Tècniques / Procediments

Màquina que s'encarrega del plegat, és a dir, del procés d'acabat en el qual es pleguen els fulls d'un imprès de manera seqüencial. Se'n diferencien dues màquines segons el seu sistema de plegat: plegat de bossa i plegat de fulles. El primer sistema el formen tres corrons anomenats plegadors que arrosseguen el plec fins a introduir-lo a la bossa plegadora. És el sistema més recomanat per la rapidesa i varietat de plegats que ofereix. El segon sistema el conforma una fulla que pressiona el plec de manera perpendicular al pla del paper contra els dos corrons plegadors en rotació.

Mètode tricromàtic d’impressió desenvolupat a partir de la litografia, reconegudament inventat i patentat per Godefroy Engelmann el 1839 a Estrasburg per guanyar el concurs anunciat per The Société d'encouragement pour l'Industrie national de litografia en color el 1828.

Procediment litogràfic que consisteix en l’ús d’una pedra per cadascuna de les tintes que volem utilitzar en la reproducció d’una imatge. Prèviament, s’ha de descomposar la imatge -calcant els contorns del dibuix a les pedres o mitjançant un sistema de registre pels gravats- i escollir-ne el número de matrius que es necessiten. Cada part descomposada -en cada pedra- s’entintarà amb el color escollit i, per tant, el paper passarà per la premsa tants cops com tintes s’utilitzin.

Reproducció litogràfica en color mitjançant l'ús de quatre pedres, una per cada color: vermell, blau, groc i negre. Procediment que a finals del segle XIX a Catalunya, en un entorn de sistema de producció semi industrial, es normalitzàper la seva economia i rapidesa, encara que després fou substituïda pel fotogravat que permetia una millor qualitat.Però, la cromolitografia es mantingué pels impresos comercials, com per exemple, els cromos dels paquets de tabac.

Material de blancos. A base del punto se fabrican los tipos y el material de blancos tipográficos, nombre con el que se designa el material que sirve para llenar los espacios de las páginas, y no aparece en la impresión por no tener la altura del tipo.
Los blancos, según su grueso, se clasifican en cuadrados y espacios, interlíneas, lingotes e imposiciones.

Una caja tipográfica contiene, además de las letras, espacios de varias clases, que junto con otros, más grandes y guardados aparte, se llaman colectivamente material de blancos. Todos ellos varían de espesor, longitud y cuerpo, conservando una característica invariable: la altura. Esta es inferior a la de los tipos para no tomar la tinta. La presencia de este material en una composición se revela como un blanco en el impreso. De ahí el nombre de material de blancos.

Tellería Toca E.(1986). Diccionario periodístico. Madrid: Editorial Oriente.

Extracte del text original:
En tipografía denominamos material blanco al que se utiliza para la justificación de las letras y las formas, así como para separar unas palabras de otras y unas líneas de otras, y que no teniendo la altura del tipo, por ser más bajo que éste, no saldrá en la impresión cuando éste se efectúa.
 

Tellería Toca E.(1986). Diccionario periodístico. Madrid: Editorial Oriente.

Extracte del text original:
En tipografía denominamos material blanco al que se utiliza para la justificación de las letras y las formas, así como para separar unas palabras de otras y unas líneas de otras, y que no teniendo la altura del tipo, por ser más bajo que éste, no saldrá en la impresión cuando éste se efectúa.
 

Durant la Segona Guerra Mundial, Walter Tracy  va treballar a l'agència de publicitat com a comprador d'impressió. El 1947 es va convertir en gerent de desenvolupament de tipografia en Linotype, on es va especialitzar en el disseny de tipografies per a diaris i publicitat. Amb el seu llibre Letters of credit, a view of type design (1986) comença a parlar sobre qüestions tècniques referents al disseny de tipografies i conceptes clàssics sobre l’espaiat. Algunes de les tipografies creade per Tracy són: Jubilee, Times Europa, Telegraph Modern, etc.

Es basa en tipus de plegat que consisteix en una fulla en moviment vertical i dos rodets plegadors de rotació oposada. El plec és traslladat per la banda de transmissió fins arriba al plegador on es interceptat per un límit.

En el trajecte el plec passa per un ull electrònic el qual té la funció de donar la senyal de que el plec esta posicionat correctament. La fulla descendeix i en aquest moviment vertical el plec s’introdueix entre els rodets que produeixen el plegament.

Existeixen diferents tipus de plegats, exemples: Plegat senzill, editorial, paral·lel, creu, etc.