumnos de medicina. 

Utilización de herramientas de Aprendizaje basado en problemas (PBL) de forma habitual en alumnado de medicina.

Uso de herramientas de gamificación en alumnado de ciencias biomédicas y medicina. 

Implementar en la docència del Màster de Polítiques Públiques, Drets Socials i Sostenibilitat la realització d'estudis de cas, simulacions  del funcionament d'òrgans de govern municipal i processos judicials (role playing), així com activitats de gamificació.

Es proposa aprofundir en aquestes activitats, a través de la formació d'equips docents i la seva implementació en el Màster de polítiques públiques, drets socials i sostenibilitat, així com a altres ensenyaments de la Facultat de Dret. Al mateix temps introduint activitats de gamificació i ludificació que facin més atractiu l'aprenentatge dins d'un procés d'avaluació continuada.

El grup d’investigació té l’objectiu principal d’analitzar les inquietuds, interessos i perspectives laborals de l’alumnat del Grau de Comunicació i Indústries Culturals (CIC) de la Facultat de Filologia i Comunicació. El coneixement que se’n derivi dels diferents plans de treball que es duran a terme permetrà identificar les necessitats formatives del professorat i de l’alumnat, i les millores continues d’aprenentatge a implementar tant en el pla d’estudis del grau i els plans docents de les diferents assignatures com en l’oferta de les pràctiques d’empresa proposades. 

La necessitat d’obrir aquestes línies de treball radica en la gran diversitat dels perfils i interessos de l’alumnat que forma part d’un grau particularment interdisciplinari. Aquesta heterogeneïtat s’orienta envers la capacitació de l’alumne com a comunicador, alhora que reclama la potenciació del seu esperit innovador, creatiu i emprenedor, tant des de una perspectiva individual com també col·lectiva.

El grup desitja constituir-se amb l’objectiu de millorar la formació metodològica i tècnica dels estudiants del grau de criminologia de la UB i coordinar el professorat implicat en les assignatures de metodologia, estadística i tècniques de recerca del grau de criminologia; tant pel que fa a les estratègies docents i criteris d’avaluació d’aprenentatge com pel que fa a la coordinació en els blocs temàtics dels plans docents en la lògica temporal dels primers 3 cursos de l’alumnat implicat.

Es constata que son assignatures que es coordinen tradicionalment amb professorat de diferents departaments, amb formació diversa, i on al llarg dels anys s’hi han anat incorporant nous docents de suport necessiten adaptació. La situació de canvis en part del professorat d’aquestes assignatures justifica especialment la creació del GID per generar un marc estable d’acció al llarg dels 3 cursos i dels diferents grups (matí i tarda).

Les assignatures directament implicades son 4, que s’exposen a continuació:

• Estadística i Anàlisi de Dades (actualment impartida en 1er curs, 2n semestre)
• Metodologia Científica (actualment impartida en 2n curs, 1er semestre.)    
• Tècniques d’investigació en criminologia 1 -TIC1- (actualment impartida en 3r curs, 1er semestre)   
• Tècniques d’investigació en criminologia 2 -TIC 2- (actualment impartida en 3r curs, 2n semestre 3r)   

- Formar juristas capaces de comprender el transfondo moral de las cuestiones jurídicas y que estén comprometidos, debido a ello, con la ética de su profesión.

- Formar ciudadanos comprometidos críticamente con los ideales de su comunidad política y, por encima de ellos, con los valores universales de la humanidad.

- Formar personas que entiendan la educación más allá de la adquisición de ciertos conocimientos concretos y la vivan como un movimiento, nunca completado, de acercamiento a la verdad.

El grup que es vol constituir és un grup de professorat d'Història de l'art, concretament d'Història de la música que vol incorporar la perspectiva de gènere en les assignatures de formació bàsica de primer curs i les obligatòries de tercer curs del grau d'Història de l'art. Aquestes assignatures són : Història de la música: llenguatges i metodologies (4 grups) i Història de la música en l'època contemporània (3 grups). És important deixar de silenciar les compositores de la història de la música i d'incloure-les en els continguts de les diferents matèries, no només perquè creiem que s'ha d'acomplir la llei aprovada recentment i d'implantació en totes les universitats sinó també perquè creiem que es relaivitza la història de la música excloent dones que han tingut la seva rellevància no només en la música del segle XIX sinó també i, de manera especial, en la música del segles XX i XXI.

Proposta d'actuacions d'innovació docent previstes pels propers dos anys: 

- Incorporació de compositores, des de Grècia fins al segle XVIII, en l'assignatura d'Història de la música: llenguatges i metodologies.

- Incorporació de compositores, des del Romanticisme fins a l'actualitat, en l'assignatura d'Història de la música en l'època contemporània.

- Elaboració d'activitats en grup que reflexionin sobre el paper de la dona en la Història de la música, a partir de la concepció de la dona en cadascuna de les époques, des de Grècia fins a l'actualitat.