Tècniques / Procediments

Enquadernar és una operació artesanal que en temps històrics consistia a lligar la matèria estampada i transcrita.
Amb la invenció de la impremta, la disciplina exercida pels enquadernadors (persones que realitzen l'ofici) va convertir-se en impresc

L'enquadernació històricament consisteix a lligar la matèria que es trobava en els temps antics, en la qual s'estampaven les produccions de l'esperit. En aquestes, es transcrivien els actes d'entreteniment humà de l'època.

L'enquadernació és una disciplina jove, poc coneguda i poc apreciada. El seu objecte d'estudi recau en l'activitat d'enquadernar, que es considera el punt final d'una activitat artesanal. No té un vocabulari acceptat i compartit, la seva metodologia no està elaborada i la seva història és curta.

Enquadernar és una operació que realitzen els enquadernadors, que consisteix a plegar i unir fulls, cosir-los i cobrir-los de cartó revestit d'algun material. L'enquadernació sorgeix sobretot després de l'invent de la impremta.

Paper sensible a la llum que s'utilitza per a imprimir-hi imatges. La sensibilitat no és una característica variable d'aquest paper, el que varia és el temps d'exposició de la llum que s'hi aplica. 

Entre d'altres variants i podem trobar: gruix, mida, contrast...

Paper sensible a la llum d'impressió que s'utilitza com a suport per a la impressió d'imatges.

Paper sensible a la llum. La sensibilitat no és una característica variable d'aquest paper, però es pot modificar a través del temps d'exposició. 

Les característiques que sí que poden canviar en aquest tipus de paper són: la mida, el gruix, la textura, els tints, els tons, el tipus d'estucat i el contrast.

Paper recobert amb una emulsió fotosensible. S'utilitza en el procés de revelat per a traspassar-hi les imatges. N'hi ha de tres tipus: en blanc i negre, en color per a negatius i en color per a diapositives.

Part del procés de revelat que consisteix en fixar la imatge després de la exposició.

Per fer-ho es provoquen una sèrie de reaccions químiques que eliminen l'holur de plata sobrant ja que aquest és el que fa que la imatge vagi canviant. 

Els elements químics que es fan servir són tiosulfats de sodi o d'amoníac i el que fan és transformar l'holur de plata en en tiosulfats argentats que són el que la dissolució de fixat elimina. 

Una retícula modular és una eina de treball que s'utilitza per maquetar projectes d'una manera clara i organitzada. Consisteix en un seguit de columnes i files que generen subdivisions anomenades mòduls, els quals formen porcions d'espai. Quan s'agrupa més d'un mòdul, l'espai que formen s'anomenen zones espacials i se'ls hi atribueix una funció específica en el moment de compondre la pàgina (títol, text, imatge...).