Aquest projecte de millora docent es proposa promoure l’estudi antropològic de les societats indígenes contemporànies en l’àmbit universitari promovent l’ús de Mirada Nativa (plataforma digital amb continguts audiovisuals creats per actors locals), afavorint el treball de camp etnogràfic i portant a l’aula intel·lectuals i savis indígenes.

Per acomplir amb aquest propòsit durem a terme activitats que:

Entre el alumnado del Grado de Educación Social aparece recurrentemente en sus discusiones que la universidad privilegia una perspectiva teórica de la educación social en detrimento de los aspectos prácticos, reales y concretos que tendrán que asumir en el futuro profesional. Esta concepción dicotómica y reduccionista del modelo formativo genera escepticismo y apatía en una parte del alumnado, quienes asumen que el aprendizaje auténtico de su profesión se adquirirá únicamente durante el posterior ejercicio profesional.

Inventada el 2013, l'edició de genomes mitjançant el sistema CRISPR s'ha convertit en una eina generalitzada per a la investigació genètica bàsica, la medicina, l'agricultura i la indústria. Malgrat que aquesta tecnologia ja s'inclou en el programa teòric de moltes assignatures dels Graus en Ciències de la Vida, la seva novetat i complexitat fa que sigui absent en els currículums pràctics.

Els projectes col·laboratius promouen un model d'aprenentatge basat en la participació i la col·laboració de tots els integrants d'un grup de treball. Mitjançant aquests projectes és possible fer una construcció col·lectiva del coneixement, comprometent l'alumnat amb el seu aprenentatge, i obligant el docent a generar ambients d'aprenentatge que promoguin la interacció, recolzant-se en la utilització d'eines tecnològiques per desenvolupar les activitats didàctiques.

Les noves tecnologies i modalitats pedagògiques que aquestes ens possibiliten permeten estendre el procés d’ensenyament i aprenentatge més enllà de les aules. El PODCAST és un sistema d'arxius multimèdia que s'adapta al dia a dia de l'estudiant, que pot escoltar-lo i visionar-lo on vulgui i quan vulgui.

La implementación docente está organizada de manera sencilla y estructurada (de más general a más personal; de lo más teórico-reflexivo hacía lo más práctico-creativo) durante dos meses de tiempo dedicando una hora de trabajo semanal (Total: 10 horas aproximadamente). Cabe destacar que durante todas las sesiones se tendrá presente potenciar la autoestima estudiantil y una formación de aula en educación infantil y primaria con perspectiva de género.

En la formació de professorat, un aspecte rellevant és la necessitat de propiciar que els futurs docents siguin capaços de discernir reflexivament i crítica. Aquesta capacitat té un vessant discursiu: per una banda, l’alumnat ha de ser capaç de discernir críticament entre els textos fiables i rigorosos, i, per l’altra, ha de ser capaç de desenvolupar usos de la llengua que els hi faci elaborar discursos raonats.

Les xarxes socials han generat canvis importants i accelerats en el procés de subjectivació de la infantesa i la joventut, adquirint gran influència en la socialització i en la construcció de les identitats de gènere (Del Prete i Redon, 2020). Aquestes identitats solen configurar-se, a la xarxa, com a “identitats d'aparador” (Tortajada et al., 2013) o com a identitats modelades per una corporeització fabricada i artificial (Khattab, 2019), on els infants i adolescents s'autorepresenten reproduint estereotips tradicionals de gènere.

Els docents són els lectors, escriptors i oradors experts en els quals s’emmirallen els infants per aprendre a fer un bon ús de la llengua en diferents contextos, com per exemple, a l’hora d’explicar un conte. A l’hora de narrar un conte, els i les mestres han de mobilitzar habilitats, estratègies i coneixements de la competència comunicativa i literària i utilitzar tècniques teatrals i d’oralització per mantenir l’atenció i l’interès dels oients.