Segons el butlletí climàtic de l’any 2016 de dades climàtiques del Servei Meteorològic de Catalunya, el 2016 va ser un any en el que el dèficit de precipitació fou generalitzat a tota la província de Barcelona. A bona part de les comarques només hi va ploure entre el 50 i el 70% del que és habitual i en algunes parts del litoral i prelitoral fins i tot menys. A la part del Montseny i Prepirineu, la precipitació va arribar a ser superior al 70% però en cap cas es van arribar a totals de pluja iguals o superiors a la mitjana. Amb tot, els cabals mesurats el 2016 foren més baixos de l’habitual, tot i que generalment de forma no significativa ja que els rius mediterranis presenten aquesta alta variabilitat de forma natural.

Parlant del PN del Montnegre i el Corredor, tots els punts estudiats s’han trobat secs a l’estiu, com sol ser habitual. Al PN de Collserola, la Riera de Can Bova (Sc01), estudiada per primer cop el 2016, ha mantingut un petit flux d’aigua fins i tot a l’estiu. Al PN del Montseny, tots els rius i rieres estudiants portaven aigua tant a la primavera com a l’estiu. Igual com a la part baixa de la riera Major (Te22) (PN de les Guilleries) i al Foix a Castellet i la Gornal (F52) (PN del Foix).

Al Foix, a la primavera ja s’hi trobà un punt sec; a la part baixa de la Riera de Pontons (F55), un punt que fa dos anys que es troba sense aigua a la primavera. La part mitja del Foix (F31a) i la Riera de Pontons al Camí del Castell de Sant Martí Sarroca (F28) tenien un cabal de zero. Tot indica que aquests cursos d’aigua tan afectats per captacions d’aigua per a usos urbans i agrícoles, han sofert encara més aquesta escassetat de precipitacions que va rebre la zona del Penedès. A la conca del Besòs també es va trobar un punt sec i era la part baixa de la Riera de Cànoves (B08b). A la resta de conques no es va trobar cap punt sec a la primavera.

Al PN de Sant Llorenç, a la primavera i l’estiu es va trobar aigua a tots els punts. Una sèrie de tempestes que van afectar una part del Parc a meitats de juliol i van fer que al mostreig d’estiu, el Torrent de la Vall d’Horta (R9b) tingués un filet d’aigua circulant-hi, quan normalment es troba sec o amb basses desconnectades. Sembla que la riera de Castelló (R13) i la riera de Mura (L45) no va ser afectades per aquestes pluges locals i a l’estiu, l’aigua estava estancada com sol passar tots els estius.