Notícies i comunicats
- Titulars
- Peus de foto
- Remissions
- Citacions literals
- Verbs de dicció
- Formes passives
- Comes explicatives
- Expressió del temps
- Indicacions horàries
- Majúscules i minúscules
- Tractament de les sigles
- Tractament de les xifres
- Escriptura dels símbols
- Traducció de noms propis
Aquestes indicacions i recomanacions estableixen el model de llengua i algunes convencions per a les notícies i textos periodístics de la Universitat de Barcelona. En tot cas, no és un recull exhaustiu de directrius, sinó que se centra en els aspectes més problemàtics dels textos dels professionals dels mitjans, per trobar-hi solucions normatives i consensuades.
Més enllà de les especificitats de l’àmbit, les notícies i els comunicats s’han de redactar amb precisió, concisió i claredat, i tenir en compte els consells generals de producció de textos.
Més enllà de les especificitats de l’àmbit, les notícies i els comunicats s’han de redactar amb precisió, concisió i claredat, i tenir en compte els consells generals de producció de textos.
 | Per garantir la qualitat lingüística de les notícies i comunicats, disposeu d’eines i recursos diversos, que podeu consultar al Retrucs:
|
 | Aquests criteris s’han elaborat en coordinació amb el servei de Premsa de la Universitat de Barcelona, per donar resposta a les necessitats dels professionals de la comunicació, especialment de redactors i correctors. |
Més informació
ésAdir: el portal lingüístic de la CCMA [en línia]. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. <https://esadir.cat/> [consulta: 9 novembre 2021].
Llibre d’estil de la CCMA [en línia]. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. <https://www.ccma.cat/llibredestil/> [consulta: 9 novembre 2021].
Llibre d’estil de la CVMC [en línia]. [València]: Generalitat Valenciana. Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació. <https://www.cvmc.es/llibre-destil/> [consulta: 9 novembre 2021].
Llibre d’estil d’El Periódico de Catalunya. Barcelona: Primera Plana, 2002. Disponible en paper a https://cercabib.ub.edu/permalink/34CSUC_UB/13d0big/alma991006469109706708.
Llibre d’estil: apunts d’estil a ús de VilaWeb. 1a ed. Barcelona: Edicions de 1984, 2020. (De bat a bat; 45). Disponible en paper a https://cercabib.ub.edu/permalink/34CSUC_UB/13d0big/alma991000559219706708.
Llibre d’estil de la CCMA [en línia]. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. <https://www.ccma.cat/llibredestil/> [consulta: 9 novembre 2021].
Llibre d’estil de la CVMC [en línia]. [València]: Generalitat Valenciana. Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació. <https://www.cvmc.es/llibre-destil/> [consulta: 9 novembre 2021].
Llibre d’estil d’El Periódico de Catalunya. Barcelona: Primera Plana, 2002. Disponible en paper a https://cercabib.ub.edu/permalink/34CSUC_UB/13d0big/alma991006469109706708.
Llibre d’estil: apunts d’estil a ús de VilaWeb. 1a ed. Barcelona: Edicions de 1984, 2020. (De bat a bat; 45). Disponible en paper a https://cercabib.ub.edu/permalink/34CSUC_UB/13d0big/alma991000559219706708.
Els titulars són la part de la notícia en què es detecta millor que el llenguatge periodístic té unes especificitats pròpies. L’alteració de l’ordre neutre dels elements de la frase és habitual, tant per raons d’espai com per una qüestió de rellevància informativa: cal destacar uns elements i prescindir d’uns altres.
- Una de les particularitats dels titulars és que a vegades no hi apareix el subjecte, si no és rellevant. Per evitar construir una frase amb el verb en forma personal sense subjecte, es recorre a un tipus de passiva especial anomenada passiva reflexa o pronominal. Es presenta el verb en forma activa (tercera persona, singular o plural), precedit del pronom es.
Es crea el Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica 
Creen el Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica - En alguns casos, però, segons el verb que s’utilitzi, la construcció amb passiva reflexa pot resultar ambigua. Per evitar l’ambigüitat, es pot fer servir el verb en la forma de participi, una construcció no habitual en llengua general però molt estesa en el registre periodístic.
Desenvolupat un nou material de refrigeració més ecològic Es desenvolupa un nou material de refrigeració més ecològic - D’altra banda, els titulars no han de ser excessivament llargs ni discursius —convé no ultrapassar els cent cinquanta caràcters, espais inclosos.
Les tècniques de relaxació milloren l’atenció i l’ambient a l’aula Una tesi doctoral demostra que les tècniques de relaxació milloren l’atenció i l’ambient a l’aula - Per evitar un titular llarg es poden seguir estratègies diverses, com ara recórrer a les sigles.
La UB destaca com a primera universitat de l’Estat espanyol en el rànquing iberoamericà SIR 2010 La Universitat de Barcelona destaca com a primera universitat de l’Estat espanyol en el rànquing iberoamericà SIR 2010
També és possible elidir elements de la frase no rellevants, en especial verbs amb poc pes semàntic (per exemple, ser). En aquests casos, cal afegir una coma entre el subjecte i el predicat.La Facultat de Farmàcia, reconeguda amb la distinció Jaume Vicens Vives La Facultat de Farmàcia ha estat reconeguda amb la distinció Jaume Vicens Vives - Quan en un titular s’escriu un mot que dins del cos de la notícia aniria en cursiva (un estrangerisme, el títol d’un llibre, etc.), s’ha de posar entre cometes simples.
Presentació del llibre ‘Visca la República!’ Presentació del llibre Visca la República! Presentació del llibre «Visca la República!»
En canvi, si es tracta de text que aniria amb cometes baixes, aquestes cometes es mantenen.Dos aparells de les facultats de Física i de Química s’exhibeixen a l’exposició «Matèria condensada: cuinar ciència» Ronald Black: «És important que les àrees metropolitanes tinguin capacitat de finançament»
| Per codificar correctament els apòstrofs i les cometes en els titulars de les notícies, podeu consultar el Retrucs. |
Els peus de foto sempre s’escriuen amb punt final.
Les paraules o expressions que s’escriuen en cursiva dins del cos de la notícia també han d’anar en cursiva —i no pas entre cometes simples— al peu de foto.
També es mantenen les cometes baixes.
| L’expedició Malaspina s’ha dut a terme durant el període 2010-2011. |
| El professor de Matemàtica Discreta Albert Rovira. |
Les paraules o expressions que s’escriuen en cursiva dins del cos de la notícia també han d’anar en cursiva —i no pas entre cometes simples— al peu de foto.
| Micrografia electrònica d’un cúmul de bacteris Escherichia coli. |
| Micrografia electrònica d’un cúmul de bacteris ‘Escherichia coli’. |
També es mantenen les cometes baixes.
| Una de les imatges que formen part de l’exposició «La nostra memòria d’un temps de silenci», al vestíbul de l’Edifici Històric. |
| Per codificar correctament els apòstrofs, les cometes i les cursives en els peus de foto de les notícies, podeu consultar el Retrucs. |
Al final de moltes notícies és habitual convidar el lector a consultar altres fonts complementàries per ampliar informacions (el web de la publicació d’on s’ha extret una ressenya científica determinada, el web d’un congrés, el web d’una institució, etc.).
- Cal recordar que, en català, no s’utilitza l’infinitiu per donar aquest tipus d’instruccions, sinó l’imperatiu expressat en segona persona del plural.
Per a més informació, consulteu el web de la Facultat de Medicina. 
Per a més informació, consultar el web de la Facultat de Medicina. - El text enllaçat ha de ser descriptiu, perquè el lector sàpiga què visitarà abans de fer-hi clic i per assegurar un mínim d’informació si l’enllaç es trenca.
Per a més informació, consulteu el web de la Facultat de Medicina. Per a més informació, consulteu l’enllaç següent. Per a més informació, feu clic aquí. - Si aquest text descriptiu no fos possible, és preferible enllaçar un fragment breu i concís del tipus Més informació, que no pas construir frases redundants i poc significatives.
Més informació Per a més informació, consulteu el contingut relacionat.
Una citació literal o textual és la reproducció d’allò que ha dit o ha escrit una persona. La citació ha de ser fidel a l’original i cal indicar-ne sempre la procedència. Les citacions han de recollir declaracions rellevants per a la informació. Justament per això, no han de ser gaire llargues: pot ser un mot, una frase o, excepcionalment, un fragment de diverses línies.
En algunes ressenyes científiques, s’utilitzen molt les citacions perquè, sovint, els mitjans que reben
aquestes notes de premsa, les reutilitzen com si veritablement haguessin entrevistat els autors citats.
Amb tot, és convenient tallar les citacions amb incisos i altres recursos quan són excessivament llargues.
En qualsevol cas, una notícia no pot estar construïda a partir de citacions i una citació no ha de servir com a conclusió d’un text. L’últim paràgraf l’hauria de poder redactar el periodista amb les seves pròpies paraules.
En algunes ressenyes científiques, s’utilitzen molt les citacions perquè, sovint, els mitjans que reben
aquestes notes de premsa, les reutilitzen com si veritablement haguessin entrevistat els autors citats.
Amb tot, és convenient tallar les citacions amb incisos i altres recursos quan són excessivament llargues.
En qualsevol cas, una notícia no pot estar construïda a partir de citacions i una citació no ha de servir com a conclusió d’un text. L’últim paràgraf l’hauria de poder redactar el periodista amb les seves pròpies paraules.
- Les citacions van entre cometes baixes. Quan la citació està integrada en el discurs, s’ha de puntuar segons la frase que la contingui.
Segons Toni Rovira, investigador principal de l’estudi, «l’objectiu de la recerca és trobar materials més sostenibles». 
Segons Toni Rovira, investigador principal de l’estudi: “L’objectiu de la recerca és trobar materials més sostenibles”. «Cal tenir ben present que el canvi climàtic és part de la fisiologia de la Terra», recorda Gabrielle Scheitlin. “Cal tenir ben present que el canvi climàtic és part de la fisiologia de la Terra” recorda Gabrielle Scheitlin. - Quan una citació s’introdueix amb un verb de dicció, es pot utilitzar l’estil directe o l’estil indirecte. En l’estil directe, la citació es reprodueix darrere dels dos punts que cal posar a continuació del verb. És un recurs adequat per imprimir vivacitat al text i mantenir l’interès del lector. En l’estil indirecte, més discursiu, la citació es reprodueix a continuació de la conjunció que.
El professor Palau explica: «Aquesta línia de recerca és clàssica, però predominant». [directe] El professor Palau explica que «aquesta línia de recerca és clàssica, però predominant». [indirecte] El professor Palau explica que: «aquesta línia de recerca és clàssica, però predominant». - Un altre aspecte que cal tenir en compte quan s’opta per l’estil indirecte és l’adequació de la forma verbal de la frase principal amb la de la citació.
La Mar assegura que, gràcies a la formació que ha rebut, té «oportunitats de treball a tot el món». La Mar assegura que, gràcies a la formació que ha rebut, «tinc oportunitats de treball a tot el món».
Els verbs de dicció s’utilitzen per introduir declaracions i tota mena de citacions literals (extretes d’articles, de ressenyes, etc.).
- Les notícies sobre treballs de recerca del professorat, o sobre articles publicats en revistes científiques, solen tenir força citacions literals. Aquestes citacions, atès que generalment no corresponen a declaracions orals, s’han d’introduir amb verbs de dicció neutres.
explicar, apuntar, afirmar, afegir, remarcar, destacar, puntualitzar, detallar, assenyalar, indicar, manifestar, plantejar - No es consideren adequats verbs que impliquin oralitat, tret que la citació correspongui a unes declaracions fetes, per exemple, en roda de premsa. Pel mateix motiu, tampoc són adients verbs que denotin estats d’ànim.
dir, comentar, lamentar, criticar, recordar
Cal evitar l’abús de la forma passiva, que dificulta la lectura, i recordar que les oracions més habituals són les actives, més dinàmiques i breus.
Amb tot, la forma passiva pot desfer ambigüitats i és especialment productiva en l’enunciat d’una notícia.
En les passives és preferible utilitzar la preposició per, en comptes de la locució per part de, quan s’especifica qui fa l’acció.
| La recerca, que han dut a terme la UB i la UPC, es publica a la revista Nature Materials. |
| La recerca, que ha estat duta a terme per la UB i la UPC, es publica a la revista Nature Materials. |
Amb tot, la forma passiva pot desfer ambigüitats i és especialment productiva en l’enunciat d’una notícia.
|
| ||||
|
|
En les passives és preferible utilitzar la preposició per, en comptes de la locució per part de, quan s’especifica qui fa l’acció.
| Un grup d’alumnes de Farmàcia va organitzar l’activitat. |
| L’activitat va ser organitzada per un grup d’alumnes de Farmàcia. |
| L’activitat va ser organitzada per part d’un grup d’alumnes de Farmàcia. |
Els fragments explicatius —que es poden eliminar atès que introdueixen un incís— afegeixen una informació addicional a la frase principal que cal indicar entre comes (o bé entre guions o parèntesis).
Els fragments especificatius, per contra, permeten identificar o especificar el nom que acompanyen i no van entre comes —és informació necessària que no es pot obviar.
El que explicatiu, a diferència de l’especificatiu, es pot substituir per el qual.
La distinció esmentada no és exclusiva de les oracions de relatiu, sinó que afecta sovint altres tipus de fragments. En les notícies, els casos més freqüents són les aposicions amb noms propis i les dates.
| El professorat, que ha participat directament en el projecte, destaca l’actitud positiva de l’alumnat. |
| El professorat —que ha participat directament en el projecte— destaca l’actitud positiva de l’alumnat. |
| El professorat (que ha participat directament en el projecte) destaca l’actitud positiva de l’alumnat. |
Els fragments especificatius, per contra, permeten identificar o especificar el nom que acompanyen i no van entre comes —és informació necessària que no es pot obviar.
| El professorat que ha participat directament en el projecte destaca l’actitud positiva de l’alumnat; el que no hi ha participat valora l’experiència com a innovadora. |
El que explicatiu, a diferència de l’especificatiu, es pot substituir per el qual.
| El professorat, el qual ha participat directament en el projecte, destaca l’actitud positiva de l’alumnat. |
| El professorat el qual ha participat directament en el projecte destaca l’actitud positiva de l’alumnat. |
La distinció esmentada no és exclusiva de les oracions de relatiu, sinó que afecta sovint altres tipus de fragments. En les notícies, els casos més freqüents són les aposicions amb noms propis i les dates.
- En general, els noms propis en aposició es posen, entre comes, a continuació del càrrec.
El rector de la UB, Julià Riba, repassa en el Claustre l’informe de final d’any. El rector de la UB Julià Riba repassa en el Claustre l’informe de final d’any. Va presidir l’acte la consellera d’Economia i Coneixement, Maria Torras, que va destacar la importància de la recerca. Va presidir l’acte la consellera d’Economia i Coneixement Maria Torras, que va destacar la importància de la recerca.
En els noms de càrrecs llargs, o quan la persona ocupa diversos càrrecs, és preferible posar el càrrec al darrere del nom propi.El curs es va cloure amb una taula rodona en què van participar Joan Daufí, cap del Servei de Trasplantaments de l’Hospital Clínic de Barcelona, i Glòria Samper, professora del Departament de Biologia Cel·lular, Immunologia i Neurociències. El curs es va cloure amb una taula rodona en què van participar el cap del Servei de Trasplantaments de l’Hospital Clínic de Barcelona, Joan Daufí, i la professora del Departament de Biologia Cel·lular, Immunologia i Neurociències, Glòria Samper.
Si el nom propi no està en aposició explicativa, no s’ha d’indicar entre comes.L’equip l’encapçala el professor del Departament de Medicina Martí Naval. L’equip l’encapçala el professor del Departament de Medicina, Martí Naval. - En relació amb les dates, també cal fer la distinció entre construccions explicatives i especificatives per puntuar correctament.
El divendres 7 de maig, el rector va inaugurar el curs acadèmic. El divendres, 7 de maig, el rector va inaugurar el curs acadèmic. Aquest divendres, 7 de maig, el rector inaugurarà el curs acadèmic. Aquest divendres 7 de maig el rector inaugurarà el curs acadèmic.
L’expressió del temps és un element clau en la redacció d’una notícia. Quan s’anuncia un acte que ha de tenir lloc al cap d’uns dies, o quan es fa la ressenya d’un acte passat, s’ha de fer referència ineludiblement a la data d’aquest acte i utilitzar el temps verbal adequat.
En relació amb el temps verbal, en català és preferible el passat perifràstic en lloc del passat simple.
- Quan es parla d’un acte que ha de tenir lloc al cap de pocs dies (la mateixa setmana, posem per cas), el verb ha d’anar en futur. L’expressió del temps es pot indicar de diverses maneres, amb la data entre comes.
Aquest divendres, 7 de maig, el rector inaugurarà el curs acadèmic. Divendres vinent, 7 de maig, el rector inaugurarà el curs acadèmic. - En català l’ús de l’article determinat davant dels dies de la setmana depèn de la proximitat del dia a què es faci referència. Si es tracta d’un dia de la mateixa setmana, de la setmana immediatament anterior o de la setmana immediatament posterior, no s’hi ha de posar article.
La previsió meteorològica indica que dimecres plourà. La previsió meteorològica
indica que el dimecres plourà. - Si l’acte a què es fa referència té lloc el mateix dia que es publica la notícia, s’ha d’utilitzar el verb en present, en futur o en perfet (si és al matí i la notícia es publica a la tarda).
Avui, 7 de maig, el rector inaugura / inaugurarà / ha inaugurat l’acte. - Si la notícia s’actualitza uns dies més tard, amb la finalitat de desar-la permanentment a l’arxiu històric, l’opció més simple i que permet mantenir l’atemporalitat del text consisteix a indicar la data amb precisió (eliminant expressions díctiques com ara ahir, la setmana passada, aquest curs) i a conjugar el verb en passat.
El divendres 7 de maig, el rector va inaugurar l’acte. 
Divendres passat, el rector va inaugurar l’acte.
En relació amb el temps verbal, en català és preferible el passat perifràstic en lloc del passat simple.
|
|
En les indicacions horàries fetes amb xifres, es recomana seguir el sistema internacional recollit a l’ISO 8601 i fer servir dos grups de xifres separats per dos punts per indicar les hores i els minuts.
En aquest cas, a la indicació horària no s’hi ha d’afegir ni el mot hores ni el símbol h.
No són recomanables, per tant, altres solucions que s’han fet servir tradicionalment.
Aquest tipus de notació es regeix per un sistema de vint-i-quatre hores i, per regla general, no s’afegeix cap zero al davant de les hores d’una sola xifra.
En el cas de textos molt esquemàtics, com ara taules o llistes, es pot afegir un zero abans de les hores d’una sola xifra per mantenir la informació ben alineada.
Els minuts sempre s’han d’escriure amb dues xifres, fins i tot quan correspon a l’hora en punt.
En general, per indicar una quantitat d’hores escrita en xifres, cal fer ús de l’escriptura habitual dels numerals, amb els decimals i símbols corresponents.
En l’àmbit audiovisual —en un guió o escaleta, per exemple—, el minutatge se sol indicar en hores, minuts i segons, separats per dos punts.
| Les dades s’actualitzen diàriament a les 19:45. |
En aquest cas, a la indicació horària no s’hi ha d’afegir ni el mot hores ni el símbol h.
| Les dades s’actualitzen diàriament a les 19:45 hores. |
| Les dades s’actualitzen diàriament a les 19:45 h. |
No són recomanables, per tant, altres solucions que s’han fet servir tradicionalment.
| Les dades s’actualitzen diàriament a les 19.45 hores. |
| Les dades s’actualitzen diàriament a les 19.45 h. |
Aquest tipus de notació es regeix per un sistema de vint-i-quatre hores i, per regla general, no s’afegeix cap zero al davant de les hores d’una sola xifra.
| El tren de les 9:46 arriba a Girona a les 14:30. |
| Dades recollides al terrat de l’edifici a les 13:29:14. |
En el cas de textos molt esquemàtics, com ara taules o llistes, es pot afegir un zero abans de les hores d’una sola xifra per mantenir la informació ben alineada.
| 08:00-09:30 Iconografia 09:30-11:00 Història de la Música 11:00-12:30 Llenguatges Artístics |
| 8:00-9:30 Iconografia 9:30-11:00 Història de la Música 11:00-12:30 Llenguatges Artístics |
Els minuts sempre s’han d’escriure amb dues xifres, fins i tot quan correspon a l’hora en punt.
|
|
|
|
En general, per indicar una quantitat d’hores escrita en xifres, cal fer ús de l’escriptura habitual dels numerals, amb els decimals i símbols corresponents.
| Durada del curs: 3,5 h |
| Durada del curs: 3:30 |
En l’àmbit audiovisual —en un guió o escaleta, per exemple—, el minutatge se sol indicar en hores, minuts i segons, separats per dos punts.
| 33:45 / 1:28:59 |
Les majúscules i minúscules són recursos tipogràfics de tipus convencional, que cal aplicar de manera coherent i seguint els criteris generals establerts per a la nostra institució.
La majúscula distintiva serveix, entre d’altres, per identificar els noms propis referits a persones; organismes; activitats educatives, científiques i socials; termes especialitzats; documents i obres artístiques; noms de lloc, i expressions temporals.
Persones | |
Sobrenoms | Jaume I el Conqueridor |
Dinasties | els Montcada els Trastàmara |
Càrrecs | la vicedegana l’administrador de centre |
Tractaments | el professor Milà la doctora Pérez |
Organismes | |
Institucions i entitats | la Unió Europea la Universitat de Barcelona el Col·legi d’Enginyers Tècnics i Industrials |
Òrgans de gestió | la Facultat de Medicina el Departament de Ciències Clíniques les facultats de Química i Farmàcia els departaments de Filologia Anglesa i Lingüística |
Grups de recerca i afins | el Grup de Recerca de Creació i Pensament de les Dones la Xarxa de Recerca en Educació per a la Sostenibilitat els grups de recerca universitaris |
Activitats educatives, científiques i socials |
Estudis | el grau en Física el màster en Geologia i Geofísica de Reservoris el doctorat en Filologia Romànica l’assignatura Treball Final de Grau |
Disciplines | un manual de física una conferència de lingüística aplicada |
Jornades i congressos | les Jornades de Salut i Alimentació el Simposi de Física Nuclear una jornada sobre dret un simposi amb molt de públic |
Conferències | la conferència «Els països en vies de desenvolupament» |
Termes especialitzats | |
Moviments culturals | el romanticisme el marxisme el keynesianisme |
Noms científics | el ximpanzé (Pan troglodytes) la família de les petúnies (Petunia hybrida) el virus Streptococcus faecalis |
Teories i fórmules | la fórmula d’Euler el teorema del sinus la teoria de cordes la llei de la gravetat |
Documents | |
Documents oficials | el Reglament de la Facultat de Dret la Llei de propietat intel·lectual la Normativa reguladora de la formació permanent |
Parts de documents | el capítol segon l’article 18 d’aquest reglament l’annex de la memòria la taula següent l’apartat 5 |
Documents acreditatius | el passaport el carnet d’estudiant |
Publicacions i obres d’art | el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la Revista de Llengua i Dret la revista Science la novel·la Incerta glòria l’article «Educar els brivalls» Les senyoretes d’Avinyó, de Picasso |
Noms de lloc | |
Topònims | el Masnou la República Txeca la Vall de Boí La Rioja Le Havre |
Divisions territorials | la comarca del Priorat la ciutat de Reus |
Accidents geogràfics | el mar Atlàntic el riu Segre la serra de Collserola |
Toponímia urbana | el passeig de Gràcia la plaça Reial el carrer del Consell de Cent |
Campus i edificis | l’Edifici Històric el Palau de les Heures el Campus Bellvitge l’edifici de les Cúpules l’aulari de Migdia 1 |
Parts d’edificis | l’Aula Magna el Pati de Lletres l’Aula Capella la sala d’actes el laboratori d’electrònica el despatx 371 |
Expressions temporals | |
Dates i períodes | el 20 de juny el curs 2014-2015 el segon semestre |
Dies de la setmana i estacions | dimarts primavera |
Festivitats | l’Onze de Setembre les festes de Nadal |
Períodes històrics i geològics | l’edat mitjana l’edat del ferro el paleozoic |
Fets singulars de la història | la Revolució Industrial la Guerra dels Balcans |
Una sigla és un conjunt de lletres, normalment inicials, que s’usen com a forma abreujada d’un conjunt de mots per no haver de desenvolupar el nom sencer cada cop que s’esmenta.
- El principi general és que les sigles s’indiquen entre parèntesis el primer cop que apareix el nom a què fan referència. D’aquesta manera, la vegada següent que aparegui el nom en qüestió (el nom d’una institució, d’un terme especialitzat, etc.) ja se’n pot indicar solament la sigla.
Organització de les Nacions Unides (ONU) ONU (Organització de les Nacions Unides) trastorns de comportament alimentari (TCA) TCA (trastorns de comportament alimentari) - En els titulars, per motius d’espai, es pot indicar directament la sigla, per bé que a l’interior de la notícia cal escriure el nom desenvolupat primer, acompanyat de la sigla entre parèntesis.
La UB acull l’exposició «Planeta dona», organitzada per la UIMP
L’Edifici Històric obre les portes a l’exposició de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo (UIMP) sobre «Planeta dona. Els objectius de desenvolupament del mil·lenni des de la perspectiva de gènere» […]. - Quan es presenten els investigadors d’un projecte, o els autors d’un article, passa sovint que aquestes persones estan adscrites a diversos centres, i esmentar-los tots pot fer el text molt feixuc. Esmentar els centres per les seves sigles, en comptes de desenvolupar els noms sencers, i posar enllaços cap als webs d’aquests centres, pot resoldre aquest problema.
El treball està liderat pels investigadors Oriol Falgueras, professor del Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Clínica i membre de l’IDIBAPS; Montserrat Carbó, professora del Departament de Ciències Clíniques i membre de l’IR3C, i Guillem Puigdomènech, membre de l’IDIBELL. El treball està liderat pels investigadors Oriol Falgueras, professor del Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Clínica i membre de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS); Montserrat Carbó, professora del Departament de Ciències Clíniques i membre de l’Institut de Recerca en Cervell, Cognició i Conducta (IR3C), i Guillem Puigdomènech, membre de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL).
Quan els nombres van davant d’un nom —o quan són noms—, s’escriuen amb lletres.
Amb tot, però, l’ús de les xifres és preferible o inevitable en casos com els següents:
Pel que fa a les quantitats arrodonides superiors al milió i que estiguin formades per més de dos mots, es pot usar la grafia mixta, en què la primera part del numeral s’expressa amb xifres i es completa amb el mot milions, bilions, etc.
En tot cas, en l’escriptura dels nombres sempre ha de prevaldre la coherència i s’ha d’evitar el tractament diferent en un mateix fragment.
Més enllà d’aquestes consideracions, cada context determina si és millor emprar lletres o xifres. En general, com més discursiu sigui un text, més es tendeix a escriure les quantitats en lletres i, en canvi, com més esquemàtic, més es tendeix a fer-ho en xifres.
| Les dues vicerectores noves han pres possessió del càrrec. |
| És el tercer alumne que s’ha matriculat avui. |
| La Facultat té vint-i-cinc grups de recerca reconeguts. |
Amb tot, però, l’ús de les xifres és preferible o inevitable en casos com els següents:
- Nombres formats per tres mots o més.
S’hi han inscrit 1.130 alumnes. S’hi han inscrit mil cent trenta alumnes.
També convé escriure amb xifres els nombres de només dos mots si algun porta guionet.Hi havia 154 persones a la sala. Hi havia cent cinquanta-quatre persones a la sala. - Nombres que expressen una quantitat i van seguits del símbol corresponent.
La longitud del riu Ebre és de 910 km. La longitud del riu Ebre és de nou-cents deu km. La temperatura mitjana anual és de 17 °C. La temperatura mitjana anual és de disset °C. - Nombres amb decimals.
El tipus d’interès ha pujat
un 1,3.El tipus d’interès ha pujat
un u coma tres.
Pel que fa a les quantitats arrodonides superiors al milió i que estiguin formades per més de dos mots, es pot usar la grafia mixta, en què la primera part del numeral s’expressa amb xifres i es completa amb el mot milions, bilions, etc.
|
| ||||
|
|
En tot cas, en l’escriptura dels nombres sempre ha de prevaldre la coherència i s’ha d’evitar el tractament diferent en un mateix fragment.
| Hi havia 146 estudiants matriculats (141 de grau i 5 de màster). |
| Hi havia 146 estudiants matriculats (141 de grau i cinc de màster). |
Més enllà d’aquestes consideracions, cada context determina si és millor emprar lletres o xifres. En general, com més discursiu sigui un text, més es tendeix a escriure les quantitats en lletres i, en canvi, com més esquemàtic, més es tendeix a fer-ho en xifres.
Els símbols s’escriuen sense punt abreviatiu, llevat que apareguin al final de la frase en què s’insereixen.
Si en el símbol hi ha més d’un element, no es deixen espais en blanc entre els diferents caràcters.
Aquests símbols compostos, formats per més d’un caràcter, no s’han de partir a final de ratlla.
Sovint, els símbols acompanyen xifres, que expressen quantitats. Segons el sistema internacional, en aquests casos, s’ha de deixar un espai entre la xifra i el símbol.
Són un cas especial, i s’escriuen sense deixar blanc entre el símbol i la xifra que acompanya, els signes del sistema sexagesimal que representen els graus, els minuts i els segons.
En qualsevol cas, no es pot separar, en un canvi de ratlla, el símbol de la xifra.
Els símbols referits a una unitat només es poden fer servir quan formen part d’una fórmula o quan aquesta unitat s’expressa amb xifres:
|
| ||||
|
| ||||
|
|
Si en el símbol hi ha més d’un element, no es deixen espais en blanc entre els diferents caràcters.
| ENE [est-nord-est] g/cm3 [gram per centímetre cúbic] °C [graus Celsius] χ2 [khi quadrat] kWh [kilowatt hora] m3 [metres cúbics] K2SO4 [sulfat potàssic] |
Aquests símbols compostos, formats per més d’un caràcter, no s’han de partir a final de ratlla.
|
| ||||
|
|
Sovint, els símbols acompanyen xifres, que expressen quantitats. Segons el sistema internacional, en aquests casos, s’ha de deixar un espai entre la xifra i el símbol.
|
| ||||
|
| ||||
|
| ||||
|
|
Són un cas especial, i s’escriuen sense deixar blanc entre el símbol i la xifra que acompanya, els signes del sistema sexagesimal que representen els graus, els minuts i els segons.
|
|
En qualsevol cas, no es pot separar, en un canvi de ratlla, el símbol de la xifra.
|
| ||||
|
| ||||
|
| ||||
|
|
Els símbols referits a una unitat només es poden fer servir quan formen part d’una fórmula o quan aquesta unitat s’expressa amb xifres:
| 15 km (o 15 quilòmetres) |
| quinze km |
En textos d’abast general, com ara les notícies, els noms de les institucions públiques (i de les entitats i òrgans que en depenen) es tradueixen a la llengua del document.
Per tant, les universitats, facultats, instituts, etc., també s’han de traduir.
Amb tot, a vegades no és possible documentar la traducció d’un nom propi o és difícil de fer. Davant del dubte, és millor deixar el nom en la llengua original.
| Ministeri d’Educació Consell Superior d’Investigacions Científiques Centre Europeu per al Desenvolupament de la Formació Professional |
Per tant, les universitats, facultats, instituts, etc., també s’han de traduir.
| Universitat Nacional Autònoma de Mèxic Departament d’Història de la Universitat Complutense de Madrid Laboratori de Tecnologies de la Universitat de Sherbrooke |
Amb tot, a vegades no és possible documentar la traducció d’un nom propi o és difícil de fer. Davant del dubte, és millor deixar el nom en la llengua original.
Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
Darrera actualització: 27-2-2024
Citació recomanada:
«Notícies i comunicats» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri_bloc.php?id=2096> [consulta: 21 novembre 2024].
