Aire

 

Hipòtesi - Informe - Diagnosi - Propostes


L'informe en l'apartat sobre l'aire i la contaminació atmosfèrica gravita bàsicament sobre el tema dels focus emissors, les substàncies contaminants i la seva incidència en el medi.

Quan al tipus de focus emissors existeixen dos tipus de procedències: les naturals (volcans, incendis forestals i descomposició de la matèria orgànica) i les antropogèniques.

Centrant-nos en el tema dels focus antropogènics es distingeix entre:

    - Focus fixes: Indústries (òxids de sofre, hidrocarburs, CO, sòlids en suspensió). Domèstics (calefacció: SO2, hidrocarburs).Centrals tèrmiques (òxids de sofre i nitrogen). Refinament del petroli (SO2, Cn, Hn, NOx, partícules, aldehids, NHn, CO, olors).

    - Focus mòbils: Vehicles automòbils, aeronaus i vaixells (monòxid de carboni, plom, SO2, NO, Cn Hm).

    - Focus múltiples i heterogenis: Aglomeracions industrials, àrees urbanes.

Tot i el reconeixement de les aglomeracions urbanes i industrials en la generació de la contaminació, les EM han d'ésser capaces de proporcionar informació més detallada, referida a les causes específiques de la contaminació local. Automòbils, combustions (domèstiques, industrials i serveis), processos industrials i energètics específics, entre d´altres són alguns exemples de processos locals que poden afectar més directament en situacions de contaminació a escala municipal. Tanmateix, però, també es objectiu de l' ecoauditoria conèixer fins a quin punt determinades característiques de la contaminació local, depenen de situacions d'abast comarcal. Un exemple característic d'aquesta situació podria venir donat per la contaminació procedent d'una central tèrmica instal.lada fora del municipi.

Concretament els objectius de l'informe poden desglossar-se de la manera següent:

    - Conèixer la procedència dels focus emissors i, en la mesura del possible, representar-los cartogràficament.

    - Coneixement de la situació actual de l'àrea i establir la qualitat de l'aire desitjable.

    - Coneixement de les freqüències de les distintes situacions meteorològiques previ inventari de dades i interpretació de la meteorologia local. Es important conèixer la caracterització topogràfica i l'anàlisi dels emplaçaments dels quals es disposa la informació de l'àrea a fi i efecte d'elaborar un estudi meteorològic sobre la zona.

    - Derivat d'aquest estudi meteorològic es derivaran les pautes de les condicions de dispersió i possibles relacions causa-efecte.

    - Així mateix caldrà preveure la evolució de la contaminació a la zona.

    - Aportar les dades necessàries per als projectes tant de urbanització com d´industrialització futurs, i per a estudis de contaminació de fons en els estudis sobre impacte ambiental.

    - Referenciar, si fos possible, dades anteriors sobre la qualitat ambiental a la zona.

1. Dades de tipus quantitatiu.

Les dades de tipus quantitatiu més freqüents referides a contaminants són SO2, CO, NO, Cn, Hn, fums, partícules sòlides en suspensió i sedimentals. Tanmateix, caldrà tenir present que aquestes, o les altres dades que puguin obtenir-se han de servir per identificar dos tipus diferents de situacions:

a) Contaminació primària, que resulta de l'emissió directa a la atmosfera de tota una sèrie de substàncies i partícules partícules:

    - Aerosols (dispersions de partícules sòlides i líquides, de tamany 10-1 a 103 µm).

    - Metalls pessants: Pb, Cr, Cu, Hn, Ni, As, Cd, Hg.- Compostos orgànics sofrats

    - Gasos composts de sofre: SO2, SO3, SH2; òxids de nitrogen: NOx, NO, NO2; hidrocarburs reactius: Hn Cm; monòxid de carboni: CO; diòxid de carboni: CO2).

    - Substàncies minerals: asbestos, amiants.

    - Compostos hal.logenats: ClH, Cl2, derivats del clor, FH, derivats del fluor.

    - Compostos orgànics hal.logenats: PC B5, dioxines, furans;

    - Substàncies radioactives.

    - Compostos orgànics: COV, hidrocarburs aromàtics

b) Contaminació secundaria

S´ obté a causa de la combinació de substàncies que no s'aboquen directament a l'atmosfera des de els focus emissors, i que es produeixen precisament com a conseqüència de les transformacions i reaccions químiques i fotoquímiques que pateixen els contaminants primaris.

    - Contaminació fotoquímica (aparició d' oxidants: O3 i radicals lliures actius RO).

    -Àcids que intervenen en la composició de la pluja àcida com a conseqüència de retorn a la superfície de la terra i que procedeixen dels òxids de sofre i nitrogen descarregats a l´atmosfera.

    - Disminució de l'espessor de la capa d'ozó, com a conseqüència de la descarrega de determinades substàncies a l'atmosfera, principalment clorofluorocarbonats (CFC).

Les fonts per a l'obtenció d'aquestes dades són les següents:

    - Xarxa de Vigilància, Previsió i Control de la Contaminació Atmosfèrica. Centre coordinador i receptor de dades: Departament de Medi Ambient. Components de la xarxa: Departament de Medi Ambient, Diputació de Barcelona, Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus, Central Tèrmica de Cercs.

    - Unitats mòbils per al control de les emissions de contaminants de vehicles

2. Informació qualitativa

A part de la informació sobre els contaminants químics sembla particularment útil recórrer a tota una sèrie de informació referida a algunes de les característiques de l'entorn i que poden ésser emprats com a indicadors de les problemàtiques derivades de la immissió de contaminants. Entre aquests indicadors es distingeixen els següents:

a) Indicadors biològics.

Les plantes mostren una especial sensibilitat i especifitat de respostes a la major part dels contaminants atmosfèrics, patint danys significatius a concentracions per sota dels nivells que afecten als humans i animals. Molts estudis han posat de manifest la sensibilitat dels líquens a les impureses atmosfèriques, sobre tot al SO2, que determina la distribució dels mateixos. Es per tant, un indicador natural de la qualitat de l' aire.

b) Indicadors de salut

Així com en el cas del medi biòtic també pot considerar-se que els efectes sobre les persones poden utilitzar-se a mode d´indicadors integrats de certes problemàtiques associades a la contaminació. Veiem així com la cartografia de determinades malalties proporciona informació rellevant sobre la distribució dels impactes de l´emissió de contaminants. Es el cas, per exemple, de les localitzacions de determinats asmes o bé de casos de disminució d' hemoglobina a la sang dels nens que es poden atribuir als fluorurs emesos en determinats processos industrials.

c) Percepció ciutadana.

Un últim tipus d'informació es troba en tot un ampli ventall d'aportacions ciutadanes recollides en la premsa, denúncies i escrits administratius, enquestes, etc. Es tracta, en resum, d'aconseguir obtenir el màxim d'informació de la ma dels ciutadans que són objecte final de l´ EM i que tenen, moltes vegades, un correcte coneixement de les particularitats de cada municipi.

3. Revisió i actualització de la informació inicialment disponible

La Xarxa d' Estacions de Mesura de l'Aire a vegades no és suficient, i és necessari realitzar un treball de revisió i actualització de la informació disponible. Si es dona aquest fet les línies de treball han d'anar dirigides a cobrir las llacunes d´ informació que acostumen a ésser més freqüents i que afecten principalment al tema de les relacions causa-efecte entre les emissions de contaminants i els camps de concentració resultants en l'ambient.

Així mateix, també pot succeir que manquin dades meteorològiques derivades de llacunes importants en la cobertura d'estacions de superfície. Davant d´aquesta situació caldrà valorar fins a quin punt caldria subsanar ràpidament aquest problema o bé preveure la resolució en les fases posteriors de seguiment de l´ EM.

4. Focus d' emissió-Sistemes d'Activitats.

En l'apartat sobre el tema dels objectius i les fonts d'informació ens hem referit abastament sobre el tema dels focus d'emissió i a la seva relació amb els punts d' immissió. Tot i la seva complexitat es tracta d'una qüestió que caldria plantejar en el marc de les EM en la mesura que afecten a un dels nuclis bàsics dels problemes ambientals en les àrees urbanes. Per aquest motiu es considera que, sense entrar en un treball aprofundit de recerca, les EM haurien de proporcionar informació suficient com per a poder deduir algunes de les característiques principals de la contaminació al municipi i valorar les seves dimensions locals o forànies.

S'haurà observat, així, que ja en l'apartat sobre el medi urbà ens referíem al RAMIP ja que és una font que proporciona informació útil des de diferents punts de vista, entre ells el del coneixement d'una sèrie d'activitats potencialment contaminadores de l'atmosfera. A aquest tipus d'origen de la contaminació cal sumar-li, a més a més, la que resulta de les combustions resultants del transport i la calefacció domèstica amb tractament diferenciat en altres apartats.

Com a resultat de tot això caldria preveure un tractament integrat de les dades sobre la estructura productiva, la seva distribució espacial i la relació respecte al sistema d´assentament, xarxes urbanes i sistemes de connexió a fi i efecte de que, amb el suport de les dades quantitatives i qualitatives, es pogués arribar a formular determinades hipòtesis sobre les tendències de dispersió de la contaminació en el municipi. Per aquesta fase de l'informe es requerirà suport cartogràfic amb dades sobre localitzacions del sistema d'activitats i la xarxa viària de tràfic més dens.

© ALIÓ-CASTRO-LAREDO. 2000