Hipòtesi - Informe - Diagnosi - Propostes
Aspectes metodològics. En el marc d'una EM, la noció de salut en els termes anteriorment assenyalats planteja dues qüestions metodològiques: Primera, la que fa referència als temes que han d'ésser objecte de l'anàlisi i la segona, la dels indicadors que cal utilitzar com a referents de la salut en la seva relació mediambiental. La primera qüestió es deriva del fet que, davant la complexitat de les relacions implicades en la salut, l'informe de la situació actual ha d'anar més lluny de l'anàlisi de la morbilitat, havent-se de donar cabuda a l'ampli ventall de variables i situacions mediambientals que condicionen la qualitat de la salut municipal. En el segon cas es tracta del tema de les dades a utilitzar i que, donades les característiques de complexitat esmentades, no poden quedar restringides a la utilització dels usuals indicadors estadístics sobre assistència sanitària i morbilitat.
Considerant aquestes qüestions, la proposta d´ informe de l'ecoauditoria municipal en el tema de salut es planteja des d'un doble nivell:
a) L'anàlisi de la situació en base a dades que poden ésser considerades indicadors sanitaris
b) L'estat de la qualitat ambiental i la seva previsible repercussió en la salut, tant pel ue fa a la seva incidència en la morbilitat com pel que respecta al seu potencial de risc en general.
Indicadors sanitaris. Substancialment, les referències sobre indicadors sanitaris haurien de procedir d'un informe o estudi de salut en el municipi previ a la realització de l´EM. Tanmateix, és bastant freqüent que les EM hagin de tractar els problemes de la salut municipal amb informació escassa o poc elaborada sobre la situació actual en temes de morbilitat i assistència sanitària. És per això que en aquest document s'ha considerat convenient preveure una primera fase de l'informe destinada a recollir una sèrie de dades relacionades, en general, amb la salut, i que és necessari conèixer per a poder valorar l'impacte de determinats factors mediambientals en el benestar i la salut de la població.
Partint doncs, d'aquests dos supòsits es suposa l´elaboració d´ un informe descriptiu basat en dos plantejaments diferents:
1. Característiques sociodemogràfiques.
Aquesta part es treballarà, fonamentalment, amb informació procedent del padró municipal referida a les dades sobre estructura per edat i sexes, estructura familiar i variables socioculturals. El seu anàlisi anirà destinat a assolir els dos objectius següents:
a) Dades de conjunt de la població, que donaran a conèixer:
- volum global de la població a atendre
- volum sectorial segons criteris sanitaris: pediatria, maternitat, geriatria, etc.
- indicadors sociodemogràfics i de salut:
-- esperança de vida
-- relació interclasses: població adulta-classes passives, dones-nens, dones-vells.
-- taxes de mortalitat, natalitat i mortalitat infantil.
b) Dades desagregades segons barris i, si és possible, unitats censals.
Aquestes dades tenen per objecte els mateixos paràmetres anteriors si bé referides a les tendències de distribució espaial en el municipi. Amb el suport d'aquestes dades es persegueix l´ elaboració d'una cartografia municipal que permeti:
- detectar les àrees amb problemes especials de salut o que poden arribar a tenir comportaments sanitaris especials o problemàtics ateses algunes de les seves circumstancies demogràfiques, socials o culturals.
- proporcionar un esquema geogràfic elemental que ajudi a delimitar àrees especialment sensibles com a resultat de la interacció entre el sistema de activitats i el sistema poblacional (Veure els apartats corresponents a l'aire, l'aigua i el sòl on s'exposa la cartografia de les activitats econòmiques implicades en la contaminació d'aquests components ambientals).
2. Infraestructura i serveis.
L'apartat sobre infrastructura i serveis sanitaris, considerats aquests en un ampli sentit de la paraula, és potser un dels de més fàcil resolució des del punt de vista de l'inventari i avaluació dels dèficits existents. Concretament, es consideraran els següents tipus de serveis:
a) Equipaments públics i privats (ambulatoris, hospitals, assistència social, i serveis clínics i sanitaris especials) amb referència concreta a la seva ubicació si el servei es prestat fora del municipi.
b) Dotació de serveis d'urgències i ambulàncies per al desplaçament. Aquesta informació, en termes absoluts i mitjans (mitjana de serveis prestats al mes i mitjana de la durada dels desplaçaments) hauria de proporcionar elements de comparació amb altres municipis i els "standards" convencionals.
c) Dotacions i iniciatives municipals amb contingut sanitari o de salut. Es tracta aquí d'incorporar l'inventari d'un ampli conjunt d'actuacions que acostumen a realitzar els ajuntaments en l'àmbit de la salut i que comprenen des del suport de conferències en casals de cultura, associacions cíviques i escoles, a tasques concretes compreses dins els sistemes convencionals de l´administració local. S' assenyalen a continuació els camps més freqüents d'intervenció:
- l´educació pública per a la salut
- campanyes i iniciatives en escoles
- assistència social
- ordenances
d) Personal sanitari en els diferents graus d'especialització; Metges, auxiliars, farmacèutics, assistents socials, altres. També com en el cas dels desplaçaments aquestes dades haurien d'ajudar a trobar elements de referència sobre el nivell d'assistència basades en indicadors del tipus metge-habitant i similar.
Morbilitat. Si d'una banda les dades sobre esperança de vida segons les edats i mortalitat infantil constituïen bons indicadors de l'estat de la salut municipal es tracta ara d´aconseguir aprofundir en el tema de la morbilitat i el de la seva relació mediambiental. Com en els indicadors sociodemogràfics, també en aquest cas l´ informació hauria de poder treballar-se en les dues escales de tot el municipi en conjunt i dels barris en particular, cosa que permetria establir comparacions amb altres municipis la primera, i de forma desagregada la segona,
Pel que respecta al conjunt municipal cal dir que les dades haurien de proporcionar un element més de comparació entre la situació municipal i el marc regional. Com en el cas de l'esperança de vida o les taxes sobre la mortalitat infantil la comparació s'efectuaria en base a indicadors elaborats prenent com a referència la proporció entre determinades malalties i el nombre d'habitants.
Les referències a la localització de la malaltia en l'interior del municipi tenen un doble objectiu:
- coneixement dels barris o àrees més deteriorats o problemàtics des dels punt de vista de la salut.
- proporcionar un marc de treball que ajudi a avaluar l´ incidència desigual de determinats paràmetres de qualitat ambientals i que ja s´ han presentat en els capítols anteriors.
Queda per decidir la forma de presentació d'aquestes dades que, en qualsevol cas haurien de tenir la seva corresponent representació cartogràfica. Assenyalem a continuació el contingut d'aquests mapes temàtics:
- situacions de pobresa i/o marginalitat.
- contaminació ambiental. Seria particularment útil que des de les fases inicials de l´ EM, s'endegués un mapa de localització d'episodis asmàtics que poguèssin servir d'indicador de les tendències dels impactes de la contaminació atmosfèrica en la salut municipal.
- episodis infecciosos associats a l'alimentació i distribució de l'aigua potable.
- accidents, en la doble vessant dels accidents domèstics, de carrer i laborals.
1. Documentació específica i fonts qualitatives.
L'obtenció de dades sobre la morbilitat municipal està subordinada a l´existència de fonts suficientment detallades en l'escala municipal. Aquest fet ha portat a que, també en aquest àmbit, es preveguin dos tipus de fonts d'informació:
2. Informació quantitativa.
a) referències històriques de procedència múltiple sobre la morbilitat al municipi.
b) registres mèdics o sanitaris. Es treballa amb el supòsit que els serveis sanitaris en el municipi poden proporcionar informació sobre malalties específiques que fan la funció de guia o d'hipòtesis per a l'anàlisi sobre les repercussions sanitàries de determinats problemes ambientals. Si no fos possible recórrer a aquest tipus de fonts, caldria que, en la fase prèvia de l´EM es demanés als serveis sanitaris municipals l'obertura d'un registre que permeti recollir informació sobre aquestes malalties.
c) publicacions del Servei Català de Salut sobre malalties. Tot i la base comarcal d'aquesta última font es considera que pot proporcionar informació útil de cara a obtenir, si més no, una primera visió sobre les tendències o pautes principals de la morbilitat al municipi.
3. Enquestes i entrevistes.
Es preveu que caldrà derivar una recerca específica sobre determinades qüestions que requereixen del treball d´ enquesta i entrevista.
a) Enquestes de salut. Les enquestes s'elaboraran en funció de dues destinacions diferents:
- enquesta individualitzada a la població en base a un mostreig que atengui a les diferencies segons sexes i grups bàsics d'edat (joves, adults, vells). El disseny de l'enquesta hauria de preveure l´obtenció d´informació que pogués ésser tractada en la seva doble vessant qualitativa i quantitativa.
- enquesta a entitats (fonamentalment escoles i empreses) destinada a detectar situacions associades a la vida escolar, infantil i adolescent d'una banda i de treball de l'altre.
b) Entrevistes encaminades a conèixer el parer dels professionals locals, principalment personal sanitari i treballadors socials. En aquestes entrevistes es persegueix una doble finalitat: contrastar les hipòtesis i primers resultats de l´EM i recollir tota una sèrie de qüestions de difícil coneixement sinó és mitjançant l'experiència professional en el municipi.
© ALIÓ. 2000
