En aquest apartat es presenten les taules de resultats amb el nombre de taxons que s’ha trobat en els punts de mostreig dels diferents Espais Naturals de la XPN i punts de referència situats fora la de la XPN.

Aquest any 2020, s’ha identificat fins a nivell de gènere la majoria dels ordres de macroinvertebrats: Efemeròpters, Plecòpters, Tricòpters, Odonats, Coleòpters, Heteròpters, Dípters (amb l’excepció de la família Chironomidae, que s’ha identificat a nivell de subfamília o tribu), Neuròpters, Isòpodes, Amfípodes, Decàpodes, Mol·luscs, Hirudinis i Triclàdides. Els exemplars d’Oligoquets, Ostràcodes, Copèpodes, Hidràcars i Nemàtodes s’han identificat a nivell de grup.

És important tenir en compte que el nombre de taxons depèn sempre del nombre de mostres i per això, per exemple, al Foix o al Montnegre-Corredor sempre n’hi ha menys que al Montseny ja que s'hi estudien menys rius.

A la taula següent es mostra el nombre de taxons que s’ha trobat als diferents Espais Naturals de la XPN en els mostrejos realitzats l'any 2020.  Es mostra tant el nombre de famílies trobades com el nombre de taxons a màxim nivell d’identificació al que s’ha arribat (majoritàriament a gènere), així com els totals per grups taxonòmics i per zones de mostreig.

Riquesa de families i de taxons al màxim nivell per a cada Parc de la XPN, per els punts de referència fora de la XPN i valors totals de l’any 2020. Per cada grup taxonòmic, es mostra tant el nombre total de famílies trobades com el nombre de taxons a màxim nivell d’identificació al que s’ha arribat (majoritàriament a gènere i fins a nivell d’espècie en certs grups com els Efemeròpters), així com els totals per grups taxonòmics, EPT, OCH i per zones de mostreig.

El nombre total de famílies de macroinvertebrats que s’han trobat en els rius i rieres estudiats el 2020 arriba a les 90 famílies diferent. Un nombre similar a l’observat en anys anteriors (2018: 86 famílies; 2019: 86 famílies). Pel que fa al número de taxa al màxim nivell d’identificació (majoritàriament gènere), arriba als 199. També són dades de riquesa similars als d’anys anteriors (2018: 193 taxa; 2019: 188 taxa).

Al Montseny és al Parc Natural on es troba més diversitat de EPT (Efemeròpters, Plecòpters i Tricòpters), ja que són ordres d’insectes especialment sensibles a la contaminació o les sals i que, a més, es desenvolupen molt millor en aigües fredes, de corrent ràpid i molt oxigenades, com les que ofereixen la major part de cursos fluvials del Montseny. El nombre de EPT també és molt alt als punts de referencia de fora de la Xarxa de Parcs Naturals (noXPN), per motius similars, ja que molts d’aquests punts és troben a les capçaleres de rius i rieres del Foix, el Llobregat i el Besòs.

Pel que fa als OCH (Odonats, Coleòpters i Heteròpters), com a altres anys, se’n troben més al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac i s’ha arribat a identificar fins a 34 gèneres diferents. Els OCH són habitants típics de les zones amb aigua més calmada i no tant freda, com les que se solen trobar a la Vall d’Horta, la riera de Mura, la capçalera del riu Ripoll i la resta de cursos d’aigua que flueixen per aquest Parc.

Aquest 2020 s’han estudiat 5 nous punts que han ampliat la xarxa de seguiment al Parc de la Serralada Litoral, a Collserola i a les Guilleries. Així, tot i que sembli que la riquesa total no ha canviat gaire respecte a anys anteriors, si que ho ha fet tant a Collserola com a les Guilleries, on tant els EPT com els OCH han augmentat molt de riquesa respecte anys anteriors. Això es degut a que el punt extra estudiat respectivament a cada parc ha estat seleccionat de forma que tingues els mínims impactes i pressions antròpiques possibles, i així poder considerar que compleix condicions de referència. Com no, també cal mencionar que per primer cop es poden presentar dades de la riquesa dels invertebrats aquàtics de les rieres del Parc de la Serralada Litoral, que arriba a ser de 72 taxa diferents, amb una alta proporció de dípters, de fins a 26 gèneres o subfamílies diferents.

La llista de tots els gèneres que es van identificar de cadascuna de les famílies durant l’any 2020, així com quines són les famílies que més contribueixen a l’augment de la diversitat dins de cada grup o ordre estan llistats a les taules següents:

Biodiversitat per Parc Natural, per estació de l’any i en global

La sèrie de gràfics que es presenten en aquesta secció serveix per visualitzar la biodiversitat dels rius de la XPN i els punts de referència que s’estudien en aquest programa i com d’important és realitzar estudis en diverses èpoques de l’any per poder recopilar la màxima diversitat d’organismes.

Al gràfic següent s’hi pot veure la riquesa total de tots els punts agrupats per espais naturals i punts de referència històrics fora de la XPN. L’any 2020, va tenir un hivern i una primavera molt humida i amb diferents episodis de pluges torrencials, amb les conseqüents crescudes en els rius i rieres que van afectar la totalitat de la província. Això ha causat que en la majoria dels Espais Naturals s’hi hagi trobat una riquesa més alta a l’estiu que a la primavera. És a dir, en els estudis fets a la primavera, sembla que la comunitat de macroinvertebrats estava recuperant-se d’aquests episodis de crescudes en els que bona part dels organismes aquàtics s’han vist arrastrats aigua avall. Per altra banda, les pluges abundants han fet que durant l’estiu tots els punts de mostreig tinguessin aigua, una situació que feia molts anys que no es donava. Així, com a l’estiu les comunitats de macroinvertebrats han tingut temps de tornar a colonitzar els rius i rieres, la riquesa d’organismes fou, en general, més alta que la trobada a la primavera.

Número de taxa (identificat majoritàriament a gènere) dels rius dels punts de mostreig CARIMED 2020 separats per les dues èpoques de mostreig (primavera i estiu) i en total. Collserola (COL), Foix (FOI), Guilleries-Savassona (GUI), Serralada Litoral (SLI), Montnegre-El Corredor (MCO),  Montseny (MSY), Sant Llorenç del Munt i l'Obac (SLL), punts de referència fora la XPN (noXPN).

Per la valoració de la riquesa de taxa a cada parc s’ha fet un anàlisi emprant corbes d’acumulació d’espècies. Aquesta metodologia s’utilitza per comparar les propietats de diversitat de conjunts de dades de la comunitat mitjançant diferents funcions acumuladores, en aquest cas el mètode “exacte”. Amb la matriu de taxa amb major identificació els punts de mostreig es reordenen de forma aleatòria i es calculen diverses vegades (amb simulacions de Montecarlo) fins trobar la riquesa esperada més robusta. La desviació estàndard es calcula basada en el conjunt de dades i en la mesura que s’afegeixen noves estacions de mostreig (i noves taxa) per cada zona d’estudi (Espais Naturals). La corba d’acumulació d’espècies tendeix a estabilitzar-se amb un major nombre de punts ja què la probabilitat de què aparegui una nova espècie disminueix. Així doncs, i tal s’observa a la figura següent, a les zones amb més punts de mostreig, l’asímptota de la corba disminueix, com al Montseny (MSY), als punts de referència fora la XPN (noXPN) i a Sant Llorenç del Munt i l'Obac (SLL). També s’observa com la corba tendeix a aplanar-se a Collserola (COL), la Serralada Litoral (SLI) i Montnegre (MCO), parcs en els que només s’hi estudien 3 punts (6 mostres en total). En canvi, tant a les Guilleries-Savassona (GUI) (amb 2 punts) i al Foix (FOI) (amb un 1 punt), no s’observa clarament aquesta disminució de la pendent de la corba d’acumulació de taxa. Així, sobretot en aquests dos parcs, hi ha altes probabilitats de no haver trobat tota la diversitat potencial d’organismes aquàtics. Cal destacar que la corba dels punts de referència històrics és la més alta, cosa que indica la gran diversitat i variabilitat de taxons que s’ha trobat en aquests rius i rieres.

Corbes d’acumulació de nombre de taxa esperada per les vuit zones avaluades amb el CARIMED 2020. Les corbes d’acumulació són la riquesa esperada calculada mitjançant simulacions del conjunt de mostres de taxa de cada àrea. La desviació estàndard (barres d’error) es calcula amb el conjunt de matrius de taxons en la mesura que s’ajunta una estació de mostreig. Collserola (COL), Foix (FOI), Guilleries-Savassona (GUI), Serralada Litoral (SLI), Montnegre-El Corredor (MCO),  Montseny (MSY), Sant Llorenç del Munt i l'Obac (SLL), punts de referència fora la XPN (noXPN).