Quan s’utilitza el sistema numèric de citació bibliogràfica, cada referència bibliogràfica va precedida d’un número i la llista ubicada a la part final del document s’ordena numèricament, tot i que pot fer-se de dues maneres diferents:

• La llista de referències segueix l’ordre en què les obres se citen per primera vegada en el text. Aquesta és pròpiament l’ordenació numèrica per ordre de citació, i normalment no coincideix amb l’ordre alfabètic de les referències.
  
  

  Bibliografia 1. Navarro Flores, Andrés (1989). Contaminación y evolución geoquímica del agua subterránea del acuífero aluvial del Valle del Congost (Barcelona). [Madrid]: Boletín Geológico y Minero, p. 20. 2. Landolt, Dieter (1993). Corrosion et chimie de surfaces des métaux. Lausanne: Presses Polytechniques et Universitaires Romandes. 3. Henstridge, Martin C.; Ward, Kristopher R.; Compton, Richard G. (2014). «The Marcus-Hush model of electrode kinetics at a single nanoparticle». Journal of Electroanalytical Chemistry, 714, p. 14-18.

  
  
  
• Les referències s’ordenen alfabèticament i després es numeren segons aquest ordre. Això implica que dins de text, les citacions no són correlatives.
  
  

  Referències bibliogràfiques 1. Apirion, David (1984). Processing of RNA. Boca Raton, Fla.: CRC Press. 2. Jeanteur, Philippe (ed.) (1997). Cytoplasmic gate of messenger RNA. Berlin: Springer. 3. Rij, Ronald P. van (2011). Antiviral RNAi: concepts, methods, and applications [en línia]. Totowa (N. J.): Humana Press. <http://www.springerprotocols.com/BookToc/doi/10.1007/978-1-61779-037-9> [Consulta: 15 maig 2017].

  
  

  Dins de text: En Escherichia coli, el processament de l’rRNA 5S el duu a terme l’RNasa E (6), un enzim essencial (2) que també té un paper important en la degradació de l’mRNA (14) i el processament de l’rRNA 16S i del tRNA.