La sèrie de gràfics que es presenten en aquesta secció serveix per visualitzar com de diversos són els rius de la XPN i els punts de referència que s’estudien en aquest programa i com d’important és realitzar estudis en diverses èpoques de l’any per poder recopilar la màxima diversitat d’organismes.
Al gràfic següent, on s’analitzen totes les mostres del 2016, es veu com la corba d’acumulació va augmentant dels 129 taxa que es van identificar al Montseny fins als 178 quan es tenen en compte tots els punts de la XPN. Quan s’hi afegeixen els punts de mostreig de referència de la resta de rius de la Província de Barcelona, el total de taxa és de 183.
 |
Gràfic amb el número de taxa (identificat majoritàriament a gènere) dels rius de cada Parc Natural, corbes d’acumulació de taxa i nombre de taxa nous respecte als parcs naturals de l’esquerra del gràfic. |
A les figures següents s’hi pot veure el mateix tipus de gràfic però, per separat per a cada època de mostreig, a la primavera i a l’estiu.
 |
PRIMAVERA 2016. Gràfic amb el número de taxa (identificat majoritàriament a gènere) dels rius de cada Parc Natural, corbes d’acumulació de taxa i nombre de taxa nous respecte als parcs naturals de l’esquerra del gràfic. La ordenació dels Parcs Naturals s’ha fet de més a menys diversitat de taxa. |
A la primavera de 2016 es van trobar fins a 100 taxa diferents als rius del Parc Natural el Montseny. A Sant Llorenç, 75 taxa, dels quals, aproximadament la meitat eren taxa que no s’havien trobat a cap dels punts del Monseny. A la resta de Parcs Naturals, el numero de taxa era menor i també el nombre de taxa nous. Als punts de referència històrics que no formen part de la XPN i que es troben a les capçaleres del Foix, el Llobregat i el Besòs, s’hi van identificar fins a 80 taxa i només 10 eren taxa nous, és a dir, que no van ser trobat a cap dels rius de la XPN.
 |
ESTIU 2016. Gràfic amb el número de taxa (identificat majoritàriament a gènere) dels rius de cada Parc Natural, corbes d’acumulació de taxa i nombre de taxa nous respecte als parcs naturals de l’esquerra del gràfic. La ordenació dels Parcs Naturals s’ha fet de més a menys diversitat de taxa. |
Al gràfic de l'ESTIU, s’observa com a Sant Llorenç, El Montnegre-Corredor i Collserola, els rius tenen un règim hídric de caràcter més mediterrani i temporal que al Montseny o les Guilleries i és a l’estiu quan poden tenir més limitacions per sustentar una alta riquesa de macroinvertebrats ja que els rius passen a ser bàsicament basses amb un filet d’aigua que hi circula. L’any 2016 que de nou ha estat molt sec, aquestes limitacions han estat més acusades i en molts rius, tota la fauna aquàtica ha desaparegut ja que s’han assecat completament, com ha passat als tres dels llocs d’estudi del Parc Natural del Montnegre - El Corredor. Al Montseny que per les seves peculiaritats climàtiques i geogràfiques és significativament més humit i fred que la resta d’àrees d’estudi, el total de taxa de l’estiu fins i tot és major que a la primavera.