Les propostes d'actuació definides a l'horitzó H2020 de la UE impliquen un canvi profund en l'interès de la recerca en Recursos Minerals, que queda focalitzada cap a l'àmbit dels elements anomenats "crítics", el minerals o els jaciments dels quals fins ara no eren ni esmentats en la immensa majoria de libres de text de les matèries docents de Mineralogia o Recursos Minerals. A la vegada, es constata que molts d’aquests recursos es focalitzen en països on el els exploten col·lectius sense accés al coneixement dels recursos. Per tant, es proposa adaptar a aquestes noves situacions les competències i el material docent d'assignatures de grau o màster de Geologia. En primer lloc, el material docent de les pràctiques de Mineralogia i Jaciments Minerals ha de ser adaptat a aquesta nova realitat, si es vol que els estudiants tinguin la competència necessària per a accedir als nous tipus de feina que es crein en el futur. Això obliga a una reestructuració del material docent i a establir una bona seqüenciació en les matèries troncals de Mineralogia (2on curs de l'Ensenyament de Geologia), Jaciments Minerals (4rt) i les assignatures de màster (Recursos Minerals). Però en aquest camp, a més, la indústria precisa de personal molt autònom, amb molta iniciativa pròpia i capaç d'enfrontar-se a situacions molt canviants. Per això, la pròpia indústria demana que els estudiants vagin participant en tasques de recerca i reciclatge desenvolupats de manera autònoma mentre desenvolupen els seus estudis, per tal que aquesta recerca i formació autònoma els permeti una integració més immediata en la indústria. A la vegada, però, es vol impulsar la capacitat dels estudiants per tal de donar suport tècnic a països en vies de desenvolupament. En aquestes línees, des de fa 6 anys impulsem un Student Chapter vinculat a les principals organitzacions científiques i professionals internacionals en el camp dels recursos minerals, la SEG i la SGA, que ja ha participat en accions de solidaritat amb la petita mineria artesanal que es pretèn ampliar. Aquesta eina obre camps encara inexplorats de desenvolupament de l'estudiant, que en part ja reben finançament extern. Per tant, l'objectiu del projecte és crear mecanismes que permetin als estudiants afrontar els nous reptes del s. XXI: millorar les capacitats d'autoaprenentatge i fornir les eines per a adaptar l'ensenyament a les noves demandes de la indústria, però a la vegada amb un enfoc solidari i de servei.
Per altra banda, les col·leccions de Mineralogia de la UB s’han revelat eficients a l’hora de formar 40 generacions d’alumnes. Actualment cal procedir a la seva renovació i actualització a les necessitats que demana la Societat (horitzó2020 UE). Atés que un cop es localitza una mostra amb relativament poc treball adicional es poden localitzar-ne moltes més, s’ha decidit explorar la viabilitat de que aquestes col·leccions es converteixin en una referència internacional. El projecte preveu, en una primera fase, la creació de 25 col·leccions clonades a la pròpia, per tal de regalar-les a altres 25 universitats de paísos en vies de desenvolupament. El treball preveu, a la vegada, la participació activa dels estudiants de les assignatures vinculades en tots els nivells del projecte: localització de material (incloent recerca al camp), catalogació, etiquetatge, fotografia, preparació de guions docents, traducció multilingüe, suport multimèdia. Es preveu desenvolupar el projecte en 3 estadis: 1er any, col·leccions de visu, 2on any, col·leccions de microscopia de llum transmesa; 3er any, col·leccions de microscopia de llum reflectida. El projecte està en marxa amb el suport parcial del vicerectorat de patrimoni UB però es preveu ampliar-ho. Un cop acabat cada estadi i amb les col·leccions a destí, es plantejarà avaluar el grau d’èxit del material a les universitats de destí, per tal de veure si es pot obtenir el suport de UNESCO per a ampliar-ho a altres universitats.
Grup d’innovació docent en Adquisició i Ensenyament de l’anglès
Presentació:
El nostre objectiu és utilitzar mètodes basats en l’aula invertida en l’aprenentatge universitari. Ens els projectes d’innovació docent anteriors ja hem tingut experiències en aquesta línia, com la tutorització entre iguals i l’aprenentatge basat en equips. Volem promoure també l’aprenentatge col•laboratiu i autònom. Creiem que els nostres estudiants han d’aprendre a treballar de manera autònoma, evidentment sempre amb l’ajut i guia del professor. Vivim en una societat on aconseguim tot tipus d’informació amb un ‘click’, i probablement això ha portat a una pèrdua d’esforç, especialment en les generacions més joves. Així doncs, per una part volem promoure l’esforç com aspecte positiu a la vida, mitjançant l’aprenentatge autònom. D’altra banda, tot i que des de fa anys es promou el treball en grups, hem pogut experimentar els problemes de molts alumnes per treballar en equip. Creiem que no són conscients que en un futur no molt llunyà, en el món laboral, el treball en equip i la interacció, no només entre individus si no també entre grups, serà un aspecte indispensable en el seu dia a dia. Dit això, el nostre altre objectiu és promoure l’aprenentatge col•laboratiu.
ACCIONS DE MILLORA PORTADES A TERME
1. Ajut d’alumnes considerats ‘experts’ (alumnes que estaven cursant Adquisició de l’anglès com a segona llengua II) a alumnes que començaven l’assignatura d’Adquisició de l’anglès com a segona llengua I. Es va crear una relació de tutor-tutoritzat, en la que els tutors ajudaven i guiaven als seus tutoritzats en el procés de recollida i anàlisi de dades del projecte realitzat a classe.
2. Oferiment d’escoles per a recollir dades d’aprenents d’anglès amb ajuda de professors de les escoles implicades.
3. Aplicació de dues metodologies: Aprenentatge basat en problemes (ABP) i Elaboració de projectes (EdP).
4. Interacció a l’aula entre grups i entre iguals.
ACTUACIONS D'INNOVACIÓ PREVISTES
1. Seguim apostant per l’aprenentatge col•laboratiu i autònom, que creiem que es pot consolidar mitjançant les metodologies d’ABP i d’EdP.
2. Creiem que en general els alumnes de tercer i quart haurien de demostrar certs coneixements de recerca en el camp de l’adquisició i ensenyament de llengües, ja que molts d’ells cursaran màsters en dos anys i aquest serà sens dubte un aspecte a tractar on es donaran com a assolits alguns coneixements bàsics Així doncs, pensem que hem de fomentar l’esperit de recerca i facilitar certes eïnes per tal de fer recerca de manera autònoma.
3. Com hem dit anteriorment, volem promoure el treball en equip, especialment el ‘feedback’ entre equips. Per això pensem que una bona manera de començar pot ser la presentació dels projectes a classe i les discussions que es realitzen a l’aula. L’objectiu seria dinamitzar aquest procés per a que tot estudiant de l’assignatura s’impliqui, no només en el treball del seu grup si no també ajudant als altres.
4. Respecte de l'Avaluació entre iguals a destacar el treball de tots els membres del grup en aquesta línia a les presentacions orals de les assignatures que impartirem.
5. Respete de Metodologies actives d’aprenentatge, la Dra. Miralpeix ha treballat en una metodologia activa d’aprenentatge a l’assignatura del màster que ve impartint basat en la simulació d’una tasca amb què els alumnes poden trobar-se a la vida real (demanar una beca competitiva). La idea és aprofundir en aquest disseny el proper curs i continuant elaborant la rúbrica d’avaluació de la tasca.
6. Preparació i coordinació d’una Taula Rodona per part de la coordinadora del GID, si és acceptada, al congrés AEDEAN a la Universidad de Cantabria (novembre 2020) amb professorat d’altres departaments de Filologia Anglesa sobre innovació docent en l’ensenyament de l’assignatura d’Adquisició de l’Anglès.
Grup d'innovació docent en els tallers de Belles Arts: tradició i contemporaneïtat
Presentació:
L'art, com la vida, ens ofereix una multitud de camins per tal de materialitzar la idea o el sentiment que ens commou. D'alguna manera, aquests camins s’hi troben a la nostra disposició; tan sols cal saber trobar aquell que ofereix la millor solució per cadascun dels nostres propòsits. Tanmateix la ciència s'esmerça en anar arrancant dels entorns humans (existencial, natural i social) allò que és capaç de veure i de relacionar en el seu conjunt.
Aquesta capacitat de mirar i veure no és el producte d'una reflexió pura, ni tan sols de diverses especulacions teòriques. L'enllaç entre elles ve definit per la capacitat irracional o espiritual de l'ésser humà per abraçar una globalitat de coneixements no sempre explicables a priori i, per tant, latents en la nostra imaginació.
Només des d'un posicionament obert, l'individu és capaç de temptar o de trobar arguments "sensitius" que l'impulsen a definir nous paradigmes, els quals trobaran probablement l'explicació a la seva existència en raonaments posteriors. Aquesta posició oberta de partida defineix per si mateixa una “poli-ocularitat”. Aquesta mirada polivalent amplia lògicament el camp visual, enriquint la nostra percepció sobre tots aquells fenòmens que siguem capaços de copsar o de produir.
La pluralitat d'enfocaments (“binocularitat” segons el professor emèrit Elliot Eissner en Art i Educació a la Stanford University) escurça les distàncies entre la recerca científica i aquella que es desprèn de la pràctica de l'art, de la capacitat creativa, la qual, no essent patrimoni exclusiu de ningú, resulta central en allò que Stephan Zweig denominava el “misteri de la creació artística”.
D'acord amb la moderna filosofia de la ciència esgrimida per Karl Popper, podríem parlar igualment de “creació científica”, doncs sembla clar que sense l'esperit creatiu que anima a determinades persones de qualsevol camp especulatiu, no existiria el progrés intel·lectual, ni en els terrenys de l'art ni en els de les ciències pures i experimentals.
Arribats a aquest punt, podem preguntar-nos: l'art és ensenyable a la Universitat de l’EEES? I si ho és, quina seria la millor fórmula docent?
Acceptant aquest possibilisme pedagògic, val la pena recordar la posició d’Eduardo Chillida, fent-se la mateixa pregunta i assegurant: "Si més no, l'Art pot aprendre's". S’hi afegeix el dissenyador Saul Bass, el qual afirma que "el Disseny és fer visual el pensament". Però com?
De quina manera, amb quins medis conceptuals i tècnics? I per tant, des del nostre punt de vista, amb quina metodologia docent a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona?
Proposta d'actuacions d'innovació docent previstes pels propers dos anys:
El Grup d'Innovació docent que proposem es defineix pel compromís dels seus integrants amb la creació artística en general, com a eix vivencial, expressiu i cognitiu. Aquesta definició implica el compromís dels seus membres amb la pràctica artística, des del convenciment de la seva aplicació docent com a mitjà singular de coneixement. L'Art és entès com a insinuació poètica, com a estructura lògica i també com a síntesi retòrica i és interpretat com un setge a la realitat des de la pluralitat de mirades, tot fonamentant-les en l’esperit de recerca més plural.
Considerem innovadora la nostra metodologia docent precisament pel seu caràcter eclèctic. Des del reconeixement a la gran tradició “acadèmico-figurativa” fins a les lliçons dels moviments d’avantguardes i els neo-academicismes resultants en la postmodernitat, aquest Grup d’Innovació no obvia l’anàlisi de les tendències estètiques a l’ús. És per això que volem oferir un plantejament crític i rigorós de l’aprenentatge artístic, que aporti la millor capacitació possible en cada cas i actuï com inflexió autèntica en la contemporaneïtat, tot mirant d'emplenar aquelles carències detectades en les assignatures del Grau en Belles Arts i cercar el mode idoni per a solucionar-les.
Tanmateix, la pràctica artística que l’alumne realitzarà estarà vinculada als canviants contextos socials i visuals en els quals vivim. Aquest posicionament l’haurà de conduit cap a una reconsideració dels llenguatges artístics contemporanis. El coneixement i l’anàlisi de la cultura de masses regida pel culte a una imatge sensual però epidèrmica, la influència de les noves tecnologies en la societat de consum, la iconoclàstia i la pèrdua de valors transcendents en la imatge i l’acte contemplatiu, la consolidació d’un “extremisme estètic del límit sobrepassat” (Paul Ardenne) i les estratègies d’un mercat artístic global en crisi, són algunes de les característiques més importants d’aquesta “Aldea global” del segle XXI, davant de les quals l’alumne haurà de treballar, fent-ne referència, i contribuint així a crear un projecte artístic individual genuí i compromès. Alhora, es treballarà de manera transversal i oberta a totes les formes d'interdisciplinarietat, des del dibuix, la pintura i l'escultura, fins a la fotografia, els audiovisuals i els àmbits virtuals; però sense descartar els aplicats (com ara l’escenografia, el cinema, l’animació, la il·lustració gràfica, el disseny de producte o editorial, el patrimoni i la museografia, la història de l’art i del pensament).
En conseqüència, esdevé essencial orientar i estimular en l’alumne el sentit crític i el rigor, per tal d’assumir el compromís d’aprendre i comprendre, tant pel que fa als coneixements generals, com als específics de les assignatures implicades. Volem ajudar a enriquir la seva pròpia percepció de la realitat i a formalitzar la seva obra artística derivada, professionalitzant-la, tot fent-la coherent, sigui el que sigui el seu signe, en participar de les implicacions que se’n desprenen en els "Tallers de Creació". Es tindrà cura d’aquest procés a partir dels projectes que el Grup generi, el primer dels quals "POIESIS" ja està en curs.
El segon projecte, en etapa d'elaboració, plantejarà la conveniència de crear Equips Docents afins, des del punt de vista conceptual i de les seves metodologies d’acció pedagògica.
En ambdós projectes, les xarrades informatives, el seguiment individualitzat de l’activitat experimental, debats col·lectius i seminaris especialitzats establiran un compromís amb l’alumnat a partir d’una més clara vinculació entre el professorat i l'estudiant. L’avaluació seria continuada i comptaria amb les observacions del conjunt del professorat d'un equip.
Grup d'Innovació Docent de Bioquímica i Biologia Molecular
Presentació:
El Grup d’Innovació Docent de Bioquímica i Biologia Molecular (GID-BBM) agrupa un col.lectiu de professors i professores del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la Facultat de Biologia amb inquietud per la millora de l’activitat docent universitària i per les noves metodologies. El GID-BBM va ser reconegut per la Universitat de Barcelona l’any 2003 (2003GIDVC-UB/04) i aconseguí el reconeixement com a grup consolidat l’any 2006 (2006GIDC-UB/31).
Objectiu inicial del grup.
La superació de l'actitud passiva, merament receptiva, de l'alumnat que caracteritza l'aprenentatge basat en la transmissió d'informació teòrica, és el cavall de batalla de tot el professorat interessat en adequar la docència universitària a les necessitats del segle XXI. Les noves tecnologies de la informació i comunicació i llur utilització en sistemes d'aprenentatge més oberts, faran que l'alumnat s'incorpori a la seva vida professional a través d'un aprenentatge més participatiu (i per tant més actiu) i més crític. La funció del professorat ha de ser tant explicar coneixements com guiar i incentivar aquest procés. Sota aquesta perspectiva, el nostre grup pretén en primer lloc generar nou material per a l'aprenentatge que faciliti el treball continuat i l'actitud participativa de l'alumnat. També, posar en marxa noves metodologies docents fonamentades en l'ensenyament basat en problemes que fomentin el canvi d'actitud de l'alumnat. Volem també generar eines per a l'avaluació de l'impacte de les noves metodologies en el rendiment acadèmic i en la formació de l'alumnat.
Grup d'Innovació Docent en Òptica Física i Fotònica
Presentació:
El GIDC Óptica Física i Fotònica centra la seva tasca en (i) el desenvolupament de materials docents multimèdia per a l’aprenentatge de l’Òptica Física, (ii) en l’anàlisi de l’impacte d’aquestes innovacions en la docència i (iii) en la millora dels mètodes docents en les pràctiques de laboratori.
Objectius de l'activitat del grup:
El grup d'innovació docent en els propers anys té com a objectiu desenvolupar i aplicar una sèrie d'eines en diferents línies d'innovació, en tots els ensenyaments i assignatures en què participa, tant a nivell de grau com de màster, tal com s'especifica a continuació. Moltes d'aquestes assignatures són de nova creació o han estat remodelades amb la implantació dels nous graus, i les venim impartint des de fa relativament poc. Des de llavors, hi hem introduït eines d'innovació docent per adaptar-nos a les circumstàncies canviants, i volem seguir en aquesta línia d'actuació.
