Tècniques / Procediments

És una eina que ens permet millora les condicions de lectura, les línies molt llargues, és a dir, amb molt caràcters milloren la seva qualitat de lectura si agreguem espais en blanc entre elles. Fa possible trobar amb més facilitat la següent línia de text.

La grilla tipogràfica és un sistema organitzador del espai gràfic que permet la estructuració, ordre i disposició dels diferents elements que composen una peça, siguin tipogràfics (línies de text, paràgrafs, etc. ), o gràfics (imatges i blancs). En essència, es tracta d’un sistema ortogonal de planificació que divideix en parcel·les la informació en fragment manejables.

Ottmar Mergenthaler fue un inventor estadounidense de origen alemán del siglo XIX. Desde pequeño quería dedicarse a la ingeniería, pero por problemas econonómicos tuvo que ser aprendiz de relojero desde los 14 años, compaginando como podía la escuela técnica. En 1872 se mudó a Estados Unidos y en 1886 produjo su propia máquina, su Linotype (o linotipo). La máquina fue un éxito pues aceleró el proceso de producción.

Ottmar Mergenthaler, nacido en Bar Mergentheim (Confederación Germánica) el 11 de mayo de 1854, es el inventor de la linotipia. A finales de la década de 1880, la máquina revolucionó la industria de la imprenta al mecanizar el proceso de compososión de un texto. Muere el 28 de octubre de 1899 en Baltimore (Estados Unidos)

Mergenthaler, relojero e inventor de origen alemán, presentó en 1886 su máquina Lynotype, o linotipo. Fue la máquina precursora que era componedora y fundidora de líneas de tipos. Contaba con un teclado práctico pues era parecido al de las máquinas de escribir.

En 1912, cuando caducaron las patentes del linotipo, se presentó la Intertype, una máquina parecido pero con mejoras.

El guany de punt es el fenòmen mitjançant el qual els punts d’una trama es perceben i reprodueixen amb una mida més gran de la que es pretenia. Aquest fenomen es pot controlar, es pot reduir, pero no es pot evitar, ja que és una cosa pròpia de la reproducció amb trames. Per això s’ha de tenir en compte abans de preparar els materials per a la seva reproducció. Es més intensa en els mitjos tons i en les ombres.

Tipògraf i llibrer francès, nascut a Saint-omer el 1642. Va ser el primer que va tenir la idea de una base sistemàtica per a la fundició de caràcters. El 1723 va publicar el primer manual que s’ha escrit sobre tipografia, titulat «La Science pratique de l’imprimerie contenant des instructions très faciles pour se perfectionner dans cet art». Forma un volum de 292 pàgines. En elles explica la seva primera idea sobre el prototipus o tipòmetre.

És nom que se li designa al material tipogràfic que serveix per a omplir els espais de les pàgines, i no apareix en la impresió per que no te la altura del tipus.
Els blancs, segons el seu grosor, es classifiquen en cuadrats i espais, interlínies, lingots i posicions.

Els quadrats i els espais son peces de diversos grosors, foses segons el cos del tipus al que pertanyen. Serveixen per a separa les lletres i paraules i completar i justificar les línies.

És el nom que se li designa al material tipogràfic que serveix per a omplir els espais de les pàgines, i no apareix en la impresió per que no te la altura del tipus.
Els blancs, segons el seu grosor, es classifiquen en cuadrats i espais, interlínies, lingots i posicions.

Els quadrats i els espais son peces de diversos grosors, foses segons el cos del tipus al que pertanyen. Serveixen per a separa les lletres i paraules i completar i justificar les línies.

L'home àmpliament aclamat durant dues dècades com el "inventor de la impressió offset" i tan acreditat en les històries d'impressió i enciclopèdies és menys esmentat avui, i el seu nom ha estat eliminat d'algunes referències noves.