- Si l’infinitiu fa de subjecte i es troba davant del verb del qual és subjecte, no va precedit de la preposició de.
Ø Fer els exercicis abans de l’examen val la pena. 
De fer els exercicis abans de l’examen val la pena.
Si va darrere del verb, però, pot anar precedit de la preposició de, encara que no és recomanable:Val la pena Ø fer els exercicis abans de l’examen. 
Val la pena de fer els exercicis abans de l’examen. - Si l’infinitiu fa de complement directe:VerbsExempleÚs obligatori de deassajar, provar, mirar i veure (en el sentit de ‘procurar’), dir (en el sentit de ‘proposar’; i, amb el mateix sentit, repetir i replicar) i pregarHan assajat/provat d’aplicar les noves teories.Ús preferible de dedecidir, acordar, resoldre, deliberar, desitjar, esperar, cercar, pretendre, procurar, exigir, permetre, prohibir, refusar, desdenyar, proposar, oferir, prometre, jurar, aconsellar, suggerir, recomanar.Van decidir de trobar-se davant la biblioteca.
Van decidir Ø trobar-se davant la biblioteca.Ús rebutjable de deverbs modals (voler, poder, soler, deure, gosar, saber), els verbs de percepció (veure i sentir), fer i deixar, i comportar i implicar.No volia/podia/solia/sabia Ø estudiar. - Si l’infinitiu fa d’atribut, no es recomana usar la preposició de.
Això és Ø tenir mala idea. Això és de tenir mala idea.
Més informació
Fabra, Pompeu. Converses filològiques. Barcelona: Edhasa, 1983, vol. i, § 65 i vol. ii, § 374.
Solà, Joan et al. Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries, 2002, vol 2, § 11.5.3.9 i vol. 3, § 18.2.1.2a, 19.8.2-3, 19.10 i 20.2.1.
Solà, Joan et al. Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries, 2002, vol 2, § 11.5.3.9 i vol. 3, § 18.2.1.2a, 19.8.2-3, 19.10 i 20.2.1.
Darrera actualització: 16-10-2023
Impressió de la pàginaCitació recomanada:
«de davant d’infinitiu» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri.php?id=955> [consulta: 21 novembre 2024].