Els textos dels productes digitals han de ser senzills, accessibles i independents —han de tenir sentit fora de context, al marge de l’estructura de navegació. L’objectiu principal d’una pàgina web no és altre que comunicar amb èxit un determinat missatge. Per això, aquest tipus de text s’inspira en els principis següents:

• Comparteix característiques amb el llenguatge periodístic, des del punt de vista d’estructura, però també pel que fa a l’objectiu informatiu i d’influència.
  
  
• Prioritza un estil d’escriptura simple i eficient, que permet als lectors entendre fàcilment el text escrit. Això té a veure amb el llenguatge planer o la comunicació clara.

Es diu que el contingut de cada pàgina ha de ser independent i tenir sentit fora de context, perquè s’hi pot arribar des de vies diferents, de manera que la navegació no és sempre lineal o seqüencial. L’accés també pot fer-se:

• des d’un altre web, on s’ha enllaçat
  
• des d’un resultat d’un cercador
  
• des d’un codi QR
  
• escrivint l’URL que apareix en un material imprès
  
• des d’una xarxa social

.

El mitjà condiciona també la tria del contingut. Els estudis demostren que la lectura en pantalla és, aproximadament, un 25 % més lenta que la lectura sobre paper. Per tant, el web no es llegeix, s’escaneja: es llegeix en diagonal per detectar el més important. A més, l’actual sobreexposició informativa obliga a racionalitzar. Els editors web han de simplificar, reduir i estructurar al màxim els textos.

L’estructura de les pàgines web sovint respon a la tècnica de la piràmide invertida típica del periodisme, que organitza la informació de manera jeràrquica. El contingut essencial apareix a l’inici, seguit dels detalls importants i, en darrer lloc, de les dades complementàries. La informació es presenta d’una manera lògica, mitjançant una bona progressió de les idees que es transmeten.

Seguint l’ordre d’aparició, convé ressaltar els elements següents:

• El títol ha de ser contundent, clar i significatiu. Resumeix breument el contingut de la pàgina i permet decidir als usuaris si la informació respondrà a les seves necessitats.
  
  Pot anar acompanyat d’un subtítol, que concreta i especifica l’abast del contingut de la pàgina. En general, aquesta secció no sol ultrapassar les deu paraules.
  
  
• El primer paràgraf respon a l’entradeta i dona a conèixer la informació més rellevant. En la mesura que sigui possible, s’hi poden aplicar les sis preguntes clau del periodisme: què?, qui?, quan?, on?, per què? i com?
  
  
• El cos de la pàgina, que s’estructura en paràgrafs, conté el desenvolupament del text. Recull, de manera clara i senzilla, les idees clau i les dades necessàries que satisfan l’objectiu informatiu.
  
  És convenient que cada paràgraf presenti una sola idea, que s’expressa en la suma de frases, preferentment curtes i ben organitzades, que el componen. És recomanable evitar les subordinacions i els incisos innecessaris.
  
  L’extensió dels diversos paràgrafs, que han de quedar ben connectats entre si, ha de ser homogènia i equilibrada, i no solen ultrapassar les cinc línies.
  
  El recurs de les llistes (numerades o amb vinyetes) per ordenar la informació és especialment productiu en les pàgines web, atesa l’estructura marcadament visual i esquemàtica amb què es disposa el text, cosa que afavoreix la comprensió i la ràpida aproximació al contingut.
  
  
• El paràgraf final, a tall de conclusió, recupera els elements més destacats i incideix en les informacions bàsiques que haurien de retenir els usuaris.
  
  
• Els enllaços relacionats serveixen contextualitzar i donar informació addicional. Es poden presentar agrupats al final de la pàgina, per garantir la lectura atenta del contingut, o inserits puntualment a mesura que avança el text, cosa que ofereix als usuaris l’oportunitat de ressituar-se si el contingut no encaixa amb les seves necessitats.
  
  En tot cas, es poden combinar els dos mètodes i decidir, en funció del tipus de contingut enllaçat, si es presenta en el cos del text o en una secció final específica.

En relació amb els paràgrafs que componen una pàgina web:

• Cal procurar que siguin curts (en general, entre quatre i cinc frases) i, en tot cas, en conjunt equilibrats.
  
  
• S’ha d’associar cada paràgraf amb el desenvolupament d’una idea. Aquesta idea es pot expressar en forma de títol de paràgraf o titolet. Els titolets més útils són els que responen a les preguntes dels usuaris. En aquest sentit, redactar els títols en format de pregunta pot ser una tècnica efectiva.
  
  
• És convenient que quedin ben connectats entre si.
  
  
  • Els connectors d’ordre són molt útils per indicar processos.
    
    

    En primer lloc... Seguidament... Finalment...

    
    
    
  • Els connectors relacionals s’han de fer servir amb propietat.
    
    

    D’una banda […], d’altra banda D’una banda […], de l’altra

  
  
  
• S’han de tancar amb un signe de puntuació —generalment, un punt}.
  
  
• Han de tenir la primera línia a caixa (no sagnada). Per tant, el començament del paràgraf següent s’indica deixant una línia en blanc entre paràgrafs.

En les pàgines web és habitual i recomanable l’ús de les llistes (numerades, amb vinyetes o amb icones) per estructurar la informació, atès que la disposició visual i esquemàtica afavoreix la comprensió i la ràpida aproximació al contingut. En tot cas, cal tenir presents les consideracions següents:

• La frase introductòria i els diversos punts han de quedar relacionats, és a dir, s’ha de poder llegir cadascun dels apartats a continuació de l’enunciat, de manera que el resultat sigui una frase entenedora i sintàcticament ben construïda.
  
  
• Els diferents elements d’una llista han de ser coherents entre si, és a dir, han de començar amb un element de la mateixa categoria (tots amb verb conjugat, tots amb infinitiu, tots amb nom o tots amb una frase, però no pas un de cada manera).
  
  
• Si es fa una enumeració de mots o sintagmes breus, sense forma verbal ni puntuació interna, cap dels ítems de la llista no ha d’anar amb majúscula inicial absoluta i no s’han de tancar amb signe de puntuació.
  
  En canvi, si els elements de l’enumeració són llargs, tenen puntuació interna i, sobretot, inclouen alguna forma verbal, aleshores cal començar el primer mot de cada ítem de la llista amb majúscula inicial absoluta i cada paràgraf s’ha de tancar amb punt.

Una redacció clara i senzilla facilita la comprensió i garanteix la comunicació. El llenguatge planer, que regeix també els principis de l’escriptura al web, té l’objectiu de fer accessibles els textos a tothom, independentment dels coneixements lingüístics, del nivell d’estudis, de la diversitat funcional, etc.

Els pilars de la comunicació clara tenen a veure amb respecte per estructures lingüístiques adequades i ordenades, l’ús d’expressions concises i transparents, i la garantia d’un bon disseny del document. Aquests pilars bàsics es concreten en els consells de redacció següents:

Els temps verbals tenen usos diferents en funció dels destinataris i l’objectiu comunicatiu de la pàgina web: segons si es descriu un fet o una acció, si hi ha una interacció entre l’usuari i la interfície o si no queda clar qui és el subjecte de l’acció.

• Per fer una descripció, se solen fer servir verbs en present.
  
  

  El web planteja respostes a […].

  
  
  
• Per donar una instrucció a la interfície, es recorre a les formes d’imperatiu.
  
  

  Mostra l’animació

  
  
  
• Si no queda clar qui és el subjecte de l’acció, es recomana l’ús d’infinitiu.
  
  

  Configurar la pàgina

En general, es fa servir el present per descriure fets o accions.





En, aquests casos, sempre es dona preferència al present d’indicatiu en comptes del subjuntiu.

En les instruccions de l’usuari a la interfície digital (web o programari), s’empra la forma verbal en imperatiu.





En alguns casos, si aquests textos es componen en forma de botó, es pot recórrer a un mer substantiu.

En les interaccions entre l’usuari i la interfície digital (web o programari), quan no queda clar qui és el subjecte de l’acció, es recomana l’ús d’infinitiu.





En alguns casos, si aquests textos es componen en forma de botó, es pot recórrer a un mer substantiu.

En les referències als ususaris, pel que fa al tractament personal, en general s’opta per la segona persona del singular (tu), atès que es prioritza la comunicació propera i directa.





En casos d’alt grau de formalitat i de certa solemnitat, es pot optar puntualment per construccions impersonals.

L’ús de les abreviatures és un recurs que s’ha de fer servir només quan sigui necessari, per qüestions de falta d’espai, en taules, adreces, etc.

• Generalment porten punt al final (des. per desembre), encara que n’hi ha algunes que s’escriuen amb barra (a/e per adreça electrònica).
  
  
• Mantenen els accents de la paraula sencera (màx. per màxim).
  
  
• Només tenen forma plural les que conserven la part final del mot (Drs. per doctors).
  
  
• En general, s’escriuen amb minúscula o majúscula segons com s’hagi d’escriure el mot sencer, llevat dels tractaments de cortesia, que sempre van amb majúscula inicial (Sra., Prof., etc.).

Els símbols són un tipus d’abreviació internacional. Per això, és millor usar el símbol en comptes de l’abreviatura, en els casos en què els dos sistemes d’abreviació siguin possibles.

• No porten cap punt al final.
  
  

  20.30 h

  
  
  
• No tenen forma plural.
  
  

  50 g

  
  
  
• Són invariables pel que fa a majúscules i minúscules, és a dir, sempre mantenen la mateixa forma independentment del context.
  
  

  H2O 3 km

  
  
  
• Quan van acompanyats de xifres, cal deixar un espai entre la xifra i el símbol i sempre han de quedar en la mateixa línia.
  
  

  2 m3

L’ús de la negreta i la cursiva en les pàgines web, a grans trets segueix els criteris habituals, però és interessant fer algunes precisions específiques de l’àmbit:

• La negreta és especialment adequada per destacar els títols i titolets que identifiquen cada pàgina i, si escau, cada paràgraf.
  
  En tot cas, ressaltar les paraules i frases clau en negreta pot afavorir la lectura no lineal que es fa per pantalla. És important, això sí, no abusar d’aquest recurs tipogràfic i utilitzar-lo un màxim de dues o tres vegades per paràgraf.
  
  
• La llegibilitat del text en cursiva és menor i, per això, convé restringir-ne al màxim l’ús que se’n fa.
  
  S’utilitza estrictament per als estrangerismes o mots escrits en una altra llengua —que convé limitar als casos en què no es disposa d’una alternativa en la llengua pròpia.
  
  

  El localitzador uniforme de recursos o URL, de l’anglès uniform resource locator…

  
  
  Els títols d’obres també se solen compondre en cursiva.
  
  

  la revista Comunicacions

  
  
  Ara bé, es mantenen en rodona si van convenientment enllaçats. Com sempre, la doble marca és innecessària i, òbviament, es prioritza l’enllaç.
  
  
• Es desestima l’ús de subratllats dins de text, perquè és un recurs que es reserva per marcar els enllaços i, per tant, pot ser confusionari si es fa servir amb finalitats merament tipogràfiques.

És important que els textos estiguin escrits correctament. Una bona ajuda és utilitzar els verificadors ortogràfics que tenen alguns programes d’edició d’HTML, com ara el Dreamweaver o l’editor del Mozilla en català. Si voleu aconseguir el diccionari català del Dreamweaver o el Mozilla, podeu consultar el web de Softcatalà.

Recordeu, però, que amb el verificador només es pot revisar l’ortografia i els errors de picatge. És una eina útil però amb certes limitacions (no corregeix errors de sintaxi, calcs lingüístics, etc.). Cal recordar també, i no ha d’estranyar, que hi ha paraules correctes que no estan contingudes al diccionari (perquè són totalment previsibles per les regles internes de la llengua, perquè són massa especialitzades, etc.) i casos incorrectes que el verificador no pot detectar (errors ortogràfics, de significat, etc.) perquè coincideixen amb paraules de la llengua que sí que són correctes en altres contextos. Per exemple, maquina espatllada en lloc de màquina espatllada, es bo en lloc de és bo, etc.

Si voleu una revisió més acurada del text o aclarir dubtes lingüístics concrets, podeu adreçar-vos als Serveis Lingüístics de la Universitat.