Amb aquest títol es presentava a les IX Trobada d’Estudiosos del Montseny de 2016 un treball en el que s’ha fet una sèrie d’anàlisis estadístics amb les dades dels darrers 5 anys de dos capçaleres del Montseny, el torrent de Coll Pregon (teb1) i el torrent de Riudeboix (B29), per observar si els efectes dels canvi global estan afectant la comunitat de macroinvertebrats d’aquest espai protegit de la XPN.
Aquest treball serà publicat per la Diputació de Barcelona a les monografies corresponents a aquestes jornades però com les conclusions a les que s’arriba un cop vistos els resultats dels anàlisis són interessants per poder complir un dels objectius d’aquests estudis, es creu convenient fer un resum de les principals conclusions a les que s’arribava:

“Amb els resultats d’aquests 5 anys de mostrejos en aquestes dues capçaleres es va verificar que ambdós trams d’estudi van mantenir sempre un molt bon estat fisicoquímic, biològic i ecològic independentment de quin fos l’estat aquàtic en que es trobaven i que per tant, es continuen complint les condicions de referència. Així, la comunitat de macroinvertebrats observada en els diferents mostrejos va ser modificada només per causes naturals que en aquest cas han d’estar relacionades amb les tendències del clima que tendeix a ser més sec (menys precipitació i major temperatura).
Als dos torrents van presentar una comunitat aquàtica molt diversa i amb alguns taxons presents al llarg de tot el període, especialment al Teb1, cosa que indica que aquest torrent té unes condicions ambientals més estables al llarg del temps. Per altra banda, al B29, com que les condicions hídriques i de l’hàbitat fluvial poden variar molt entre èpoques de l’any (per la seva orientació sud) i entre anys secs i humits (per la conca de drenatge més petita), la comunitat aquàtica es veu sotmesa a canvis molt més importants. De totes maneres, aquesta major variabilitat ambiental va causar que aquest torrent hagi tingut una diversitat acumulada més elevada. En aquest torrent, durant l’estiatge s’hi van establir taxa amb preferències per ambients aquàtics amb poca o nul·la corrent d’aigua (e.g. ODONATA). En canvi, quan el torrent recuperava l’aigua, s’hi van poder recol·lectar animals que requereixen d’aigües molt fredes i ben oxigenades, com Liponeura (DIPTERA: Blephariceridae) o diversos taxa EPT. La colonització després de l’estiatge en aquest riu temporal va ser possible gràcies a altres rius propers en bones condicions, com el mateix Teb1, que serveixen com a font d’individus colonitzadors.
Els anàlisis de la comunitat de macroinvertebrats, ja sigui amb la composició taxonòmica (Figura 8) o amb els trets biològics, refermen les afirmacions anteriors, ja que hi van haver diferències entre els dos torrents i també entre primavera i estiu. No obstant, les diferències més grans s’observen al B29 a l’estiu respecte a la resta de casos ja que va ser on les variacions hidrològiques entre anys foren majors. Així, tenint en compte les prediccions de canvi climàtic amb un augment de la temperatura i una disminució de la precipitació a la que se li suma una major irregularitat climàtica (períodes secs més intensos i duradors i esdeveniments meteorològics dràstics més freqüents cal esperar que la comunitat de macroinvertebrats al Teb1 pugui arribar a ser, en un futur, com la observada al B29 i que, a més, aquest darrer torrent, podria acabar assecant-se totalment a l’estiu de forma habitual, fent que la seva comunitat impliqui un canvi important en la diversitat (pel canvi de taxa i el canvi en el nombre relatiu d’individus dels taxa) que ha estat observada en aquest i anteriors estudis. Si a aquest efecte, si se li suma que les fonts d’individus colonitzadors siguin menys estables, és a dir, que torrents propers que fins ara han estat permanents acabin sent torrents intermitents, les conseqüències encara poden ser més dràstiques.
En conclusió, es pot parlar de que aquests dos torrents són un punt de control ideal per fer el seguiment els possibles efectes dels canvis ambientals en els ecosistemes aquàtics del Montseny. En anys futurs es podran comparar les dades que s’obtinguin i observar si les mostres recollides es mantenen similars a les que s’han observat en aquest període o van tendint a canviar en el sentit del gradient observat entre aquests dos torrents i aquestes dues èpoques de l’any.”

Resultats de l’anàlisi NMDS realitzat amb la matriu de dissimilaritat de Bray Curtis de les abundàncies de taxa de macroinvertebrats transformades logarítmicament (log x+1).