Tècniques / Procediments

Una impressió plòter es caracteritza per a qualitat fina i detallada de les imatges. Aquestes impressores funcionen en base a una ploma o llapis que dibuixa les imatges. Això es deu a les línies continues que fa servir per a crear imatges, en comptes d’un conjunt de punts. 

Dispositiu d’impressió dissenyat específicament per a impressions de gran precisió. Poden imprimir des de plànols fins a teles de forma monocroma o fins a 12 colors. Els plòters s’empren en àmbits científics, d’enginyeria, disseny, arquitectura, etc. Hi ha dos tipus de plòters, els de tall, que disposen d’una fulla per a seccionar, i els d’impressió, que només imprimeixen.

Un tipògraf és un operari de la tipografia, per tant pot ser un caixista, un componedor, un corrector o un corrector. És a dir un operari que treballa per a produir un imprès. 

La feina del tipògraf requereix molta atenció ja que s'han d'evitar els errors en el text i en la seva composició.

A més a més, un tipògraf ha de tenir una base cultural que li permeti conèixer i entendre els diferents tipus de text que es pot trobar, desde textos científics, textos en diferents idiomes, teatre o fins i tot versos. 

Un tipògraf l'operari que fa motlles i els imprimeix. 

Un tipògraf ha de tenir unes qualitats i coneixements essencials per a efectuar la seva feina. Si no les té ha de treballar per a aconseguir-les. 

Una de les habilitats més importants és l'atenció, és a dir evitar distreure's raonant i procurant reflexionar sobre el que està fent. Un bon compositor és aquell que posa molta atenció en el que está fent i per tant aconsegueix fer menys errors. 

El tipògraf és un operari que practica la tipografia. Ho són el caixista, l'impresor, el teclista i el corrector tot i que els dos últims només ho són si abans han sigut caixistes. 

El tipògraf (caixista, componedor o linotipista) és qui ajunta els carácters per crear paraules, línies o pàgines per a ser impresos tenint en compte les normes tipogràfiques i ortogràfiques. 

Un tipògraf ha de tenir una base de cultura general per tal de no tenir dificultats en cap ámbit de la seva feina. El tenir aquesta cultura també li permet obtenir un lloc de treball més elevat i per tant més ben remunerat. 

Es un sistema de composición de tipos sueltos y móviles inventada por Tolbert Lanston. Consta de dos máquinas individuales, de un teclado, y de una fundidora. Al pulsar una tecla se agujerea el papel de una bobina codificando cada tipo tecleado. Cuando el texto ya está compuesto, el rollo de papel pasa directamente a la fundidora, donde descifra los códigos y funde cada uno de los caracteres. 

Es un método indirecto de grabado inventado por Jean Baptiste Le Prince, que consiste en colocar resina espolvoreándola sobre una plancha de cobre pulida. Después, el mordiente actuará sólo entre las partículas de resina, que dependiendo de la duración se obtendrán diferentes tonalidades. Cuando se entinte la placa y se imprima, aparecerán pequeños espacios en blanco en los que la tinta no ha penetrado.

Es una técnica inventada por Jean Baptiste Le Prince en 1760, en la cual se obtienen efectos pictóricos y espacios de mancha. Para ello, se espolvorea y se funde la resina encima de la plancha. Después, se utiliza el mordiente, que dependiendo de la duración se obtendrán tonos más oscuros o más claros.

Es un método de grabado que consiste en colocar resina o azúcar sobre una placa de cobre pulida. El ácido muerde la plancha sólo en los espacios entre las partículas de resina. Cuando se entinte la placa y se imprima, aparecerán pequeños espacios en blanco en los que la tinta no ha penetrado. Cuenta también con la posibilidad de añadir más tintes a mano, consiguiendo así un efecto natural de grabado.