Eduard Rodríguez Farré

Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS)

En l'últim quart de segle els nous problemes ambientals -derivats de processos i tecnologies de recent implantació o gran expansió- han generat una important preocupació científica o ciutadana, segons els casos, relacionada amb els riscos que presenten per la salut pública. A la nostra societat podem considerar exemples de ”prototip” com els de la síndrome de l'oli tòxic, les emissions radioactives de les centrals nuclears, les radiacions electromagnètiques de baixa intensitat (antenes i aparells de telefonia mòbil), l'exposició a plaguicides, l'emissió de dioxines per les incineradores, etc.

En tot cas és important observar que la percepció del risc per part dels ciutadans pot ser molt diferent de la dels científics, i que dins el món acadèmic es produeixen amb freqüència fortes controvèrsies sobre la natura i importància dels riscos derivats de les tecnologies en qüestió. Controvèrsies que deriven tant dels confrontats criteris de la raó tecnològica, de la raó científica i de la raó sanitària, com dels interessos professionals, acadèmics i personals dels científics. Convé examinar també l'important paper de la present política científica i institucional en la recerca dels efectes de la contaminació ambiental sobre la salut pública (investigació toxicològica, epidemiologia, etc.).

Els programes d'I+D nacionals i de la Unió Europea han eliminat progressivament aquestes àrees de recerca centrant-se exclusivament en aquelles d'interès econòmic i ignorant les d'importància social (que inclouen les relatives a la salut pública ). Tots aquests factors determinen importants conflictes i dificultats a l'hora d'enfrontar les demandes ciutadanes, tant d'informació com d'intervenció científica, davant de problemes concrets de salut ambiental.