Narcís Prat
Departament d'Ecologia
Universitat de Barcelona
L'aigua ha estat i continua sent en un punt central del debat social i polític a Espanya i Catalunya en els darrers anys. Mai un Pla Hidrològic havia generat tanta polèmica i contribuït a fer caure un govern. El moviment ciutadà entorn de l'aigua agrupat en la Plataforma en Defensa de l'Ebre i en la Fundación Nueva Cultura del Agua ha tingut (i té) un protagonisme important en la generació de les polítiques d'aigua personificades sobretot en el transvasament de l'Ebre.
La mobilització ciutadana inicial tenia un caire reivindicatiu: ”Volem l'aigua per l'Ebre i que no se'n vagi”. “No al transvasament” era el lema de les primeres manifestacions, mentre que al final ja era un altre: “Per una nova cultura de l'aigua”. En el canvi hi ha tingut molt a veure la pedagogia feta des de la Fundación Nueva Cultura del Agua, formada bàsicament per professors universitaris de disciplines variades que han anat fornint d'arguments els moviments ciutadans que s'oposaven al transvasament i que han acabat demanant “una nova cultura de l'aigua”.
La col·laboració entre científics i els moviments ciutadans s'ha fet sobretot en el marc de congressos de planificació i gestió de les aigües i en múltiples activitats en les quals el paper de la universitat ha estat d'acompanyament. Els seus professors, de manera individual, han estat els que han treballat amb els moviments ciutadans sense un suport explícit de la pròpia universitat.
El propi ambient de recerca universitari no acompanya una actitud proactiva dels professors universitaris cap al suport dels moviments ciutadans. És més útil dedicar el temps a fer treballs de recerca per publicar en anglès que no pas explicar a la gent els treballs de recerca. Publicar en català o castellà més aviat penalitza el currículum del professor universitari.
