Símbol	Conductivitat (µS/cm)	Interpretació
	< 100	Aigües poc mineralitzades. Aigua que amb tota seguretat no ha tingut abocaments importants.
	100-1000	Aigües mitjanament mineralitzades. Es poden donar de forma natural en rius.
	> 1000	Aigües molt mineralitzades, sovint afectades per abocaments d'aigües residuals, tot i que en algun cas pot ser deguda a la geologia de la zona. Aigua que es considera fora de molt difícil potabilització.
/	-	Sec / sense dades

Els valors de la conductivitat eren els habituals i esperables als rius i rieres estudiats de la XPN. Solen ser baixos als rius de zones de geologia silícica com podria ser el PN del Montseny, el PN de Montnegre-Corredor o el PN de la Serra de Collserola i més alts als de zones de geologia calcària com el PN de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. I també sol ser més baixa en rius de capçalera ja que la conductivitat depèn de la quantitat de sals que porta dissoltes l’aigua i aquestes augmenten com més avall de la conca pel propi rentat dels substrats que fa l’aigua. Així, s’observava la conductivitat més baixa en les parts altes del Montseny (B29, Teb1) i més altes a les rieres del PN de Sant Llorenç del Munt i l'Obac (R9b, R13, B22, L45).

Deixant de banda els rius que es troben dintre dels Parcs Naturals i que poden tenir unes condicions més naturals, a la resta de localitats estudiades i que solen estar afectades per algun tipus o altre de contaminació, s’observava com la conductivitat és majoritàriament superior a 1000 μS/cm al Foix, el Besòs i al Llobregat després de la zona del Bages on hi ha les explotacions mineres de potassa de Sallent, Súria i Cardona.

A la conca del Ter, es vèia com només el riu Meder (Te04) i la part més baixa del el Gurri (Te07) presentaven conductivitats altes i a la Tordera no se’n va trobar cap. L’any 2016 s’ha observat una disminució significativa de la conductivitat en 25 del 110 punts de mostreig estudiats, molts d’ells situats a la conca del Foix i el Llobregat. Aquesta és una encara més positiva tenint en compte que el 2016 fou un any sec i la capacitat de dilució de les sals ha estat menor que en anys humits. Per altra banda, al riu Anoia (L77, L85 i L92) es van mesurat valors de conductivitat propers a 3000 μS/cm. Uns valors tan alts de conductivitat es troben en rius amb moltes sals dissoltes provinents de l’activitat humana (industrial, minera o urbana) i que acaben provocant problemes de regulació osmòtica a la majoria de fauna aquàtica.