L’estructura de les pàgines web sovint respon a la tècnica de la piràmide invertida típica del periodisme, que organitza la informació de manera jeràrquica. El contingut essencial apareix a l’inici, seguit dels detalls importants i, en darrer lloc, de les dades complementàries. La informació es presenta d’una manera lògica, mitjançant una bona progressió de les idees que es transmeten.

Seguint l’ordre d’aparició, convé ressaltar els elements següents:

• El títol ha de ser contundent, clar i significatiu. Resumeix breument el contingut de la pàgina i permet decidir als usuaris si la informació respondrà a les seves necessitats.
  
  Pot anar acompanyat d’un subtítol, que concreta i especifica l’abast del contingut de la pàgina. En general, aquesta secció no sol ultrapassar les deu paraules.
  
  
• El primer paràgraf respon a l’entradeta i dona a conèixer la informació més rellevant. En la mesura que sigui possible, s’hi poden aplicar les sis preguntes clau del periodisme: què?, qui?, quan?, on?, per què? i com?
  
  
• El cos de la pàgina, que s’estructura en paràgrafs, conté el desenvolupament del text. Recull, de manera clara i senzilla, les idees clau i les dades necessàries que satisfan l’objectiu informatiu.
  
  És convenient que cada paràgraf presenti una sola idea, que s’expressa en la suma de frases, preferentment curtes i ben organitzades, que el componen. És recomanable evitar les subordinacions i els incisos innecessaris.
  
  L’extensió dels diversos paràgrafs, que han de quedar ben connectats entre si, ha de ser homogènia i equilibrada, i no solen ultrapassar les cinc línies.
  
  El recurs de les llistes (numerades o amb vinyetes) per ordenar la informació és especialment productiu en les pàgines web, atesa l’estructura marcadament visual i esquemàtica amb què es disposa el text, cosa que afavoreix la comprensió i la ràpida aproximació al contingut.
  
  
• El paràgraf final, a tall de conclusió, recupera els elements més destacats i incideix en les informacions bàsiques que haurien de retenir els usuaris.
  
  
• Els enllaços relacionats serveixen contextualitzar i donar informació addicional. Es poden presentar agrupats al final de la pàgina, per garantir la lectura atenta del contingut, o inserits puntualment a mesura que avança el text, cosa que ofereix als usuaris l’oportunitat de ressituar-se si el contingut no encaixa amb les seves necessitats.
  
  En tot cas, es poden combinar els dos mètodes i decidir, en funció del tipus de contingut enllaçat, si es presenta en el cos del text o en una secció final específica.