- Criteris
- Qüestions de llengua
- Convencions
- Producció de textos
- Models de documents
- Nomenclatura universitària
- Criterios
- Guidelines
- Col·laboradors
La representació de les citacions bibliogràfiques dins de text és habitual en l’àmbit de les ciències socials.
- La informació que acostuma a incloure la citació bibliogràfica és la següent: el cognom de l’autor, l’any de publicació i, opcionalment, les pàgines, separada per comes i escrita entre parèntesis.
(Cognom, any, pàgina) (Canyelles, 2003, 57)
Quan l’autoria no és personal, cal indicar el nom de l’organisme, grup o entitat en lloc del cognom.(GRETEL, 1995, 23)
Si es vol fer referència a un capítol (cap.), un paràgraf (¶, §), un apartat (apt.), una nota, etc., s’ha d’indicar amb l’abreviatura, el símbol o la paraula corresponent.(Kandel, 2000, cap. 3) (Solà, 1990, § 1.8) (Amigó, 2001, 262, nota 24)
La indicació de pàgina, després de l’any, es recomana posar-la sense cap abreviatura, però en cas que hi aparegui és preferible p., tant en singular com en plural.(Grundberg-Manago, 1999, 193-227) (Grundberg-Manago, 1999, p. 193-227) - Si el cognom de l’autor surt en el text, ja no cal que aparegui dins la citació.
Segons Hawking (1992), el concepte de temps no té cap significat abans del Big Bang. A continuació mostrem la comparació de les escales de Richter i Mercalli, extreta d’Amigó et al. (2001, 141). - Quan hi ha dos o tres autors, s’esmenten tots, separats per comes. Si n’hi ha més de tres, s’esmenta el primer seguit de l’abreviatura et al. (et alii) en rodona.
Cal cercar l’origen dels cormòfits en antics tal·lòfits dins el grup de les algues verdes (Conesa, Pedrol, Recasens, 2002). El DNA fou aïllat per Miescher el 1869 i identificat com a material genètic per Avery, McLeod i McCarthy el 1944 (Peretó et al., 1996, 117). - Si se cita més d’una obra d’un mateix autor, se’n separen les dates amb un punt i coma, per evitar confusions amb la pàgina.
(Margalef, 1993; 1994, 50; 2001)
Si se citen dues obres o més d’un mateix autor publicades el mateix any, s’afegeix darrere de l’any una lletra, en cursiva (a, b, etc.), que també s’ha d’escriure a la referència bibliogràfica corresponent.(Carbonell, Sala, 2002a, 6)
(Carbonell, Sala, 2002b, 51) - Si se citen diverses referències amb autors diferents:
- Les referències se separen amb un punt i coma.
(Jonsson, 1994; Peterson et al., 1996, 285-286) - Si un dels autors té més d’una obra i no s’indiquen les pàgines, els anys se separen amb comes.
(Togel, 1998; Shirasaki, Murakami, 2001, 2003) - I, en canvi, si hi figuren les pàgines, els anys se separen amb punt i coma, i les referències, amb punt.
(Rich, 1954; 1955. Watson, Crick, 1953, 397; 1956, 473-475)
- Les referències se separen amb un punt i coma.
- Quan es remet a un text que forma part d’un recull (articles d’una publicació periòdica, parts d’un llibre, etc.), és preferible de posar dins la citació bibliogràfica només l’autor que se cita.
(Sundborg, 1956) 
(Sundborg, 1956. A: Collinson, Thompson, 1982) - Quan es remet a un text que no té la responsabilitat principal explícita (sigui perquè és col·lectiva o perquè es desconeix), la citació bibliogràfica acostuma a incloure el títol de l’obra, el volum si n’hi ha, i la pàgina.
(Títol, volum, pàgina) (Història natural dels Països Catalans, vii, 45)
Citació recomanada:
«Citació bibliogràfica: representació de la citació bibliogràfica dins de text» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri.php?id=2219> [consulta: 23 novembre 2024].