Un any més, aplicant la guia d’identificació dels Efemeròpters dels rius Llobregat i Besòs publicada pel grup F.E.M. (Pace et al., 2013) es van poder identificar a nivell d’espècie o grups d’espècies la major part de les nimfes d’efemeròpter. Els resultats de la identificació de totes les espècies d’efemeròpters identificats el 2020 es mostren en detall a la taula següent :

Efemeròpters identificats a nivell d’espècie, grup d’espècies, gènere o família i el nombre de mostrejos on s’han trobat durant la primavera i l’estiu de 2020. La taula permet filtrar els camps escrivint al quadre de buscar (SEARCH).

Baetis gr. alpinus com a indicador de canvis ambientals

Tal com altres anys, es continua amb el seguiment de l’espècie Baetis gr. alpinus que, al trobar-se només en aigües fredes i molt oxigenades de les parts altes de rius de muntanya, és una bona indicadora dels efectes del canvi global. Així, quan es van iniciar aquests estudis, es plantejava la següent hipòtesi: l’augment de temperatura ambiental que pronostiquen tots els models per als propers anys acabarà provocant també un augment de la temperatura de l’aigua dels rius i, en conseqüència, aquesta espècie acabarà modificant la seva distribució, situant-se cada cop en trams més freds de més altitud. En el cas de la serralada Prelitoral Catalana, on l’altitud màxima es troba al Montseny (al voltant dels 1600 metres sobre el nivell del mar), aquesta espècie podria acabar extingint-se per no poder trobar hàbitats aquàtics amb les característiques adequades. És a dir, en algun moment les temperatures dels rius podrien sobrepassar els valors que l’espècie tolera i, en canvi, afavorir a altres espècies del mateix gènere més resistents a temperatures més elevades. La distribució inicial d’aquesta espècie al Montseny parteix d’estudis previs, com la tesi doctoral de Mª Àngels Puig (1983) o l’estudi fet el 2007 sobre la distribució i la variabilitat genètica de la família Baetidae al Montseny publicat per Múrria et al. (2014). En aquests treballs, Baetis gr. alpinus era present en trams de capçalera de rius i torrents estudiats situats al voltant dels 1000 metres sobre el nivell del mar i, per tant, es va poder aproximar una àrea de distribució de l’espècie al PN del Montseny.

Des del 2013, any que s’inicia el projecte CARIMED, s’ha seguit estudiant tres d’aquests punts: Torrent de Riudeboix (B29), Torrent de Collpregon (Teb1) i Riu Tordera al pont de la Llavina (T00), tant a la primavera com a l’estiu. Aquest 2020, a més, s’ha tornat a estudiar 5 capçaleres més del Montseny, totes situades per sobre dels 1000 metres d’altitud, tant a la primavera com a l’estiu per veure la situació actual respecte a la distribució d’aquesta espècie.

A la figura següent es mostren els resultats de la presència de B. gr. alpinus en els tres punts estudiats des del 2013 fins al 2020, i també si l’espècie ha estat trobada a la resta de punts estudiats el 2020.

Mapa de l’àrea de distribució de Baetis gr. alpinus al Montseny.  Els marcadors en blau clar identifiquen els punts estudiats el 2007 on es va trobar l’espècie i als que s’ha repetit l’estudi l’any 2020. Les gràfiques de barres mostren l’abundància (log+1) de B. gr. alpinus a primavera (barra blava) i l’estiu (barra taronja) des del 2013 fins al 2020.


 Aquí s’observa que l’any 2020, l’espècie ha estat present en tots els punts almenys a la primavera i en 4 punts, també a l’estiu. A més, aquest 2020 també s’ha trobat a altres punts d’estudi on no hi sol ser present, com a la Riera Major a Viladrau (Teb2) o a la Tordera a la captació del reg de Santa Maria de Palautordera (T01). Aquesta situació contrasta amb l’observada en anys anteriors, en els que l’espècie mostrava un clar retrocés en la seva distribució ja que no fou detectada en alguns dels punts de mostreig.

Cal tornar a fer incís en que el 2020 ha estat un any excepcionalment plujós, especialment al Montseny, i es creu que els cabals elevats que s’han mantingut durant l’hivern, la primavera i l’estiu han fet millorar les condicions ambientals que requereix aquesta espècie i per tant, la seva presència s’ha vist ampliada respecte a anys anteriors. Així doncs, tot i que hi ha indicis d’una possible desaparició d’aquesta espècie al Montseny, amb les dades de 2020 es pot concloure que l’espècie continua sent present a totes les capçaleres del massís i es veu afavorida quan es donen condicions de cabals elevats mantinguts (cosa que també implica una menor temperatura de l’aigua i una major oxigenació).

Amb tot, es pretén continuar estudiant aquest possible efecte directe del canvi global en la comunitat d’organismes invertebrats aquàtics a la XPN de Barcelona per conèixer si aquesta espècie acabarà desapareixent en els següents anys.