Una citació bibliogràfica és una forma de referència bibliogràfica breu que permet identificar la font d’on s’ha extret una citació textual, un fragment parafrasejat, una idea, etc.

Les citacions bibliogràfiques poden representar-se de diverses maneres: dins de text entre parèntesis; en forma de nota al peu de la pàgina, al final del capítol o en tancar el document; o mitjançant un sistema numèric.

• La citació dins de text (sistema autor-data, americà o de Harvard) és molt utilitzada per als documents de l’àmbit de les ciències socials i, en general, de les disciplines en què es fa ús, sobretot, de la bibliografia secundària (referències al treball analític d’altres autors).
  
  
• La citació en nota és habitual en les ciències humanes per la seva flexibilitat (a vegades s’han de citar obres molt antigues, anònimes, etc.) i per la possibilitat de fer-ho discursivament, afegint-hi comentaris.
  
  
• En l’àmbit de les ciències experimentals s’ha generalitzat la citació amb el sistema numèric (normes de Vancouver i semblants), que consisteix a situar dins el text un número entre parèntesis o claudàtors que remet a una llista de referències bibliogràfiques al final del document.

Cal recordar que totes les obres citades en un text han de tenir la corresponent referència bibliogràfica completa i exacta al final del document.

La representació de les citacions bibliogràfiques dins de text és habitual en l’àmbit de les ciències socials.

• La informació que acostuma a incloure la citació bibliogràfica és la següent: el cognom de l’autor, l’any de publicació i, opcionalment, les pàgines, separada per comes i escrita entre parèntesis.
  
  

  (Cognom, any, pàgina)

  
  

  (Canyelles, 2003, 57)

  
  
  Quan l’autoria no és personal, cal indicar el nom de l’organisme, grup o entitat en lloc del cognom.
  
  

  (GRETEL, 1995, 23)

  
  Si es vol fer referència a un capítol (cap.), un paràgraf (¶, §), un apartat (apt.), una nota, etc., s’ha d’indicar amb l’abreviatura, el símbol o la paraula corresponent.
  
  

  (Kandel, 2000, cap. 3)

  
  

  (Solà, 1990, § 1.8)

  
  

  (Amigó, 2001, 262, nota 24)

  
  
  La indicació de pàgina, després de l’any, es recomana posar-la sense cap abreviatura, però en cas que hi aparegui és preferible p., tant en singular com en plural.
  
  

  (Grundberg-Manago, 1999, 193-227)

  
  

  (Grundberg-Manago, 1999, p. 193-227)

  
  
  
• Si el cognom de l’autor surt en el text, ja no cal que aparegui dins la citació.
  
  

  Segons Hawking (1992), el concepte de temps no té cap significat abans del Big Bang.

  
  

  A continuació mostrem la comparació de les escales de Richter i Mercalli, extreta d’Amigó et al. (2001, 141).

  
  
  
• Quan hi ha dos o tres autors, s’esmenten tots, separats per comes. Si n’hi ha més de tres, s’esmenta el primer seguit de l’abreviatura et al. (et alii) en rodona.
  
  

  Cal cercar l’origen dels cormòfits en antics tal·lòfits dins el grup de les algues verdes (Conesa, Pedrol, Recasens, 2002).

  
  

  El DNA fou aïllat per Miescher el 1869 i identificat com a material genètic per Avery, McLeod i McCarthy el 1944 (Peretó et al., 1996, 117).

  
  
  
• Si se cita més d’una obra d’un mateix autor, se’n separen les dates amb un punt i coma, per evitar confusions amb la pàgina.
  
  

  (Margalef, 1993; 1994, 50; 2001)

  
  
  Si se citen dues obres o més d’un mateix autor publicades el mateix any, s’afegeix darrere de l’any una lletra, en cursiva (a, b, etc.), que també s’ha d’escriure a la referència bibliogràfica corresponent.
  
  

  (Carbonell, Sala, 2002a, 6) (Carbonell, Sala, 2002b, 51)

  
  
  
• Si se citen diverses referències amb autors diferents:
  
  
  • Les referències se separen amb un punt i coma.
    
    

    (Jonsson, 1994; Peterson et al., 1996, 285-286)

    
    
    
  • Si un dels autors té més d’una obra i no s’indiquen les pàgines, els anys se separen amb comes.
    
    

    (Togel, 1998; Shirasaki, Murakami, 2001, 2003)

    
    
  • I, en canvi, si hi figuren les pàgines, els anys se separen amb punt i coma, i les referències, amb punt.
    
    

    (Rich, 1954; 1955. Watson, Crick, 1953, 397; 1956, 473-475)

  
  
  
• Quan es remet a un text que forma part d’un recull (articles d’una publicació periòdica, parts d’un llibre, etc.), és preferible de posar dins la citació bibliogràfica només l’autor que se cita.
  
  

  (Sundborg, 1956)

  
  

  (Sundborg, 1956. A: Collinson, Thompson, 1982)

  
  
  
• Quan es remet a un text que no té la responsabilitat principal explícita (sigui perquè és col·lectiva o perquè es desconeix), la citació bibliogràfica acostuma a incloure el títol de l’obra, el volum si n’hi ha, i la pàgina.
  
  

  (Títol, volum, pàgina)

  
  

  (Història natural dels Països Catalans, vii, 45)

La representació de les citacions bibliogràfiques per mitjà de notes (a peu de pàgina, al final del capítol o al final del text) és habitual en determinats àmbits de les ciències humanes.

• La informació que ha de contenir la primera citació bibliogràfica és el nom i cognoms de l’autor (o autors), el títol complet i, si cal, el número de pàgina, separats per una coma. Pel que fa a l’abreviatura de pàgina és preferible p., tant en singular com en plural.
  
  

  Nom Cognoms, Títol, pàgina.

  
  

  1 Enric Casassas i Simó, Nomenclatura de química inorgànica. 2 Ciril Rozman, Compendi de medicina interna, p. 252. 3 John L. Ingraham, Catherine A. Ingraham, Introducció a la microbiologia, p. 105-122.

  
  
  Quan l’autoria no és personal, cal indicar el nom de l’organisme, grup o entitat en lloc del nom i cognoms.
  
  

  GRETEL, La redacció de les lleis, 23.

  
  
  Si l’autor ja surt citat en el text amb el nom complet, el nom pot ser omès a la nota a peu de pàgina, tot i que és recomanable de mantenir-l’hi sencer.
  
  

  Com bé diu Martí de Riquer,1… 1 M. de Riquer, Història de la literatura catalana, i, p. 374-378.

  
  
  

  Com bé diu Martí de Riquer,1… 1 Història de la literatura catalana, i, p. 374-378.

  
  
  
• Si cal referir-se a una obra ja esmentada abans, es fa servir la referència curta, que consta del cognom de l’autor i la pàgina (i el volum, si escau) on es troba.
  
  

  Cognom, volum, pàgina.

  
  

  1 Tipler, i, p. 234-239.

  
  
  Si s’ha de citar més d’una obra d’un mateix autor, per tal d’evitar confusions, després del cognom es posa el títol escurçat, en cursiva si es tracta d’un llibre o entre cometes baixes si és un article o capítol de llibre.
  
  

  1 Stendhal, Chroniques, 19. 2 Stendhal, «Una petita ciutat», 21.

  
  
  
• Pel que fa als títols, en general només s’abreugen si consten de sis paraules o més.
  
  

  1 Amigó, Ochando, Geologia i química, p. 139. [Del títol original Geologia i química del cosmos i de la Terra.]

  
  
  

  2 Wagensberg, «Kant i el grill sord», p. 48.

  
  

  2 Wagensberg, «Kant», p. 48.

  
  
  Quan la primera paraula del títol escurçat no és el primer mot del títol sencer, cal especificar en la primera citació com es referenciarà en les citacions subsegüents.
  
  

  1Nathaniel B. Shurtleff, Records of the governor and company of the Massachusetts Bay in New England (1628-86), vol. i, p. 126 (citat més endavant Mass. Records). 2 Shurtleff, Mass. Records, i, p. 126.

  
  
  
• És preferible d’evitar l’ús de les locucions llatines de referència op. cit. (opus citatum, ‘en l’obra citada’) i loc. cit. (loco citato, ‘en el mateix lloc citat’), quan l’obra ha estat citada molt abans o hi ha citada més d’una obra d’un mateix autor, i fer-ne la citació més explícita.
  
  

  3 Voet, Bioquímica, p. 245-298.

  
  

  3 Voet, op. cit., p. 245-298.

  
  
  

  4 Spivak, Calculus, p. 54.

  
  

  4 Spivak, loc. cit., p. 54.

  
  
  
• Quan dues notes consecutives fan referència a una mateixa obra, en lloc de repetir-la es pot fer servir ibídem (o l’abreviatura ib.).
  
  

  1 Farreras-Rozman, Medicina interna, ii, p. 2161. 2 Ibídem, p. 2161.

El sistema numèric de citació bibliogràfica, proposat per les normes de Vancouver i altres normatives, és l’habitual en els treballs de ciències experimentals.

• Aquest sistema consisteix a posar un número entre parèntesis o entre claudàtors en el text, darrere del fragment del qual volem donar la font i abans de la puntuació. Aquest número remet a la llista numerada de referències bibliogràfiques que hi ha al final del document.
  
  

  S’han tingut en compte els percentatges obtinguts en treballs anteriors (11).

  
  

  Pierce ho demostra en la seqüència d’etapes d’electrodeposició de Co-Mo suggerida prèviament [7].

  
  
  
• Si s’ha de citar més d’un treball alhora, els números se separen amb comes.
  
  

  La primera equació permet la reducció subsegüent a molibdè [11, 12].

  
  
  
• Quan es tracta d’una sèrie de números consecutius, es pot escriure solament el primer i l’últim separats per un guionet.
  
  

  S’han de mantenir perquè són materials necessaris per als dispositius electrònics [1-9].

Per a l’ordenació de les referències bibliogràfiques corresponents es pot consultar «Ordenació numèrica».