Símbol
Qualitat	Molt bona	Bona	Mediocre	Dolenta	Pèssima	Sense dades

Els rius de la província de Barcelona segons l’índex IBMWP mostren uns rius i rieres amb quasi un 70% de trams en bona o molt bona qualitat (dels 84 punts estudiats, 43 presenten molt bona qualitat i 15 bona qualitat). Aquests bons nivells de qualitat biològica solen trobar-se on les pressions i impactes són més escassos com a les capçaleres de rius i rieres. Aquest 2020, però, els rangs alts de qualitat s’han estès riu avall a tot l’eix del Llobregat i el Cardener, la Tordera i el Ter. Això, molt possiblement és degut a que 2020 ha estat un any amb un hivern i primavera excepcionalment humides i amb alts cabals circulants en els rius i rieres durant tot el període que han diluït els contaminants procedents de les activitats humanes.

En canvi, a la conca del Foix i del Besòs, i també a bona part del riu Anoia la qualitat biològica ha resultat entre mediocre (en 17 punts), dolenta (8 punts) o pèssima (1 punt). En aquests rius, de dimensions més petites i amb més pressions antròpiques, els als cabals no han estat suficients com per arribar a tenir una bona qualitat biològica de l’aigua.

Pel que fa als trams estudiats als rius i rieres de la XPN, en general, la qualitat biològica ha estat molt bona, tant a la primavera com a l’estiu. Tot i això, el punt del Foix (F52), com en anys anteriors, continua presentant una qualitat dolenta a la primavera i pèssima l’estiu. Tampoc s’arriba a la bona qualitat, a la riera de Vallvidrera (VV6). En aquests dos casos, la qualitat biològica està directament a les pressions i impactes que sofreixen ambdues masses d’aigua.

Aquest 2020 cal puntualitzar, que en alguns punts d’estudi situats a les capçaleres de rius i rieres de la serralada litoral catalana (PN de Collserola, Parc de la Serralada Litoral, Parc del Montnegre i el Corredor) s’hi observa una qualitat menor que altres anys i, en alguns casos, només arriba a ser mediocre o dolenta. Passa per exemple, al riera de les Arenes (B07), a la riera de Pineda (Pi01), a la riera de Fuirosos (T30) o al Torrent de Sant Bartomeu (B97). També s’observa com a les zones més altes de les capçaleres del Montseny, al torrent de Riudeboix (B29) i al torrent de Collpregon (Teb1), o a Collserola, al torrent de Can Bova (SC01) i al torrent de les Tres Serres (VV1), on s’hi sol trobar una molt bona qualitat, aquest 2020 només arriba a un nivell de qualitat bo. En tots aquests casos, s’hi ha donat un clar efecte de rentat de les lleres degut a les avingudes de l’hivern i la primavera de 2020. És a dir, tot l’hàbitat aquàtic i tota la fauna i la flora han estat netejades recurrentment durant les crescudes, i al tractar-se de zones de capçalera, la recolonització dels invertebrats pot resultar més lenta que no pas en zones més baixes de la conca ja que no existeix la possibilitat de que nous individus derivin d’aigües amunt. Així, molt possiblement la comunitat de macroinvertebrats no estava desenvolupada completament en el moment en que es van realitzar els estudis de primavera i els resultats de la qualitat biològica estan clarament subestimats.

En conclusió, s'observa una tendència a la millora de la qualitat biològica de l'aigua dels rius i rieres estudiats i sobretot s’observa en els rius que històricament han presentat unes comunitats de macroinvertebrats amb menys riquesa com a conseqüència dels efectes de la contaminació i dels impactes d’origen antròpic. Així, sembla que poc a poc, la qualitat de l'aigua que circula pels rius de la província de Barcelona va millorant gràcies a l'esforç de les administracions i les gestores de l'aigua i, potser, perquè cada cop hi ha més conscienciació ambiental tant en l'àmbit productiu (industria, mineria, agricultura, ramaderia...) com des de l'àmbit de la ciutadania en general.