La sèrie de gràfics que es presenten en aquesta secció serveix per visualitzar com de diversos són els rius de la XPN i els punts de referència que s’estudien en aquest programa i com d’important és realitzar estudis en diverses èpoques de l’any per poder recopilar la màxima diversitat d’organismes.

Al gràfic següent, on s’analitzen totes les mostres del 2017, es veu com la corba d’acumulació dels taxa identificats a nivell de gènere o família (en el cas dels Dípters) va augmentant dels 122 taxa que es van identificar al Montseny fins als 174 quan es tenen en compte tots els punts de la XPN. Quan s’hi afegeixen els punts de mostreig de referència de la resta de rius de la Província de Barcelona, el total de taxa és de 192.

ANY 2017. Gràfic amb el número de taxa (identificat majoritàriament a gènere) dels rius de cada Parc Natural i dels punts de referència històrics fora de la XPN, corbes d’acumulació de taxa i nombre de taxa nous (indicats amb etiquetes) respecte als parcs naturals de l’esquerra del gràfic. La ordenació dels Parcs Naturals s’ha fet de més a menys diversitat de taxa i s’hi indica. entre parèntesi, el nombre de punts estudiats.

A les figures següents s’hi pot veure el mateix tipus de gràfic però, per separat per a cada època de mostreig, a la primavera i a l’estiu.

PRIMAVERA 2017. Gràfic amb el número de taxa (identificat majoritàriament a gènere) dels rius de cada Parc Natural i dels punts de referència històrics fora de la XPN, corbes d’acumulació de taxa i nombre de taxa nous (indicats amb etiquetes) respecte als parcs naturals de l’esquerra del gràfic. La ordenació dels Parcs Naturals s’ha fet de més a menys diversitat de taxa i s’hi indica, entre parèntesi, el nombre de punts estudiats.

A la primavera de 2017 es van trobar fins a 97 taxa diferents als rius del Parc Natural el Montseny. A Sant Llorenç, 66 taxa, dels quals, aproximadament la meitat eren taxa que no s’havien trobat a cap dels punts del Montseny. A la resta de Parcs Naturals, el numero de taxa era menor i també el nombre de taxa nous. Als punts de referència històrics que no formen part de la XPN i que es troben a les capçaleres del Foix, el Llobregat i el Besòs, s’hi van identificar fins a 126 taxa, dels quals, 22 eren taxa nous, és a dir, que no van ser trobat a cap dels rius inclosos a les àrees de la XPN.

ESTIU 2017. Gràfic amb el número de taxa (identificat majoritàriament a gènere) dels rius de cada Parc Natural, corbes d’acumulació de taxa i nombre de taxa nous (indicats amb etiquetes) respecte als parcs naturals de l’esquerra del gràfic. La ordenació dels Parcs Naturals s’ha fet de més a menys diversitat de taxa i s’hi indica, entre parèntesi, el nombre de punts estudiats.

A l'estiu de 2017 s’observa una tendència similar, amb una màxima diversitat de taxa al Montseny, fins i tot una mica més que a la primavera (100 taxa), seguit de Sant Llorenç, amb 78 taxa, també més elevada que a la primavera. Aquesta elevat nombre de taxa trobat als rius i rieres de Sant Llorenç l’estiu de 2017 és una novetat respecte anys anteriors i es deu sobretot, a què pel torrent de la Vall d’Horta hi circulava aigua i s’hi van arribar a identificar fins a 54 taxa diferents. En total, a l’estiu de 2017 es van arribar a identificar 140 taxa diferents tenint en compte tots els rius i rieres estudiats.