La creació del santuari del Cap Ligur

 

  CARACTERÍSTIQUES DE L'INDRET
Zona Cap i mar Ligur.
Localització i extensió El Cap Ligur es troba al mar de Ligur que s'estén entre el continent europeu, Còrsega i Sardenya. Concretament el santuari té els límits següents: a l'Oest una franja que s'estén des de la Punta d'Escampobariou (punta oest de l'illa Giens fins al Cap Falcó, situat a la costa occidental de la Sardenya), a l'Est el santuari s'allarga des del Cap Ferro, situat a la costa nord-oriental de Sardenya fins a Fosso Chiarone, situat a la costa occidental d'Itàlia. Al Nord els límits s'estableixen al Golf de Gènova i al sud a Còrsega i Sardenya. La zona ocupa 85000 km2.
Valor de la zona Es tracta d'una de les 239 regions identificades per la WWF com a zona natural a protegir prioritàriament. Les condicions climàtiques i hidrològiques del Cap Ligur permeten que s'hi desenvolupi una gran riquesa en recursos biològics, que són aprofitats per un gran nombre de cetacis que cada estiu s'hi apleguen per cercar-hi aliment. S'hi han pogut censar 18 espècies de cetacis.

 

  CARACTERÍSTIQUES DEL MOVIMENT
Desencadenants
  • Els perills que amenacen el manteniment de l'ecosistema del Cap Ligur i la vida dels mamífers marins que hi habiten.
  • D'entre els perills es posa especial èmfasi en el trànsit de vaixells que passen pel mar Ligur, sobretot es destaca el perill dels petrolers.
  • La mortalitat significativa de cetacis degut a diverses causes generades per l'acció humana.
Objectius
  • Proclamar el primer santuari marí per cetacis de la Mediterrània.
  • Assegurar la preservació de la riquesa biològica del Cap Ligur i la presència en aquest indret dels mamífers marins.
  • Aconseguir una bona cohabitació entre els cetacis i les persones (objectiu del programa POSSEIDÓ).
  • Identificar i disminuir els factors de mortalitat dels cetacis.
  • L'objectiu últim és el de proposar un pla de gestió eficaç i adient per santuari, tot establint mesures de conservació per disminuir les causes de mortalitat de cetacis.
Amenaces

La vida dels mamífers marins del Cap Ligur es troba en perill constantment degut a:

- La degradació del seu hàbitat, per la contaminació industrial, domèstica i acústica.
- Els mamífers poden quedar atrapats accidentalment a les xarxes dels pescadors.
- Es dóna a la zona un trànsit marítim intens i ràpid.
- Els vessaments freqüents de petroli, procedent dels petrolers que travessen la zona.
- L'augment de les activitats d'observació dels cetacis i de la navegació per plaer.
Actors
  • El projecte ha estat liderat pel Fons Mundial per la Natura de França (WWF), però hi participen nombrosos grups coordinats.
  • El projecte ha estat signat per diversos països situats a les ribes del mar Ligur: França, Itàlia i Mònaco.
  • En els projectes de recerca també hi participen activament:
    - L'EPHE (École Pratique des Hautes Etudes): de titularitat pública pertany al Ministeri d'Educació Nacional francès. Donen suport en els estudis sobre els cetacis.
    - GECEM: És un dels primers grups que es va especialitzar en els censos de cetacis, dóna suport al programa Cap Ligur en aquest sentit.
    - WWF Itàlia, dins del Programa per la Mediterrània de la WWF (MEDPO).
    - Agència PHOTOCEANS: en els treballs de reportatge del projecte.
    - Alkare Marine: cedint una embarcació pel projecte.
    - Tethys Research Institute col·labora en el programa Posseidó.
Finançadors El finançament es rep de diferents organismes institucionals:
- Ministeri de Gestió del Territori i del Medi Ambient francès a través de la Fundation Nature et Découvertes. - Ministeri de Medi Ambient Europeu.
Peticions
  • Les peticions es van donar principalment en la primera fase del projecte, a través de les pressions que al 1991 el Fons Mundial per la Natura i la Unió Europea van exercir sobre els governs de la zona del mar Ligur per aprovar el projecte d'estudi, gestió i conservació.
  • Actualment més que peticions es desenvolupen directament accions.
Tipus d'actuacions
  • Recerca científica: investigar per conèixer millor la població de cetacis i el seu comportament. Es vol esbrinar quines són les zones d'alimentació més freqüentades, les necessitats d'aliment i els possibles perjudicis que poden causar els homes a les poblacions de mamífers marins.
  • Col·laborar amb els actors econòmics del santuari: pescadors, transportadors marítims, industrials, operadors turístics... per tal de solucionar els problemes de pesca agressiva amb el medi, de contaminació, de pressió turística, etc.
  • Programes de sensibilització i educació per contribuir a la protecció del medi marí i del litoral mediterrani.
Actuacions i resultats

1989: Científics europeus i l'institut Tethys (Institut italià especialitzat en la recerca sobre cetacis) llancen la idea de crear un santuari pels cetacis al Cap Ligur.

1992: El Ministre de Medi Ambient francès expressa oficialment la voluntat de crear un santuari de cetacis a la zona marina corsa-ligur-provençal. Es crea ja un grup de treball sobre el santuari marí.

2 de març de 1993:l'UICN (Unió Mundial per la Natura) proposa a la comunitat internacional crear un santuari per cetacis a la Mediterrània.

Març 1998: Llançament del projecte "Cap Ligur" de la WWF-França.

19 d'octubre de 1999: Conferència de premsa anunciant el suport de la Fundation Nature et découvertes al programa "Cap Ligur" de la WWF.

25 de novembre de 1999: Creació oficial del nou santuari a Roma, amb la signatura de representants de França, Itàlia i el Principat de Mònaco.

2000: Inici dels projectes de recerca científica a la zona del Cap Ligur.
Situació actual Actualment s'ha aconseguit la creació del Santuari per cetacis del Cap Ligur i s'estan duent a terme diverses investigacions científiques a la zona.
Informació