OBJETIU 1: BIODIVERSITAT I EFECTES DEL CANVI CLIMÀTIC.
Pel que fa a la biodiversitat, el 2017 i al conjunt de punts estudiats en detall (18 punts de la XPN i 10 punts de referència històrics), es van identificar 228 taxa. Als Parcs Naturals, al del Montseny és on s’ha trobat una riquesa més alta (137 taxa), seguit del de Sant Llorenç del Munt i l’Obac (112 taxa). Al Montnegre-El Corredor, a les Guilleries-Savassona o a Collserola, la diversitat que es va trobar fou menor, però cal dir que en aquestes àrees, el nombre de punts de mostreig també és menor. Potser seria ara un bon moment per fer una síntesi dels taxa o espècies dels macroinvertebrats aquàtics conegudes del Montseny (o de tots els parcs dels que tenim informació).
Als punts de referència històrics fora de la XPN i que només s’han estudiat a la primavera, s’hi van trobar fins a 152 taxa. Com sol ser habitual, les famílies de macroinvertebrats que contribueixen més a augmentar la riquesa són Elmidae (COLEOPTERA, Dytiscidae (COLEOPTERA), Limnephilidae (TRICHOPTERA) i Chironomidae (DIPTERA), tot i que aquests darrers no es poden classificar a nivell de gènere per la seva complexitat (la seva possible contribució s’estima en uns 40 gèneres, com a mínim). Al llarg d’aquest any (com en altres) s’han fet treballs i publicacions científiques a on es descriuen espècies o s’utilitzen els inventaris d’espècies de tota la sèrie de dades (els podeu trobar a la web del grup F.E.H.M (www.fehmlab.net).
Coincidint amb les diferents jornades d’estudiosos, es fan estudis concrets en diferents punts de la XPN, aprofitant l’extensa base de dades que disposem. El 2017 s’ha publicat el treball “La disminució de les extraccions d’aigua millora l’estat hidrològic i ecològic del torrent de la Vall d’Horta” presentat a les IX Jornades d’estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac celebrades el 21 i 22 de novembre de 2017 a Castellar del Vallès. En aquell treball es concloïa que la mitigació dels impactes hidrològics sobre rius i rieres és una estratègia molt eficient per millorar l’estat de conservació i la biodiversitat dels ecosistemes aquàtics mediterranis. Gràcies a l’interès que han mostrat els tècnics de medi ambient del Ajuntament de Sant Llorenç Savall per millorar la gestió de l’aigua del municipi tot minimitzant les extraccions d’aigua a la Vall d’Horta, el 2017 s’ha detectat una millora substancial en les alteracions hidrològiques que afectaven el Torrent de la Vall d’Horta ja que s’ha deixat d’extreure aigua de diversos pous situats en aquesta àrea del Parc Natural de Sant Llorenç. La conseqüència directa d’aquesta millora ha estat el canvi en el règim hidrològic del torrent de la Vall d’horta, que ha passat de ser un curs d’aigua molt temporal i que s’assecava cada estiu, a una riera de cabal variable. A l’estiu de 2017 en aquest torrent es van arribar a identificar fins a 53 taxa de 40 famílies de macroinvertebrats diferents i que suposen un màxim històric respecte tots els rius i rieres estudiats en aquest Parc Natural ja que molts anys es trobava sec o amb poca diversitat i s’havia vist clarament amb la tesi de la Dr. Iraima Verkaik (http://www.tdx.cat/TDX-0228111-160222/) la gran variabilitat que hi havia entre diferents punts i sobretot entre els que s’assecaven i els que tenien basses. Les conclusions d’aquell (i altres anteriors) estudis de què la mitigació dels impactes hidrològics sobre rius i rieres és una estratègia molt eficient per millorar l’estat de conservació i la biodiversitat dels ecosistemes aquàtics mediterranis s’ha vist ara confirmada amb el canvi d’estratègia de gestió de les extraccions d’aigua. Si això és fes en altres municipis situats en Parcs de la Diputació, la millora dels rius seria encara més espectacular i una manera de contrarestar els efectes del canvi climàtic (vegeu paràgraf següent).
Les nostres bases de dades comencen a fornir-nos de dades preocupants sobre els efectes del canvi global en els ecosistemes aquàtics. Aquest any, per primer cop, Baetis gr. alpinus, una espècie d’efemeròpter que només viu en aigües molt fredes i oxigenades a les parts més altes del massís del Montseny, no s’ha trobat en cap dels punts estudiats. Així, es confirma la regressió d’aquest efemeròpter que ja s’havia començat a detectar en anys anteriors. Tot i que encara no es pot assegurar la seva desaparició definitiva al massís del Montseny, aquests resultats estan donant pistes d’un efecte directe de l’augment de temperatura global sobre la biodiversitat de la fauna aquàtica. Els propers anys caldrà seguir controlant les capçaleres dels rius del Montseny per saber si l’espècie s’ha extingit definitivament del PN del Montseny o el que observem és un fet puntual que s’ha donat a causa de què el 2016 i 2017 han estat anys especialment secs i càlids o si es. S’hauria de fer una prospecció activa de l’espècie al massís per tal de veure si encara queden poblacions en algunes rieres i valorar la possibilitat de que l’espècie es pugui mantenir. No n’hi ha prou en trobar alguns individus puntuals sinó que cal veure si hi ha poblacions amb nombre suficient d’individus per mantenir-se al llarg del temps sense problemes de falta de diversitat genètica. En un estudi previ (Múrria et al., 2014), hem demostrat que les poblacions del Montseny tenen una configuració genètica diferent de les del Pirineu i, per tant, tenen una diferenciació genètica única que caldria estudiar de forma més detallada atès el seu interès de cara a la conservació. Aquest hauria de ser un tema d’estudi preferent en el Parc del Montseny ja que afecta directament a un dels seus objectius principals, la preservació de la biodiversitat, no només d’espècies sinó també la genètica.
OBJETIU 2: FISICOQUÍMICA I ESTAT ECOLÒGIC DELS RIUS DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA
Recordem que aquest és l’objectiu principal pel que es van iniciar els estudis sobre rius al any 1978 i que en aquest moment els estudis inclouen les dades del grup de recerca FEHM i també les de l’ACA. Al mateix temps, les dades recollides en la XPN en els nostres estudis acaben formant part de les bases de dades de l’ACA.
L’any 2017 va ser un any sec i la manca de pluja ha fet que en molts dels rius que s’han estudiat tinguessin cabals més baixos i, en conseqüència, menys capacitat de dilució dels compostos contaminants i d’oxigenació de l’aigua. Així, i en general, es va observar que els indicadors fisicoquímics van empitjorar en un total de 111 casos, sent el pH i la quantitat d’oxigen dissolt a l’aigua, els que més habitualment van empitjorar significativament respecte a les mitjanes de la tota la sèrie històrica d’aquests estudis. Tanmateix, el cabals més baixos i la major concentració de contaminants observada, no va repercutir tant negativament en la qualitat de les aigües valorada segons la comunitat de macroinvertebrats en el global de punts (dins i fora de la XPN). Les mostres recollides a la primavera de 2017 indiquen que, en la majoria de trams estudiats, els resultats dels índexs biològics no empitjoren i, en alguns casos, fins i tot milloren significativament. Tot i així, aquestes millores en els índexs biològics no es varen traduir en millores d’estat ecològic ja que la majoria de localitats (sobretot les de fora de la XPN, vegeu el següent paràgraf) continuaven presentant qualitats pèssimes, dolentes o moderades del bosc de ribera.
Els rius i rieres de les àrees protegides de la Diputació de Barcelona presentaven un bon estat fisicoquímic, hidromorfològic i biològic i, per tant, un bo o molt bo estat ecològic. Tot i això, un any més, el punt del riu Foix a Castellet i la Gornal ha presentat uns valors de qualitat biològica deficients i unes concentració de compostos nitrogenats i fosfats preocupants. A part, de nou, cal posar èmfasi en els bons resultats al Torrent de la Vall d’Horta que l’estiu de 2017 marcava un màxim històric dels índexs biològics i de l’estat ecològic gràcies a la bona resposta que han suposat les mesures correctores dels impactes hidrològics implementades en aquesta conca.
Pel que fa als punts dels rius fora de la XPN, la situació segueix essent complicada, ja que les accions necessàries per obtenir una millora de la seva qualitat ecològica no s’han implementat fins ara sobretot pel seu cost. L’eliminació de la contaminació salina del Llobregat, la presència de nombroses minicentrals que deriven els eu cabal, o el fet que en alguns casos la major part de l’aigua prové de depuradores sense tractament terciari, fan que aquest problema sigui difícil de resoldre. Caldrà esperar a la implementació de les mesures del Pla de Gestió actual per veure el seu efecte (quan es faci el nou Pla de Gestió el 2021).
Com a conclusió general cal dir que en la XPN cal estar atent a l’evolució de les dades de cada punt i valorar en cada cas possibles alteracions en la biodiversitat existent o en els valors d’estat ecològic.
OBJECTIU 3: BASES DE DADES, DIFUSIÓ RESULTATS I TREBALLS DE FUTUR
Un cop aquest informe i les dades corresponents siguin presentats als responsables de la Diputació de Barcelona, es procedirà a crear una versió digital de l’informe CARIMED 2017 a l’espai web www.ub.edu/barcelonarius amb tots els continguts que s’inclouen en aquest document i els seus annexos.
En paral·lel, les dades de biodiversitat dels punts de referència i de la XPN obtingudes el 2017 seran publicades a la a la Infraestructura Mundial d’Informació en Biodiversitat (GBIF), tal i com ja s’ha fet amb les dels mostrejos anteriors: https://www.gbif.org/dataset/2444d607-5bbc-4b7a-a804-fd9fbaebd6c6.
Pel que fa a la difusió, un cop la versió web de l’informe estigui disponible, es farà difusió per les xarxes socials de les que disposa el grup de recerca FEHM i es redactarà una nota de premsa que es farà arribar als serveis de notícies de la Universitat de Barcelona i de la Diputació de Barcelona. També es generaran resums dels resultats de 2017 per que siguin incorporats a la web dedicada a la conservació i a la web dedicada a la biodiversitat de la XPN. Aquests dos resums aniran acompanyats de taules i gràfics que ajudin a entendre les diferències entre Parcs Naturals i les tendències observades respecte estudis anteriors, tant en l’àmbit de la gestió de la conservació com en l’estudi de la biodiversitat.
Tot això es veu complementat per l’ús que es fa cada any de les dades per part dels investigadors del grup FEHM i d’estudiants de grau o de màster que fan servir les dades. També mencionar que al Parc Natural de Sant Llorenç i Serra de l’Obac aquest any s’inicia el projecte MECODISPER (Avances en ecología de metacomunidades en ríos intermitentes para la mejora de su conservación y gestión) finançat per l’Agència Estatal d’Investigació (Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat) sobre dispersió de les espècies de macroinvertebrats aquàtics, diatomees i peixos que permetrà entendre com responen les comunitats d’organismes a la sequera i al retorn de l’aigua despès d’aquesta. A més a més, permetrà identificar zones clau que necessitarien d’una protecció especial per garantir la persistència d’aquestes espècies en el PN. També s’està fent l’estudi dels peixos al parc de Sant Llorenç que s’han marcat per saber com es mouen dins del riu. Tot plegat serveix per a millorar la gestió que, com hem vist a la Vall d’Horta, pot portar a canvis importants en la conservació de la biodiversitat a la XPN.
Com a nota final caldria insistir en la necessitat de que els directors dels Parcs no només rebessin aquest informe sinó que seria bo fer una reunió entre els membres del FEHM i els directors dels Parcs per concretar algunes mesures que creiem que serien d’interès per a la millora de la biodiversitat dels ecosistemes aquàtics de la XPN.