2ges

Projecte Life de gestió sostenible de la Punta de la Mora

 

Figura 1.- Localització de la Punta de la Mora.
Font: Projecte Life de Gestió sostenible de la Punta de la Mora:http://www.depana.org/life/

 

  CARACTERÍSTIQUES DE L'INDRET
Zona Espai natural de la Punta de la Mora
Localització L'espai es situa entre Tarragona i Altafulla, al llevant de la ciutat de Tarragona, i s'hi pot accedir a peu des de la platja de la Llarga.
Valor de la zona Es tracta d'un dels pocs indrets de la costa catalana que no s'ha vist alterat per les transformacions que comporten les activitats turístiques i industrials. L'home ha intervingut a la Punta de la Mora, però s'ha mantingut l'ecosistema sense masses alteracions.
Protecció actual - Espai inclòs al PEIN (Pla d'Espais d'Interès Natural de Catalunya).
- La Punta de la Mora és un Projecte LIFE de la Unió Europea.
- Espai proposat per formar part de la Xarxa Natura 2000 de la Unió Europea.

 

  CARACTERÍSTIQUES DEL PROJECTE
Antecendents La manca de protecció i pla de gestió per la Punta de la Mora
Objectiu Desenvolupar un pla estratègic de conservació dels hàbitats d'interès comunitari que es desenvolupen en aquest espai natural.
Actors - Projecte encapçalat per l'associació ecologista DEPANA. Són diversos els organismes que han fet aportacions per finançar el projecte:
- Es vol aconseguir una àmplia participació al projecte dels diferents agents implicats en la gestió de l'espai natural: administracions, propietari, població local, usuaris, associacions, ONGs, etc.
Finançament La Unió Europea, e l Ministeri de Medi Ambient, la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Tarragona i DEPANA.
Tipus d'actuacions

Tres línies d'actuació basades en la Directiva Europea d'Hàbitats i en la Proposta del Vè Programa de la Comunitat Europea en relació al Medi Ambient i el Desenvolupament Sostenible. Les línies són les següents:

1.-Accions in situ per millorar els diferents medis (marí, litoral i forestal).
2.-Accions de divulgació, sensibilització i educació ambiental adreçades a la població local i als visitants.
3.-Accions a nivell administratiu per afavorir els intercanvis en les línies de gestió i planificació dels diferents organismes compromesos. Es vol incrementar el grau de protecció legal de l'espai.
Actuacions i resultats El projecte es va preveure amb una durada de tres anys, iniciant-se l'1 d'octubre de 1998 i finalitzant el 30 de setembre del 2001.
Informació Web de DEPANA: www.entorno.es/depana -Pàgina a la xarxa sobre el projecte: http://www.depana.org/life/

Etiquetas: 

Etiquetas: 

Campanya Salvem Castell

 

 

CARACTERÍSTIQUES DE L'INDRET
Zona Paratge de Castell.
Localització i extensió - La platja de Castell es localitza dins del municipi de Palamós, a la costa Brava, a llevant de l'antic castell de Sant Esteve i del veïnat de s'Alguer. A l'est de la platja s'hi estén la punta de Castell, damunt la qual hi ha les restes d'un poblat pre-romà.
- L'extensió de l'espai és de 100 Ha. incloent el paratge de Castell: la platja de Castell, les restes d'un poblat ibèric, un petit aiguamoll i una plana agrícola envoltada de boscos.
Valor de la zona La platja de Castell i el seu entorn són dels pocs indrets de la Costa Brava que s'han mantingut sense urbanitzar.

 

  CARACTERÍSTIQUES DEL MOVIMENT
Desencadenant La presentació a principis dels 90 del projecte que pretenia urbanitzar l'entorn de la platja de Castell amb més de 100 habitatges, un complex esportiu i un hotel.
Objectius Preservar aquest indret de la Costa Brava, mantenint els seus valors naturals i paisatgístics.
Actors - Diversos col·lectius socials i laborals de Palamós
- DEPANA
Peticions - No urbanització de Castell.
- Divisió de l'Equip de govern de l'Ajuntament de Palamós.
- Incloure la platja, la plana i el paratge de Castell dins del PEIN, i elaborar-ne un Pla de Gestió.
Tipus d'actuacions - Recollida de signatures.
- Manifestacions.
- Pressió a l'administració.
- Petició i pressió per la recalificació de Castell com a sòl no urbanitzable.
- Actuacions judicials.
Obstacles El projecte d'urbanització de Castell tenia ja a principis de la campanya Salvem Castell, tots els tràmits administratius superats.
Actuacions i resultats 1- Aconseguir el màxim de suport. En un primer moment els sectors que van encapçalar les mobilitzacions van iniciar un manifest, la campanya Salvem Castell. Aquest manifest va ser signat per diferents col·lectius que van ser els que van passar a formar part de la campanya. Resultat : Recollida de 13000 signatures i suport de personalitats de tots els àmbits de la vida cultural, social i política del país.
2- Presentació de les signatures a l'ajuntament de Palamós. Resultat: Plantejament d'un referèndum per part de l'Alcalde de Palamós. 12 de juny de 1994 el 70% dels votants diuen No a la urbanització de Castell.
3- El consistori va modificar el Pla General d'Ordenació, requalificant Castell com a no urbanitzable.
4- La Comissió d'Urbanisme de Girona de la Generalitat va revocar la decisió del consistori.
5- Llarg tràmit administratiu per convertir Castell en un sòl no urbanitzable.
6- Salvem Castell i Depana van portar l'afer de Castell als tribunals, es van plantejar dos contenciosos. Resultats: la primera sentència es va recórrer a Madrid per una de les immobiliàries, i va portar a la Generalitat a bloquejar la requalificació urbanística. La segona es va declarar obligada a complir per la Generalitat.
7- Any 2000: La Generalitat compra una tercera part de Castell.
Situació actual Declaració de Castell com a paratge protegit i no urbanitzable per part del El Tribunal Suprem (TS) i del Tribunal Superior de Justícia.
Temporalitat El moviment s'inicià al 1992 i s'ha mantingut la pressió fins a la declaració al 2001 per part del TS de Castell com a espai no urbanitzable a preservar.
Informació - Web de DEPANA: www.entorno.es/depana
- Informació a les pàgines d'internet de diferents diaris: La Vanguardia, el Periódico.

Etiquetas: 

Etiquetas: 

Grecia

 

Al llarg de les darreres dècades el desenvolupament econòmic i les transformacions socials que ha experimentat Grècia han fet aparèixer nombroses amenaces que posen en perill la preservació dels espais naturals del país. La població que habita en zones costaneres representa actualment el 60% de la total del país, comportant canvis il·legals en l'ús dels sòls i un increment de les activitats industrial, recreatives, comercials i turístiques d'aquestes zones. Està calculat que des de 1935 s'han perdut uns 2/3 del total de zones humides gregues, degut entre d'altres factors a les dessecacions per evitar els problemes que causaven els mosquits i la malària, a les ànsies d'aconseguir més terres per l'agricultura i més recentment per la febre urbanitzadora del litoral. Actualment alguns dels problemes més aguts que ha d'afrontar el litoral grec són :

1. La construcció de preses hidroelèctriques.
2. La sobreexplotació dels recursos hídrics per el reg.
3. La contaminació de les àrees urbanes i dels efluents de les industries.
4. Les aigües residuals de les indústries agroquímques.
5. La pressió urbanitzadora.
6. L'activitat piscícola i agrícola intensives.
7. El desenvolupament turístic.
8. La manca d'iniciatives sostenibles.

Etiquetas: 

Etiquetas: 

Páginas

Suscribirse a RSS - 2ges