L’objectiu principal del grup és incorporar la perspectiva de gènere i LGBTI+ a la docència de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals (FIMA). Per fer-ho, construïm una comunitat de professorat que creen projectes de docència, i també de recerca, col·laboren i es donen suport en el seu dia a dia acadèmic.

Proposta d'actuacions de millora i innovació docent: 

• Acompanyar, mitjançant la mentoria, al professorat del grau de Comunicació Audiovisual (CAV) i del de Gestió d'Informació i Documentació Digital (GIDD) de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals (FIMA) amb l’objectiu de fomentar la incorporació de la perspectiva de gènere en la seva activitat docent.
• Dissenyar, amb la participació de l’estudiantat, recursos d'aprenentatge i pràctiques docents dels graus de la FIMA que incorporin la perspectiva de gènere i incloure’ls al repositori GENDIMS que està en procés de construcció constant i en accés obert.
• Implementar els recursos d'aprenentatge i pràctiques docents en un conjunt d’assignatures (pilot) dels plans d’estudis dels dos graus i fer seguiment de l’impacte d’aquestes intervencions entre l’estudiantat i el professorat.

La creació artística contemporània disposa de valors potencials en perill de desaparició, fonamentalment ens referim a la creixent falta de coneixement de la matèria artística i la tendència al consum de matèries processades industrials. Aquesta fenomenologia condiciona un allunyament per part de l’artista d’aquella estreta vinculació amb la matèria, de la seva obtenció natural i els seu processament, de la seva aplicació tècnica així com en conseqüència del coneixement empíric dels seus principis i possibilitats. Molts artistes del segle XX i XXI, innovadors en tants aspectes, ha anat perdent sense quasi adonar-se l’extraordinari potencial que suposa el coneixement del material des de la tradició i l’ofici, menyspreant l’artesania i els sabers populars que es conserven a la memòria dels pobles i que són part de les seves arrels. Centrats en el coneixement de la matèria artística com a valor sine qua non de la fenomenologia creativa, la nostra actuació vol desenvolupar línies de treball amb l’alumnat de Grau en Belles Arts fonamentades en:

- Recuperació i experimentacions amb materials, tècniques i procediments artístics i artesanals tradicionals i en perill d’oblit.

- Elaboració de cartografies didàctiques de proximitat relatives a materials naturals i sostenibles emprats o amb potencialitat de ser emprats en els processos creatius de l’àmbit plàstic propis dels estudis de grau en Belles Arts.

- Establir línies d’experimentació a l’aula que reforcin el coneixement i ús de la matèria artística pretèrita i la seva potencialitat en els llenguatges creatius contemporanis. 

Les Ciències de la Terra i les Ciències del Mar comparteixen una característica singular, estudien processos i fenòmens que tenen lloc en el medi natural. Aquest és un tret propi de bona part de les Ciències Experimentals. En el cas de les Ciències de la Terra i de les Ciències del Mar la major part d’aquests processos i fenòmens són naturals, és a dir, es donen sense intervenció humana, tot i que cada cop són més evidents els efectes que algunes activitats humanes poden induir o provocar, directa o indirectament, com ara la sismicitat, les inundacions, les esllavissades o la subsidència lligades a obres públiques, explotacions mineres, extraccions de fluids del subsòl, o l’acumulació de deixalles de tota mena en el medi continental i marí, entre altres.

En qualsevol cas aquest fet confereix un caràcter específic a l’ensenyament d’aquestes ciències, diguem-ne ”naturals”, com és la necessitat d’observar i estudiar aquests processos i els seus efectes en el medi dins de la gran diversitat d’escales a què ocorren. A diferència d’altres matèries, la possibilitat de modelitzar o reproduir artificialment (models analògics) o virtualment (models geomètrics o matemàtics) aquests processos és limitada, atès el condicionant important que és el factor temps (tot i que es pugui escalar) i, sobretot, la complexitat dels processos naturals. Així doncs, de la mateixa manera que no té sentit que la Medicina estudiï malalties que no existeixen, les Ciències de la Terra i les Ciències del Mar només tenen sentit si es nodreixen de l’estudi i l’observació de casos i situacions reals a escala local, regional i global (Santanach, 1995).

A nivell pràctic això es tradueix en què en l’ensenyament de les Ciències de la Terra i de les Ciències del Mar les activitats pràctiques en laboratori, de gabinet, o les anomenades “de camp” i “de mar” tinguin un paper fonamental i fins i tot identitari. No es pot aprendre ni Geologia ni Ciències del Mar des d’un despatx, una aula presencial o virtual, tot i que cal evidentment disposar d’una base de coneixements teòrics previs també imprescindibles per a la completa formació de futurs professionals.

Per altra banda la societat digital actual exigeix donar resposta a necessitats educatives basades en l’aprenentatge de coneixements i habilitats de caràcter transversal, relacionades amb la competència digital i amb les anomenades soft skills com ara la innovació, la creativitat, el pensament crític i reflexiu, la comunicació, el treball en equip o la solució de problemes complexos, entre altres (Girona et al., 2018). Aquest context exigeix alhora noves modalitats formatives i una organització educativa capaç de donar-hi resposta al ritme adequat.

Al Departament de Dinàmica de la Terra i de l’Oceà alguns professors fa temps que estan incorporant metodologies docents noves, avançades, integratives i/o transversals, que permeten desenvolupar una pràctica docent més adequada a les noves necessitats competencials, com ara l’aprenentatge per projectes, l’anàlisi de casos reals, el treball col·laboratiu, o la ludificació (o gamificació). Aquestes metodologies permeten proporcionar escenaris d’aprenentatge pràctic que apropen als i les estudiants a un context real, i que simulen problemes que després hauran de resoldre en l’entorn de treball. En definitiva, fent que les activitats d’aprenentatge esdevinguin més versemblants i significatives. A més, la incorporació de les TIC en l’aprenentatge afavoreix la implementació d’aquestes metodologies, fent arribar a l’estudiant els components de formació per diferents canals i formats, afavorint així la interacció i la generació de components i resultats d’aprenentatge innovadors. Tanmateix, fins ara aquesta mena de pràctiques només s’han donat de forma individual i independent en algunes assignatures dels graus de Geologia i de Ciències del Mar.

Per altra banda, cal pensar també en un canvi dels models d’avaluació que donin resposta a aquesta necessitat transformadora, tenint en compte que l’avaluació, una de les parts més rellevants del procés educatiu, ha d’anar més enllà de l’atribució d’una qualificació. En aquest sentit, el disseny d’estratègies d’avaluació formativa —com els portafolis o altres eines que afavoreixin el seguiment del procés d’aprenentatge de l’estudiant i la retroalimentació (feedback) per part del professor— permet una retroalimentació que estimula el pensament i la reflexió sobre els aprenentatges.

Això no obstant, l’organització actual d’equips docents, d’horaris i d’espais no està pensada en un context d’implementació general d’aquestes metodologies,  especialment si hom pretén implementar-les de forma transversal en diverses assignatures que poden estar interrelacionades. És per aquest motiu que proposem la creació d’aquest Grup d’Innovació Docent (GID) amb els següents objectius:

• Analitzar els entorns d’aprenentatge actuals del Departament de Dinàmica de la Terra i de l’Oceà, i identificar necessitats de millora i de canvi, tant en el plantejament de les activitats d’ensenyament-aprenentatge com a nivell organitzatiu, per a fer efectiva la implementació de metodologies actives d’aprenentatge.
• Analitzar contextos d’aprenentatge en altres departaments de la UB i d’altres universitats nacionals i internacionals en els camps de les Ciències de la Terra  i de les Ciències del Mar, per a millorar la implementació de metodologies actives d’aprenentatge al nostre departament.
• Potenciar i millorar el desenvolupament d’activitats pràctiques que promoguin la creació i l’anàlisi d’escenaris reals, millorant l’assoliment de competències transversals, com ara prendre decisions argumentades i adaptar-se a noves situacions; emprar i integrar informació mitjançant l'ús de les TIC; identificar, plantejar i resoldre problemes; i emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes socials, científics i/o ètics.
• Potenciar la coordinació entre equips docents per al desenvolupament de metodologies actives d’aprenentatge de forma coordinada en diverses assignatures, aprofitant l’experiència prèvia d’un bon nombre dels participants en aquest GID.

Girona, C., Guàrdia, L., Mas, X. 2018. La docència universitària més enllà del 2020: Tendències, reptes i nous escenaris. En: Carrasco, S. i de Corral I. 2018. Docència universitària i innovació. Evolució i reptes a través dels CIDUI. Ed. Octaedro, Barcelona. 2018. ISBN: 978-84-17219-06-2

Santanach, P.: La geologia regional, clau de volta del mètode geològic. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 65, 5-16, Barcelona 1995

El grup d’Educació Científica, Tecnològica i per a la Sostenibilitat (EduCits) sorgeix d’un grup de professors i professores de l’àmbit de la Didàctica de les Ciències Experimentals que participen en la coordinació i la docència de la formació inicial de mestres d'educació infantil i primària i de Professorat de Secundària.  L’EduCits pretén millorar la docència en Educació Superior de la formació de professorat des de la recerca i la innovació pioneres en educació en general i en concret en l'àmbit de l’ensenyament i aprenentatge de les ciències, i per altra que els futurs mestres coneguin metodologies innovadores que s’estan desenvolupant en centres educatius de l’àmbit català. Una millora de la docència universitària que des de la nostra trajectòria dins l’àrea implica posicionar-se en els reptes actuals de la societat del segle XXI, en concret en l’educació dels futurs mestres en aspectes relacionats amb la sostenibilitat i com incorporar-lo en l’ensenyament i aprenentatge de les Ciències Experimentals.  

És per aquest motiu que a partir d’aquests antecedents el grup EduCits pretén:

• Impulsar noves formes d’entendre l’ensenyament i l’aprenentatge de les ciències experimentals en la formació inicial de mestres i professorat considerant la recerca i la innovació emergent en educació per a avançar cap a les demandes actuals i futures de la societat. 
• Incorporar en la formació inicial de Mestres del Grau de Primària, Infantil, Doble titulació i Formació de Professorat de secundària  metodologies  innovadores d’ensenyament  i aprenentatge  de les ciències experimentals que s’estan implementant en els centres educatius de Catalunya.
• Introduir l’educació per a la sostenibilitat en els programes de formació inicial de mestres i de professorat de secundaria mitjançant l’ambientalització de les assignatures d’educació científica.

El grup vol estudiar i implementar formes d'avaluació continuada per al grau d'història i el màster d’Història i identitats del Mediterrani Occidental (segles XV-XIX), desenvolupades a partir de l’àrea d’Història Moderna amb la col·laboració de docents d'altres àrees i d’altres universitats.

Els principals objectius són:

• proposar un model d'avaluació continuada, centrada en la millora de les competències comunicatives i argumentatives, i en la promoció d'un aprenentatge més conscient;
• impulsar l’avaluació entre iguals, amb l’ús de fòrums, xat i debats per a l’intercanvi d’opinions i l’aprenentatge cooperatiu;
• explorar nous formats per a la comunicació de la història (podcasts, vídeos, xarxes socials…);
• promoure un ús crític dels recursos informàtics i de les informacions presents al web;
• impulsar un debat sobre els sistemes educatius i les modalitats d’aprenentatge, compartint el campus virtual de les assignatures amb altres grups d’estudiants coetanis d’altres universitats i països;
• afavorir la transferència de continguts entre els equips d’investigació i l’estudiantat;
• enfortir la cooperació dels equips docents;
• proposar una reflexió entre docents, oberta al professorat d’altres universitats, sobre l’eficàcia dels models d’avaluació, amb particular atenció per a les assignatures obligatòries del grau;
• organitzar activitats formatives de lliure elecció per afavorir la trobada i la col·laboració entre estudiants de grau i màster, estudiants de graus diversos (Història i Història de l’Art) o d’universitats diverses.