Jordi Bruno

Meritxell Martell

(Càtedra ENRESA-ENVIROS en Sostenibilitat i Gestió de Residus, UPC)

En el marc del projecte integrat Fundamental Process of Radionuclide Migration (FUNMIG) dins el VI Porgrama Marc de la CE, a part dels objectius científics del projecte es posa epsecial èmfasi en la transferència de coneixement a partir de diferents canals de comunicació i participació pública. De fet un dels objectius del projecte és garantir que els resultats de la recerca es transfereixen correctament tant a la comunitat científica, com a les agències gestores de residus, els reguladors i de forma més destacada la resta de stakeholders a través d'una estratègia àmplia de comunicació.

Perquè us siteu en el tipus de projecte de recerca de què estem parlant, només quatre ratlles sobre el FUNMIG. Quan parlem de gestió de residus radioactius, els diferents conceptes europeus d'emmagatzematge geològic d'aquests residus tenen en compte l'aïllament dels residus de la biosfera a partir d'una combinació d'un sistema de barreres i contenidors del medi geològic. Cal garantir l'estabilitat i la funció del contenidor del repositori per escales de temps molt grans. Per tant, la formació rocosa on s'emplaça el repositori és de gran importància donat que es tracta de la barrera encarregada de contenir la possible radioactivitat alliberada del dipòsit per així evitar la seva arribada a la biosfera. D'aquí que el coneixement i la quantificació dels processos que s'encarreguen de la migració i la retenció dels radionúclids a través de la geosfera constitueixi un element clau per avaluar el comportament dels repositoris de residus nuclears a llarg termini.

El projecte FUNMIG investiga els processos fonamentals implicats en la migració dels radionúclids des de l'emmagatzematge geològic profund per residus nuclears d'alta activitat en els tres diferents tipus de formació rocosa que es consideren adients per a aquest objectiu en el context europeu -roques cristal.lines (principalment granits), formacions argiloses i salines. L'objectiu és proporcionar eines per implantar els processos fonamentals de migració en l'anàlisi del comportament dels radionúclids que potencialment es puguin alliberar del repositori. És un projecte complex, sobretot per les seves dimensions:

- 51 socis de 15 països europeus, inclosos 5 nous estats membre;

- 51 socis amb interessos diferents ja que representen agències gestores de residus, institus de recerca europeus, univerisitats, PIME;

- Grups associats de manera que es puguin assegurar la transferència de coneixements i la formació dels estats membre no inclosos en el consorci i la integració europea;

- Durada de 4 anys (2005- 2008) iniciat l'1 de gener de 2005.

El FUNMIG està dissenyat de manera que hi hagi 6 components específics de recerca i desenvolupament tecnològic i un component molt important orientat a la formació, la gestió i la difusió del coneixement. Dins d'aquest component es preveuen una sèrie d'activitats com:

- Pàgina web amb una intranet i amb informació del projecte, formació, beques, etc -per la societat en general.

- Participació en conferències internacionals, tallers, seminaris...

- Organització de cursos de formació.

- Tallers anuals del projecte on es faran representacions específiques i debats amb els usuaris finals de fora del consorci que poden donar resposta a temes i preguntes relacionades amb l'emmagatzematge geològic profund de residus radioactius.

El que volem presentar en aquest seminari és una iniciativa pilot de science shop a la UPC. La idea és prendre el FUNMIG com a marc de referència per iniciar una science shos sobre residus radioactius en l'àmbit europeu. Com sabeu una science shop és la interfase entre ciència-societat on determinades organitzacions (habitualment les universitats, però també poden ser ONGs o organitzacions comunitàries) donen resposta a peticions d'informació de la societat civil organitzada, com ONGs... Es diu que unscience shop proporciona suport a la recerca independent i participativa en resposta a qüestions plantejades per la societat civil.

La Càtedra ENRESA - Enviros en Sostenibilitat i Gestió de Residus de la UPC està treballant a organitzar aquest science shop , la qual està previst que comenci ha funcionar a finals d'aquest any 2005.

Sabreu que science shops n'existeixen des dels setanta a Holanda (actualment n'hi ha 30), des de meitat dels vuitanta a França (actualment en declivi), Àustria, Alemanya i en d'altres països com Bèlgica, al Regne Unit, Dinamarca... També als països de l'Europa central i de l'est com Romania, la República Txeca i països no europeus com Israel, Sudàfrica, Australia... Hi ha molts models diferents de science shop , però el que tenen en comú són els següents aspectes:

- Proporcionen coneixements i capacitats a la societat civil a través de la recerca i la formació.

- Poden promoure la participació en la presa de decisions sobre ciència i tecnologia.

- Estableixen aliances (equitatives) amb organitzacions de la societat civil.

- Milloren el coneixement sobre les necessitats de recerca i formació entre els polítics i les institucions.

- Milloren les capacitats i el coneixement dels estudiants, representants de la societat civil i investigadors.

Donat que no hi ha un model standard per a les science shop , s'haurà d'adaptar al context socioeconòmic i cultural en el qual pretén treballar. La science shop que es promou des de la UPC té el repte d'anar més enllà de la dimensió local. Tot i estar basada en la UPC, tindrà un àmbit de treball europeu. Es disposa d'un pool de recercadors i experts en gestió de residus radioactius dels principals països europeus i es podrà donar resposta a la demanda d'informació d'arreu d'Europa. Alguns dels aspectes que estem analitzant en aquesta fase del projecte i que poden influir en l'èxit o el fracàs del science shop són:

- Context sociopolític, cultural i científic.

- Difusió de la science shop per tal de conscienciar els diferents actors de l'interès d'aquesta eina.

- Implicació dels diversos actors entre els quals destaquem els següents:

. Clients; hi ha demanda social? ni que sigui latent? quins poden ser els clients objectiu?

. Institucions o estructures que donin suport, en aquest cas la UPC

. Personal que treballi en les science shop 

- Recursos:

- Finançament (sol provenir de l'administració, de la universitat o mixte).

- Recursos humans:

Per exemple, cal tenir un consell assessor?. Estaria bé que en aquest consell assessor hi fossin representats els clients, de manera que això serveixi per convèncer altres actors de la necessitat de les activitats de la science shop , sobretot al principi?

- Cal promoure aliances amb altres universitats? Amb quines i de quina manera perquè no augmenti excessivament la complexitat?

- Aspectes pràctics i operatius:

- Quina política cal establir per tractar amb els mitjans de comunicació? (pensant en casos que puguin resultar conflictius).

- Com s'anomenen els coordinadors?

- Idioma/es en que s'accepten peticions i es dóna resposta.

- Cal establir un calendari per rebre peticions? (que coincideixi amb l'inici dels projectes de final de carrera?).

- Com impliquem als estudiants? (oferint crèdits de lliure elecció, de forma voluntària, amb compensacions econòmiques, beques...)

També cal tenir en compte els criteris per acceptar clients de la science shop :

- Els clients no han de tenir objectius comercials a l'hora de formular preguntes i els resultats de la recerca s'han de fer públics.

- Els clients han de ser capaços d'utilitzar els resultats de la recerca per als seus objectius o la seva missió (per tant no s'accepten preguntes d'individus que no tinguin el suport d'una organització).

- Els clients no tenen mitjans financers per obtenir aquesta recerca per altres vies.

Així mateix, també caldrà tenir en compte els criteris per acceptar preguntes i com el personal de la science shop reformula la pregunta per als investigadors. Les fases d'acció de la science shop són:

- Arriba una demanda, probablement poc definida.

- La science shop tradueix la pregunta a nivell científic/tècnic.

- Es realitza la recerca mitjançant estudiants i/o recercadors.

- La universitat lliura un document/informe que respon la demanda inicial.

Aquest informe haurà de ser intel·ligible per al client.