Marta Martorell
Victor Puntas
Ajuntament de Molins de Rei
L'edifici del mercat municipal de Molins de Rei és obra de l'arquitecte municipal Joan Gumà Cuevas i data de l'any 1935. L'edifici del mercat està inclòs en el Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Molins de Rei. Al llarg dels anys, aquest edifici ha patit diverses remodelacions menors. L'actual remodelació de l'edifici i del seu entorn urbà es va iniciar el setembre de 2003 i es preveu que finalitzi el primer trimestre de 2007. L'objectiu de la rehabilitació que va propiciar el desenvolupament de les activitats participatives que expliquem aquí era mantenir el concepte tradicional de mercat de productes frescs i revitalitzar el centre de la vila com a espai comercial urbà.
11.1. Dinàmica participativa
Donat que la intervenció urbanística afectava la remodelació total de l'espai de la plaça del Mercat, l'Ajuntament va decidir engegar un procés de participació ciutadana per consensuar els futurs usos d'aquesta plaça i validar el projecte urbanístic . Els objectius del procés eren els següents:
- Proposar i consensuar activitats futures per a la plaça del Mercat.
- Definir el disseny urbanístic de la plaça consensuant-ne els usos mitjançat el procés de participació ciutadana.
- Fomentar els valors d'aprenentatge conjunt, de coneixement i anàlisi del projecte.
- Donar el màxim d'informació amb la màxima transparència.
- Assolir una construcció conjunta d'una nova visió del barri i de la vila
Amb aquest motiu es va fer una convocatòria oberta a tots els vilatans i vilatanes. Podien participar-hi tant gent del món associatiu com ciutadans a títol individual i sense limitació d'edat. Per participar-hi només havien d'apuntar-se en un dels llocs següents: a l'Oficina Municipal d'Informació, omplint la butlleta del díptic que es va facilitar i dipositant-la a les bústies de participació que hi havia a l'entrada de l'Ajuntament, a través del web de l'Ajuntament o del correu electrònic. Un cop finalitzat el període d'inscripció es van organitzar dos tallers de prospectiva per tal de fomentar el treball entre els assistents sobre els futurs usos de la plaça del Mercat. Al llarg de les sessions es va combinar el treball en petits grups i en plenari. La primera reunió va consistir en la definició del marc de debat, tot explicant les limitacions de la plaça per determinar-ne els usos i exposar els criteris tècnics. Els diferents grups de treball van fer propostes entorn de les possibilitats i voluntats dels usos de la plaça. La segona reunió va consistir en el retorn de les aportacions realitzades, incorporant-hi la resposta de l'Ajuntament i les inviabilitats d'usos de la plaça. En conjunt, els inscrits en el procés van ser 98 persones. A la primera sessió van assistir 78 persones. A la segona sessió van assistir 55 participants.
Paral·lelament, es va crear una comissió de seguiment en la qual s'informava dels espais, dels moments de participació i de les tècniques que s'utilitzarien en el procés. Tenia un nombre limitat de participants per garantir-ne l'operativitat, però era plural en els interessos, visions i experiències de la ciutat.
11.2. Acords conjunts
A continuació, a la taula adjunta, es desglossen de manera esquemàtica els resultats concrets pel que fa als usos que havia de preveure la remodelació del mercat i, especialment, de la plaça adjacent.
USOS |
CONCLUSIONS |
UNA PLAÇA ACCESSIBLE PER TOTHOM |
La plaça ha de ser accessible per tothom. |
LA PLAÇA COM A ESPAI PER FER ACTIVITATS DE LLEURE I CULTURA |
La plaça com un espai de la ciutat on fer activitats culturals i lúdiques d'acord amb les característiques i dimensions de la plaça. |
LA PLAÇA COM A ESPAI DE RELACIÓ |
La plaça es concep com un espai de relació entre els veïns i veïnes del municipi. A continuació s'assenyalen alguns elements per aconseguir aquest ambient. |
AMB TERRASSES |
Que hi hagi terrasses per prendre alguna cosa, d'una manera equilibrada amb el conjunt de la plaça. |
AMB ELEMENTS PER ALS INFANTS |
La plaça amb elements de jocs infantils, tenint en compte les limitacions tècniques i d'espai, i s'apunten propostes com integrar jocs al paviment, etc. |
AMB ELEMENTS VERDS |
Necessitat de crear elements verds, espais ajardinats i espais d'ombra. |
PLAÇA EQUIPADA |
Si la plaça és concebuda com un espai de relació i trobada implica una sèrie d'elements que ho facilitin: bancs que conviden a la relació, fanals, papereres... |
ESTRUCTURA DE LA PLAÇA EN RELACIÓ ALS USOS |
La prioritat a la plaça ha de ser del vianant. Per visualitzar aquest fet es planteja utilitzar la plataforma única com a element de continuïtat. |
APARCAMENT A LA PLAÇA |
Que no hi hagi cotxes aparcats a la superfície de la plaça, donada la construcció de l'aparcament soterrat. |
ELS ENCANTS A LA PLAÇA |
Davant les diferents visions que els Encants tornessin o no a la plaça, l'Ajuntament va optar perquè el disseny de la plaça contemplés la possibilitat de fer-hi els Encants i la Fira. |
EL TRÀNSIT A LA PLAÇA |
El disseny de la plaça permetrà l'obertura restringida del trànsit amb caràcter d'horari diari, càrrega i descàrrega, i veïns. |
11.3. Pla Director de Participació
Aquesta iniciativa al voltant del mercat s'inseria en el marc d'un Pla Director Municipal de Participació per al període 2003-2007 els objectius principals del qual havien de concretar la voluntat que l'acció municipal tingués en compte la participació dels vilatans i vilatanes en el govern i, en conseqüència, facilités i orientés aquesta participació mitjançant la creació dels canals i espais necessaris. Per a dur-lo a terme l'Ajuntament de Molins de Rei va signar un conveni amb la Fundació Jaume Bofill.
De manera específica, el Pla Director de Participació havia de:
a) coordinar tots els processos participatius que s'anirien realitzant a la vila, ja fos per sectors de població, per temàtiques concretes, territori o temes globals.
b) definir i sistematitzar metodologies i enfocaments per a la realització de processos participatius.
c) analitzar el funcionament intern de l'Ajuntament, dels òrgans de participació existents i dels processos de participació endegats.
d) establir sistemes de coordinació i harmonització dels processos participatius en curs i dels previstos.
e) definir línies de serveis i activitats per fomentar espais de col·laboració entre els agents socials, polítics, econòmics i tècnics de la vila donant importància a conèixer la realitat del teixit associatiu de la vila, les seves característiques i les relacions que s'estableixen entre elles.
En aquests moments el Pla està en una tercera fase definitiva d'avaluació i d'establiment dels programes concrets. Prèviament, les dues fases inicials van consistir en una primera etapa de diagnosi i una segona de realització de tallers de participació ciutadana sobre temes concrets. En la primera fase d'aquest pla es va treballar a tres nivells: el de l'organització municipal, el del teixit associatiu i el dels espais i accions participatives formalitzades i no formalitzades que s'estaven duent a terme en aquell moment. És important assenyalar que es van dur a terme 28 entrevistes en profunditat als grups municipals del consistori, tècnics i representants d'entitats, amb el criteri de donar prioritat a la representativitat de discursos davant de l'extensió. Els objectius d'aquesta primera fase consistien en:
-Conèixer la realitat del municipi, és a dir, saber en quin context territorial, econòmic i social es desenvolupa el Pla Director de Participació.
-Fer una fotografia de la realitat de Molins de Rei en matèria de participació i dibuixar un primer esquema dels diversos agents que es mouen a la vila.
Complementàriament, es van realitzar tres tallers de validació de la diagnosi amb tècnics, polítics i representants d'entitats. Amb posterioritat va començar la segona fase, que consistia en la realització de tallers específics de participació que tenien l'objectiu de discutir i elaborar propostes per dissenyar i millorar aspectes relacionats amb les dinàmiques participatives de la vila. En concret, es van treballar dues línies temàtiques:
a) Els organismes permanents de participació de la vila.
b) El desenvolupament de projectes centrals del municipi (reformes urbanístiques, plans...)
És en aquesta segona línia on cal situar la reforma del mercat que hem explicat.