Símbol |
QBR |
Interpretació |
> 90 |
Qualitat molt bona |
|
75-90 | Qualitat bona Bosc lleugerament pertorbat |
|
55-70 |
Qualitat mediocre |
|
30-50 | Mala qualitat Alteració forta |
|
< 25 |
Qualitat pèssima |
|
/ | - |
Sec / sense dades |
Dintre de la XPN el bosc de ribera dels trams d’estudi són majoritàriament de bona i molt bona qualitat, tot i que en certs casos s’hi detecta, un any més, certes deficiències. Parlem sobretot del riu Ripoll a les Arenes (B22) on hi trobem una vegetació de ribera amb alteracions, poca diversitat d’espècies i una connectivitat amb l’ecosistema adjacent limitada. També observem un bosc de ribera no del tot natural a la riera de Mura (L45), el torrent de Vallfornés (B08a) o al punt de riu d’Arenes (B07). De nou, es pot parlar molt positivament del punt de la riera de Fuirosos (T30) que continuava conservant una bona qualitat i que esperem que en breu passi a ser molt bona ja que tota la vegetació autòctona que fou plantada en el projecte de restauració fluvial està desenvolupant-se a bon ritme. Finalment, dels trams estudiats de dintre de la XPN de la Diputació, un any més, el punt de la part baixa de Foix (F52), té una qualitat baixa de la seva zona ripària i és que en aquesta zona, el bosc de ribera és quasi inexistent i hi ha molta canya de Sant Joan (Arundo donax), el riu va molt encalaixonat entre camps de conreu i la connectivitat lateral és mínima.
A la resta de rius i rieres de la Província de Barcelona, el que més destaca és la varietat de rangs de la qualitat del bosc de ribera que s’han obtingut i que la majoria de trams es troben en els rangs inferiors de qualitat. Així, es pot dir, que el bosc de ribera és clarament deficient a tots els rius de la plana del Vallès, la Plana de Vic, la part mitja i baixa de la Tordera, a tot l’eix del Llobregat, el Cardener i l’Anoia, menys a les parts més altes de la conca, i també a la major part de trams del Foix i els seus afluents.
Un any més, la qualitat del bosc de ribera serà la que causarà que no es compleixin les normatives europees en molts dels rius de la Província, tot i els bons resultats obtinguts amb la fauna bioindicadora de la qualitat de l’aigua.