Salvat, en unes notes autobiogràfiques de joventut, havia dit: «Soc un home de lletres, d’imaginació escassa, més aviat elemental: tot ho he vist o viscut». (Pròleg a El poema de la rosa als llavis, a cura de Joaquim Molas). |
Aquest fragment pertany a Terres de l’Ebre, d’Arbó: «Maria tornà a plorar i, plorant, s’abraçà al seu pare i li prometé que obeiria. »Aquella nit, quan es retirà a la seva habitació, a la Maria va semblar-li com si haguessin passat el darrer forrellat a la porta de la seva presó. »A partir d’aleshores no li concediren repòs. La mare extremà encara les seves atencions.» Cal llegir la novel·la per entendre’n el significat. |
Quan en Joel va dir «el fragment que he escrit diu: “Damunt del taulell, clavat amb xinxetes, hi tenia l’anunci comercial que se li anava assecant: ‘El seu nas, senyor, és una cova de microbis, Antimic els hi matarà tots.’ Estava segur que cridaria l’atenció”» vaig saber de seguida que aquell era un fragment de Mirall trencat. |