Tècniques / Procediments

Dentro de las técnicas tipográficas, el chibalete es una herramienta (entendiendo como herramienta un objeto creado con el fin de simplificar y acelerar una tarea concreta y manual) que contiene diferentes cajas, y, dentro de estas cajas, organizadas por cuerpos y familias, se encuentran los tipos.
A su vez, las cajas del chibalete están divididas en compartimentos llamados cajetines cuya función es la de separar las letras en función de cuán frecuente sea su uso: las más comunes se situan más cerca del componedor. 

És una tècnica decorativa d'enquadernació, que consisteix a estampar en sec i amb calor, ferros de mà, rode o planxes gravades. L'origen històric del gofrat es situa en les primeres enquadernacions medievals amb pell, en les quals s'estampaven en sec i en fred peces metàl·liques gravades.

Gofrat és una paraula que deriva del francès "goufrer" que significa repussar. Originàriament consistia a estampar "en sec" (és a dir sense tinta) sobre el paper o cobertes de llibres per produir un relleu o un buit.

El gofrat és un procés que reprodueix un efecte de relleu en un suport com una fulla, un cartró, etc. Per realitzar-ho es necessita un cilindre de metall amb el dibuix per aplicar. El gofrat s'aplica a tota la superfície, sense reserves, la qual cosa beneficia en part al procés d'engomat, ja que les pestanyes estan gofrades i això ajuda a agafar millor la cola.

Es un sistema de composición de tipos movibles creado por Tolbert Lanston. Consta de dos máquinas individuales, por un lado, el teclado; y por otro, una fundidora. Cuando se pulsa una tecla, se agujerea el papel de una bobina mediante un punzón. Después, se reproducirá el texto en líneas justificadas en la máquina fundidora. De esta manera, se irán formando palabras, creando párrafos hasta obtener una plena composición, ya sea de un artículo o de un libro.

Sistema de composición inventado por Tolbert Lanston, donde los textos se componen en una máquina, y los caracteres se funden en otra. En la primera máquina, en la componedora, se pulsan las teclas del texto a realizar y se codifica cada tipo pulsado, perforando un rollo de papel. Cuando el texto ya está compuesto, el papel agujereado va directo a la fundidora donde descifra los códigos y funde cada uno de los caracteres. La monotipia se ha utilizado especialmente para libros, debido a la facilidad de modificar fallos.

Es un sistema de composición de tipos solos y móviles inventada por Tolbert Lanston.  Se compone de dos máquinas separadas, el teclado, y el fundidor, que disponen cada uno de un operador. Primero se agujerea una bobina de papel mediante códigos, y se decide si se va a partir una palabra o no. Después, se teclea para dividir el espacio que sobra de la línea por los espacios que se encuentran dentro de las palabras, para que la distancia entre ellas sea real. Una vez hecho esto, el rollo de papel pasa a la fundidora, donde descifra los códigos y funde de uno en uno cada carácter.

Màquina basada en els sistemes de composició com la linotípia o la monotípia i per tant feien servir tècniques fotogràfiques. La impressió es feia sobre un paper fotogràfic o una pel·lícula.

A través d'un sistema òptic en una cambra obscura es projectaven caràcters sobre el paper i d'aquesta manera s'anava component el text. Alguns dels models que es van crear van ser la Lumitype, la Comupgraphic, la Varityper o la Itek.

Màquina que es comença a utilitzar a mitjans del segle XX que substitueix la impressió tipogràfica tradicional per un sistema d'impressió a partir de tècniques fotogràfiques. 

Els caràcters s'emmagatzemaven a partir de negatius fotogràfics i s'utilitzava un sistema d'ampliació òptic. Aquest fet produïa algunes alteracions en la forma dels caràcters. Als anys 60 es va canviar el sistema d'ampliació a electrònic, d'aquesta manera aquestes alteracions van desaparèixer i va millorar la qualitat del text final. 

Màquina de composició de texts que utilitza tècniques fotogràfiques.

Es fotografiaven caràcters d'impressions en plom. En el cas del model Photon-Lumitype, es fotografiaven caràcters molt petits, fet que provocava alteracions en el caràcter i s'havien de redibuixar a mà.