Sílvia Mateu Ollé
Grup de Geògrafs per a la Geografia Social (2GES)
Aquesta presentació té com a objectiu mostrar alguns dels resultats principals d'una investigació que du a terme l'equip 2GES des de fa uns quants anys i que se centra en la dimensió social i territorial de les actuacions ambientals en l'àmbit local. Concretament, la presentació mostra un mètode de participació ciutadana activa en els processos d'elaboració de documents tècnics. Se centra en les diferències en el procés de participació, tan important en aquests tipus de decisions que es produeixen entre els diferents tipus de col·lectius ciutadans davant la presa de decisions socials, territorials i ambientals. El marc de referència del treball d'aquest equip es veu reflectit en dos projectes diferents que comparteixen metodologies similars pel que fa a la participació. Per una banda, es presenten alguns dels resultats d'una recerca que es va realitzar durant l'any 1999, que abasta nou municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona amb l'objectiu de conèixer els diferents tipus de realitats ciutadanes locals pel que fa a la implicació participativa ambiental. I, per altra banda, unes experiències que corresponen a la realització de dues auditories ambientals municipals 1 realitzades, també, a municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona els anys 2002 i 2003, en què també s'emfasitza la dinamització dels processos participatius com a estratègia d'implicació activa de la població durant la realització de l'auditoria. Per desenvolupar ambdós projectes, tant el de recerca en els nou municipis com les dues auditories, es va seguir una metodologia adreçada a les entitats ciutadanes locals i als col·lectius de veïns que buscava incrementar progressivament la participació de la ciutadania i de les entitats, i preparar la seva posterior participació en les decisions ambientals dels municipis i en les futures A21L. Al següent esquema es poden veure les diferents fases del treball.
Esquema de participació
Font: Alió, M. À. - Mateu, S. – Morera, E.. (2003)
En la primera fase es va enviar una enquesta a totes les entitats i col·lectius de cada municipi. En el primer projecte (el dels nou municipis) se'n van enviar un total de 380 i en les auditories, unes 40 a cada municipi. Aquestes enquestes estaven formades per unes vint preguntes, entre obertes i tancades, que tractaven aspectes del municipi, sobretot de tipus ambiental. Una vegada analitzades les enquestes es va fer una selecció dels col·lectius que havien contestat l'enquesta amb més coneixements locals i ambientals, i/o que semblaven més sensibilitzats. En la segona fase es van entrevistar aquests col·lectius seleccionats. Les entrevistes, d'una durada aproximada de mig dia cada una, tenien l'objectiu de conèixer de prop aquestes entitats més sensibilitzades ambientalment parlant i també examinar amb elles de manera detallada alguns resultats de l'enquesta que semblaven importants 2. Una vegada fetes totes les entrevistes i analitzats tots els seus continguts es va elaborar un document de treball que es va enviar a tots els qui hi havien participat fins aquell moment i que recollia el document elaborat per l'equip amb les idees sorgides de les pròpies entitats.
La tercera fase consistia en una sèrie de reunions de participació amb els col·laboradors de les fases anteriors. En aquestes reunions es debatien els diferents punts del document elaborat per treure'n conclusions de cara al document final. Les reunions també van servir per demostrar de manera pràctica la possibilitat de discutir conjuntament temes ambientals de caràcter local que interessaven tothom i sobre els quals calia prendre decisions. Amb les conclusions que se'n van treure s'elaborarà el document final i, a l'últim, es realitzarà una reunió per mostrar-lo a la ciutadania per tal que facin les propostes que els semblin adequades. Un altre aspecte a destacar d'aquest estudi és la implicació, durant el procés de participació, segons la tipologia de l'entitat. Tal i com podem veure en el següent gràfic, referit al número total d'enquestes rebudes en el treball sobre els nou municipis, les entitats ambientalistes 3 representen un 14,4% de les entitats i són les més implicades. Un altre grup nombrós a destacar pel que fa a la participació és un col·lectiu d'entitats típiques de l'associacionisme local format per entitats culturals, de lleure i juvenils, normalment amb una llarga trajectòria, que representen un 21%. També cal destacar les associacions de veïns que assoleixen un 21% de participació tot i que a la pràctica la participació fou menor, ja que aquesta categoria inclou el major nombre absolut d'entitats. Segueixen després un seguit d'entitats amb inferior participació com són les entitats esportives, les associacions de pares i mares, les associacions de pagesos...
Font: Alió M. A. - Mateu, S. – Morera, E..(2003)
Així mateix, cal dir que la participació també varia segons el municipi estudiat. Si es parteix de la base que la mitjana de participació a tots els municipis és del 33%, cal destacar que aquest percentatge de participació oscil·la des del 17% als municipis menys participatius fins al 50% als d'una participació més alta.
En la segona part del gràfic es compara el nombre d'enquestes rebudes i el nombre d'assistents a les reunions. Es pot observar que el nombre d'assistents a les reunions és més elevat que les enquestes rebudes, per tant, a mesura que avança el procés participatiu la ciutadania s'implica més.
Font: Alió, M. À. – Gallego, A. (2002)
Segons la categoria de l'entitat, les respostes són visiblement diferents. En la seqüència de gràfics següent es poden veure les diferències dins del món ciutadà, o sigui, els diferents models culturals . En el primer gràfic es mostra, de manera general, quins són els aspectes ambientals positius del municipi segons les entitats. Es pot veure que hi predominen dues respostes: el primer lloc, amb gairebé la meitat de les respostes, correspon a
actuacions ambientals promogudes bàsicament per l'Ajuntament, com pot ser la construcció d'una depuradora. I, el segon lloc, amb un 33,7%, correspon als elements del medi natural pròpiament dit que conserva el municipi com boscos, rieres, fonts... Amb aquestes dues respostes es veu clarament que hi ha dues línies de pensament ambiental ben diferenciades: per una banda, la dels que responen que l'aspecte ambiental més positiu del seu municipi és el medi natural ben conservat que tenen a prop. I, per l'altra banda, els que valoren més positivament les actuacions que realitza l'administració .
A la segona part del gràfic s'analitzen les tres categories principals d'entitats a què ens referim segons les seves respostes. Per exemple, una diferència bàsica que es trasllueix en aquesta part central del gràfic és que les entitats ambientalistes valoren, amb diferència, el medi natural i l'entorn del municipi, i en segones opcions i amb igual importància les actuacions ambientals i el planejament urbà. En canvi, les associacions de veïns valoren més les actuacions ambientals i en segon lloc el medi natural. Per la seva banda, les entitats culturals també valoren més el medi natural i en segon lloc les actuacions mediambientals, però amb poca diferència entre ambdues respostes.
Font: Alió, M. À. – Gallego, A. (2002)
Font: Alió, M. À. - Mateu, S. - Morera. E. (2003)
Font: Alió, M. À. - Mateu, S. – Morera. E. (2003)
A la tercera part del gràfic s'analitzen quines són les actuacions ambientals més valorades per les diferents entitats i quina n'és la valoració. Al gràfic superior podem veure que les entitats ambientalistes, l'actuació que valoren més positivament és el planejament urbà i després les campanyes d'educació ambiental que s'han dut a terme al municipi. L'actuació més valorada per les associacions de veïns són les actuacions realitzades per l'administració amb un 50% i, seguidament, valoren el planejament urbà. I les entitats culturals valoren gairebé al mateix nivell el planejament urbà i les actuacions per part de l'administració. Al gràfic inferior veiem que les entitats ambientalistes valoren positivament, però amb dubtes, les actuacions ambientals dutes a terme al municipi. Les associacions de veïns valoren correctament les actuacions ambientals a l'igual de les entitats culturals, tot i que aquestes últimes amb un percentatge més baix.
En resum, hem volgut explicar molt ràpidament com, en el nostre treball, a més a més de consolidar el mètode obtenim resultats objectius. El paper de l'equip d'experts en les reunions té dues funcions bàsiques. En primer lloc, proporcionar informació i coneixements que ajudin la comunitat a valorar el seu propi coneixement sobre què passa en l'espai local i aprendre conceptes que els ajudin a obrir noves perspectives locals i territorials, i a promoure la implicació ambiental. I, en segon lloc, a part de la informació també fomenta el diàleg entre la comunitat, especialment entre les parts cívicament més actives: els que tenen informació tècnica, política i ambiental (associacions mediambiambientals, culturals...), i els que tenen un ampli coneixement de l'espai i la vida local com són les associacions de veïns i d'altres amb experiència quotidiana, transmissió oral i familiar... En aquestes actuacions de l'equip la comunitat té un paper actiu en l'elaboració dels documents cientificotècnics. A més, s'aconsegueix la implicació ciutadana i ambiental facilitant l'aplicació de plantejaments i propostes de sostenibilitat.
Bibliografia citada
ALIÓ, M. À. i OLIVELLA, M. (coor.): Per viure bé nosaltres i les generacions que vindran. Com prendre part a fer sostenibles els nostres pobles i ciutats . Àrea de Medi Ambient i Patronat Flor de Maig de la Diputació de Barcelona. Barcelona, 1999.
ALIÓ, M. À. – MATEU, S. – PEIDRO, L.: The territory and the Local Space in the Processes of Change towards new environmental mentalities . Milano, Interfaces between Science and society. International workshop. 2003
ALIÓ, M. A. – MATEU, S. – MORERA, E.: Associacions i col.lectius ciutadans en les Agendes 21 Local: el territori entre el creixement i la protecció ambiental . Congrès Català de Sociologia. Reus, 2003.
1. El primer va ser realitzat conjuntament per l'equip 2GES del Departament de Geografia Humana de la Universitat de Barcelona i Ecoconcern. Encàrrec de l'Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona i el Patronat Flor de Maig. Gestionat per la Fundació Bosch i Guimpera (Universitat de Barcelona). Les auditories ambientals municipals de Pallejà i Masquefa es van dur a terme per encàrrec de la Diputació de Barcelona i els Ajuntaments d'aquests dos municipis.
2. Aquestes entrevistes també es van realitzar als polítics municipals i als tècnics de l'Ajuntament per tal d'ampliar informació i obtenir diferents punts de vista.
3. Les entitats ambientalistes engloben les ecologistes pròpiament dites, ADF...
