Els grans períodes, com per exemple èpoques, mil·lennis, edats i eres, s’introdueixen sempre amb una preposició, que pot ser tant a com en.
Hi ha, però, unes restriccions en l’ús d’aquestes dues preposicions: davant d’article indefinit, davant d’un demostratiu i davant de referències genèriques (com ara les expressions en plural), fem servir sempre en.
 | Has llegit L’obra d’art a l’època de la seva reproductibilitat tècnica, de Walter Benjamin? |
| Jordi Bolós va publicar l’any 2000 La vida quotidiana a Catalunya en l’època medieval. |
| Es tracta d’un text redactat a/en l’edat mitjana. |
| El gos de les torberes convisqué amb els humans a/en l’edat de la pedra. |
| El moviment alpí que tingué lloc al/en el període terciari va fer emergir els Pirineus. |
| A/En l’era cenozoica hi va haver una relativa estabilitat geològica. |
Hi ha, però, unes restriccions en l’ús d’aquestes dues preposicions: davant d’article indefinit, davant d’un demostratiu i davant de referències genèriques (com ara les expressions en plural), fem servir sempre en.
| Vaig néixer en una època en què no hi havia encara televisió. |
| El professor Edgar Morin respon en una entrevista com era l’Europa en aquella època comparada amb l’actual. |
| El treball de la població es va anar especialitzant en eres posteriors. |
Més informació
Solà, Joan et al. Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries, 2002, vol. 3, pàg. 2878.
Citació recomanada:
«Expressió del temps: Èpoques, edats, eres» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri.php?id=1352> [consulta: 21 novembre 2024].