Símbol	Conductivitat (µS/cm)	Interpretació
	< 100	Aigües poc mineralitzades. Aigua que amb tota seguretat no ha tingut abocaments importants.
	100-1000	Aigües mitjanament mineralitzades. Es poden donar de forma natural en rius.
	> 1000	Aigües molt mineralitzades, sovint afectades per abocaments d'aigües residuals, tot i que en algun cas pot ser deguda a la geologia de la zona. Aigua que es considera fora de molt difícil potabilització.
/	-	Sec / sense dades

La conductivitat sol ser baixa als rius de zones de geologia silícica com la del PN del Montseny, el PN de Montnegre-Corredor o el PN de la Serra de Collserola i més alts als de zones de geologia calcària com el PN de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. I també sol ser més baixa en rius de capçalera ja que la conductivitat depèn de la quantitat de sals que porta dissoltes l’aigua i aquestes augmenten com més avall de la conca pel propi rentat dels substrats que fa l’aigua. Així, s’observava la conductivitat més baixa en les parts altes del Montseny (B29, Teb1, T00, T01) i més altes a les rieres del PN de Sant Llorenç del Munt i l'Obac (R9b, R13, B22, L45). Els trams de rius i rieres de la XPN que tenen algun tipus d’alteració en relació a l’abocament d’aigües residuals depurades es poden detectar clarament de la resta ja que l’aigua que hi circula supera els 1000 μS/cm² i és dona sobretot al Foix (F52). La riera de Vallvidrera (VV6) també presentava una conductivitat més elevada que la que seria natural pel tipus de geologia de la seva conca.

Deixant de banda els rius que es troben dintre dels Parcs Naturals i que poden tenir unes condicions més naturals, a la resta de localitats estudiades i que solen estar afectades per algun tipus o altre de contaminació, s’observava com la conductivitat és majoritàriament superior a 1000 μS/cm² a la major part de la conca del Foix, la part central i baixa Besòs i, sobretot, al riu Congost. Al Llobregat, com sol ser habitual, se superen els 1000 μS/cm² aigua avall de la zona del Bages on hi ha les explotacions mineres de potassa de Sallent, Súria i Cardona. A la Tordera, cap punt superava aquest llindar els 1000 μS/cm² i a la del Ter, només s’hi ha observat al Mèder aigua avall de la Guixa (Te01).

Respecte a anys anteriors, l’any 2017 s’ha observat una disminució significativa de la conductivitat en 18 del 94 punts de mostreig estudiats, molts d’ells situats a la conca Llobregat. Aquesta és una encara més positiva tenint en compte que el 2017 fou un any sec i la capacitat de dilució de les sals ha estat menor que en anys humits. Per altra banda, al riu Foix, en concret a la riera de Llitrà aigua amunt de Vilafranca (F01a), es van mesurar alguns valors de conductivitat que superaven els 4500 μS/cm² i tots els trams d’estudi del riu Anoia (L77, L86 i L92) superaven els 2000 μS/cm². Uns valors tan alts de conductivitat es troben en rius amb moltes sals dissoltes provinents de l’activitat humana (industrial, minera o urbana) i que acaben provocant problemes de regulació osmòtica a la majoria de fauna aquàtica.