Dividim el dia en les parts següents:
matí,
migdia,
tarda,
vespre,
capvespre,
nit,
mitjanit i
matinada (també
vesprada al País Valencià i
horabaixa a les Illes Balears).
- Preposició a + article
Quan ens referim a les parts del dia fem servir la preposició a seguida de l’article determinat que calgui per a cadascuna, excepte en el cas de mitjanit, que no porta article.
| Al matí no hi és mai. |
| Si vols, quedem al migdia i en parlem. |
| Diu que a la tarda no pot estudiar. |
| No vol que el truquin al vespre a casa. |
| A la nit se’n va a dormir d’hora perquè es lleva a la matinada per anar a treballar. |
| El dia 23 al matí / al migdia / a la tarda / al vespre / a la nit / a la matinada. |
| Es va despertar sobresaltada a mitjanit pensant en l’examen. |
| El dia 23 a mitjanit. |
- Preposició de sense article
Alguns d’aquests termes també es poden introduir amb la preposició de i sense article:
- L’expressió de matí, que significa d’‘hora al matí’.
| Arriba molt de matí. |
- Construccions que indiquen distribució d’una activitat durant el dia:
| torn de matí / de migdia / de tarda / de vespre / de nit / de matinada |
| horari de matí / de migdia / de tarda / de vespre / de nit / de matinada |
| classes de matí / de migdia / de tarda / de vespre / de nit / de matinada |
- Els termes matinada i nit admeten ser introduïts també per de amb el mateix significat que tenen quan van introduïts per la preposició a + article.
| Es lleva de matinada perquè té la feina molt lluny. |
| Es lleva a la matinada perquè té la feina molt lluny. |
| De nit no s’hi veu gaire. |
| A la nit no s’hi veu gaire. |
Cal recordar que amb les parts del dia són incorrectes les construccions amb la preposició
per o sense preposició ni article.
| Estudiarà a la tarda. |
| Estudiarà per la tarda. |
| Va venir ahir a la nit. |
| Va venir ahir nit. |