OBJETIU 1: BIODIVERSITAT I EFECTES DEL CANVI GLOBAL DEL PROGRAMA CARIMED
Pel que fa a la biodiversitat, el 2020 i al conjunt de punts estudiats en detall (23 punts de la XPN i 10 punts de referencia històrics), s’han identificat fins a 199 taxa. Als Espais Naturals, al Montseny és on s’ha trobat una riquesa més alta (112 taxa), el segueix el de Sant Llorenç del Munt i l’Obac (106 taxa), El Montnegre-Corredor (83 taxa), Guilleries (79 taxa), Litoral (72 taxa), Collserola (56 taxa) i finalment, el Foix (14 taxa). Però cal tenir en compte el nombre de punts de mostreig, que és major al Montseny (7 punts) que a la resta, on s’estudien entre 4 a Sant Llorenç, 3 punts a Collserola, Litoral i el Montnegre, 2 punts a Guilleries i 1 punt al Foix.
Aquest 2020, s’ha ampliat el nombre de punts d’estudi, afegint 3 localitats al Parc de la Serralada Litoral, que fins ara no s’havia inclòs en aquest seguiment, 1 nou punt a Collserola i també 1 nou punt a Guilleries. Això fa que es pugui disposar d’una visió més completa de l’estat dels rius i rieres de la XPN, de la seva diversitat d’organismes i de les tendències o canvis que s’hi puguin donar en el temps.
Pel que fa als punts de referència històrics fora de la XPN, s’hi van trobar fins a 132 taxa, una diversitat superior als punts de XPN amb màxima diversitat. No hi ha dubte que estudiar aquest punts de referència històrics aporta molta informació sobre la biodiversitat de la fauna aquàtica dels rius de la Província en conjunt i per això es creu convenient seguir estudiant-los en el futur.
En conjunt, les famílies de macroinvertebrats que contribueixen més a augmentar la riquesa total són els coleòpters (especialment les famílies dels èlmids i ditícids), els tricòpters (sobretot els limnefílids), i finalment els dípters. Per als dípters, les famílies amb més diversitat de gèneres són els psicòdids, limònids i els ceratopògonids. Cal dir, però, que la família més diversa dels dípters sol ser la dels Quironòmids, però aquesta família no ha estat identificada a nivell de gènere degut a la seva complexitat i a la falta dels recursos i el temps que caldria dedicar-hi.
La millora de la resolució taxonòmica ens ajuda per una banda a millorar el coneixement de la biologia i els requeriments dels macroinvertebrats i per un altre poder detectar indicadors de la qualitat de les aigües. Són exemples alguns gèneres de coleòpters com Oreodytes, Meladema, Ilybius, o Dupophilus, tots ditíscids, que no són molt abundants a les mostres dels rius ja que requereixen unes condicions molt específiques per viure, però que tampoc han estat estudiants intensivament. Un altre exemple és el cas de l’espècie Aphelocheirus aestivalis, un heteròpter que en aquest cas només es troba a un tram del Llobregat a Balsareny (L68) i al Ter a Torelló (Te15) i representa una nova cita per la Península Ibèrica (veure Roca-Cusachs et al. 2020). En qualsevol cas, la millora de la resolució taxonòmica ens ajuda per una banda a millorar el coneixement de la biologia i els requeriments dels macroinvertebrats i per un altre poder detectar canvis més subtils de la qualitat de les aigües. No obstant, com en tots aquests casos, sempre cal valorar l’esforç que comporta la millora de la resolució taxonòmica i la informació que se’n pot extreure.
Pel que fa als efectes del canvi ambiental sobre els rius de la XPN, com en anys anteriors, s’ha seguit controlant la població de Baetis gr. alpinus als punts de la xarxa de seguiment del conveni, que són a la capçalera de la Tordera (T00), el torrent de Riudeboix (B29) i la el torrent de Collpregon (Teb1). A més, aquest 2020 s’ha intensificat aquesta tasca i s’hi ha realitzat a 5 punts més de les capçaleres de rieres i torrents del Montseny: el Torrent de Rentadors, la Riera de Passavets, el Torrent de la Bessa, el Torrent de Sant Marçal i el Rigrós. Baetis gr. alpinus, una espècie d’efemeròpter que només viu en aigües molt fredes i oxigenades a les parts més altes del massís del Montseny, ens permet tenir més indicadors sobre les conseqüències que pot tenir un augment de la temperatura i canvis hidrològics. En aquest context, com el 2020 ha estat un any molt humit, l’espècie fou trobada a tots els punts d’estudi i també en altres de de zones de menys altitud de la Riera Major i la Tordera. Així, tot i que en anys més secs (2017, 2019) l’espècie arriba a no trobar-se a cap dels punts estudiats, quan l’any és humit, l’espècie torna a recuperar-se i s’arriba a trobar a totes a les capçaleres de rius, rieres i torrents del massís.
Les dades de biodiversitat dels punts de referència i de la XPN obtingudes el 2020 seran publicades a la a la Infraestructura Mundial d’Informació en Biodiversitat (GBIF), tal i com ja s’ha fet amb les dels mostrejos anteriors: https://www.gbif.org/dataset/2444d607- 5bbc-4b7a-a804-fd9fbaebd6c6.
També cal connectar aquests estudis amb altres que es fan a Sant Llorenç especialment sobre els rius temporals. En el marc del projecte MECODISPER s’estan fent estudis sobre la biodiversitat molecular que poden fer veure que la fauna del la Xarxa de Parcs de la Diputació pot ser molt més interessant en termes de conservació que el que fins ara ens pensàvem ja que segurament es trobaran espècies pròpies per als diferents parcs. Sense els estudis de seguiment que es fan cada any, aquests altres estudis perdrien la visió a mig i llarg termini necessària per interpretar si els canvis són fluctuacions o canvis deguts als efectes de l’home sobre el medi.
OBJETIU 2: ESTAT AQUÀTIC I FISICOQUÍMIC DELS RIUS DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA
Aquest és un dels l’objectiu principal pel que es van iniciar els estudis sobre rius de Barcelona al any 1978 i, en aquest moment per seguir obtenint aquesta informació, inclouen les dades recollides des del grup de recerca FEHM i també les que proporciona l’Agència Catalana de l’Aigua gràcies al seu Programa de Seguiment i Control.
El 2020 es considera un any humit, segons el butlletí del any pluviomètric del Servei Meteorològic de Catalunya. I fou excepcionalment plujós durant l’hivern i la primavera, amb diversos episodis de pluges torrencials que van afectar tota la província de Barcelona i especialment el litoral i prelitoral, que és on es situen la majoria de punts d’estudi d’aquest programa. Aquestes pluges van causar crescudes o avingudes repetides en la majoria de rius i rieres durant els primers mesos de 2020, sent les causades pel temporal Glòria (gener de 2020), les més fortes i que van causar un major impacte a totes les conques de la província.
Al ser un any humit, a la primavera tots els rius portaven aigua i a l’estiu de 2020, excepcionalment, també tots els punts estudiats conserven aigua circulant o basses desconnectades. Diem excepcionalment ja que molts dels rius i rieres estudiats tenen un règim hidrològic temporal o intermitent molt marcat. Per tant, a l’estiu es solen trobar secs, encara que l’any hagi sigut humit. Per exemple, el punt del riu d’Arenes (B07), al Parc del Montnegre i el Corredor, és el primer cop des de l’inici d’aquests estudis que es troba amb aigua a l’estiu.
Pel que fa la fisicoquímica de l’aigua, tot i els cabals elevats, la majoria dels indicadors fisicoquímics es mantenen en els mateixos rangs que en anys anteriors (1995-2019), però sí que s’observa com en molts punts, la conductivitat, els sulfats i els clorurs han resultat significativament menors que les mitjanes històriques. Els rius i rieres de les àrees de la XPN de la Diputació de Barcelona presentaven la majoria un bon estat fisicoquímic, amb l’excepció del punt del riu Foix a Castellet i la Gornal (F52), que ha presentat uns valors elevats en algunes substàncies nitrogenades.
OBJECTIU 3: QUALITAT BIOLÒGICA, HIDROMORFOLÒGICA I ESTAT ECOLÒGIC DELS RIUS DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA.
Aquest ha estat també un dels principals objectius des de que es van iniciar els estudis sobre l’estat dels rius de Barcelona l’any 1978, i de nou, en aquest moment els estudis inclouen les dades recollides des del grup de recerca FEHM i també les que proporciona l’ACA.
Pel que fa als punts dels rius fora de la XPN, les qualitats ecològiques, en general, es mantenen similars a anys anteriors o milloren en bastant punts de les parts mitges i baixes de les conques. Els cabals elevats durant un període de temps prolongat, com ha passat l’any 2020, solen fer que la qualitat de l’aigua millori ja que hi ha un major factor de dilució de les substàncies contaminants. Per tant, la comunitat de invertebrats que s’hi desenvolupa pot ser més rica. Un exemple clar és el que es pot observar al tram mig i baix del riu Llobregat on, excepcionalment, tots els punts han obtingut una bona o molt bona qualitat biològica de l’aigua.
La majoria dels rius i rieres de les àrees protegides de la Diputació de Barcelona presentaven un bon estat fisicoquímic, hidromorfològic i biològic i, per tant, un bo o molt bo estat ecològic. Tot i això, al tractar-se, en molt casos, dels trams de capçalera de rius i rieres, les crescudes de 2020 han causat un clar efecte de rentat de bona part de la comunitat de macroinvertebrats. Així, a la primavera, quan feia poc temps que hi havia hagut les darreres crescudes, en els punts alts del Montnegre, Montseny i el Litoral, s’hi ha trobat una qualitat biològica menor que l’habitual ja que les comunitats aquàtiques estaven recuperant-se d’aquestes pertorbacions. A l’estiu, en molts d’aquests punts, la qualitat biològica millora ja que la comunitat d’invertebrats aquàtics ha tingut temps de recuperar-se.
En aquest informe, a més, es presenten conjuntament sobre un mapa les dades sobre la qualitat biològica de l’aigua recollides per centres de recerca i de gestió (grup FEHM i ACA) i les dades que son recollides per la ciutadania i per l’equip tècnic i de guardes de la XPN des dels projectes de voluntariat ambiental o de ciència ciutadana (Projecte Rius i RiuNet). Amb aquest exercici es vol donar importància a tota aquesta tasca de voluntariat ja que aporta una informació extra molt valuosa per entendre millor l’estat en que es troben el rius i rieres de la província.
La importància dels treballs fets amb el programa CARIMED en el context local, regional i global, s’entén encara millor si relacionem els estudis del CARIMED amb tots els altres projectes que s’han anat desenvolupant al llarg dels anys des del grup FEHM. Per exemple, gràcies als estudis al PN de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, el grup és un líder mundial en l’estudi dels rius intermitents i la problemàtica de la seva gestió, i s’ha continuat publicant treballs científics rellevants sobre aquesta temàtica, com l’article metodològic “Conservation and Management of Isolated Pools in Temporary Rivers” publicat aquest 2020 a la revista “Water” i que es pot consultar a: https://www.mdpi.com/2073-4441/12/10/2870.
El grup actualment està executant dos projectes de recerca sobre rius temporals que estudien rius i rieres de la XPN i es seguirà realitzant treballs de seguiment, com el CARIMED, com un element central de la recerca. Sense les dades del CARIMED molts dels altres projectes de recerca perdrien una part del seu valor ja que una sèrie històrica tant llarga és única i molt valuosa ja que permet fer asseveracions, per exemple, sobre el canvi global que altrament serien especulacions.