2ges

Autotests

Enrere

 

Per viure bé nosaltres i les generacions que vindran

Com prendre part a fer sostenible els nostres pobles i ciutats

De vegades cal ser crític amb un mateix i conèixer la realitat de les nostres actuacions diàries. En un moment en que els problemes ambientals s'agreuxen dia rere dia, el ciutadà de peu ha de començar a preguntar-se que pot fer ell per fer més sostenible el seu poble, la seva comarca, el seu país... el seu/nostre planeta. Aquests autotestos ajuden, d'una forma amena, ha ser més conscients de les conseqüències de les nostres activitats i desicions diàries.

 

©Martí Olivella

Etiquetas: 

Etiquetas: 

Soroll

 

Hipòtesi Informe - Diagnosi - Propostes


A continuació es mostren un seguit de propostes que fan referència a diferents àmbits d'actuació dins la dinàmica de gestió acústica municipal i que van adreçades tant a l'administració, com als agents econòmics i socials. Així doncs, trobem un conjunt de propostes destinades a les actuacions en general, un altre grup que aniran adreçades als agents econòmics i socials, i un tercer bloc de propostes per a les mesures.

Actuacions.

Les propostes adreçades a les actuacions municipals en matèria de contaminació acústica són molt importants i alhora nombroses, amb el que s'han hagut de classificar en diferent subapartats com ara són el de les actuacions tecnològiques i d' infraestructura, les legals i fiscals, i les de planejament i ordenació del territori.

Tecnologies i infrastructura

Fent referència als problemes reflectits a l'inventari aquestes accions poden ser, entre d'altres:

- La instal.lació d'apantallaments al llarg de les vies del tren.

- La millora dels paviments dels carrers, utilitzant paviments  porosos, que atenuen el soroll del trànsit. Aquesta reducció pot arribar a disminuir una vuitena part la intensitat del soroll.

- La millora de l'aïllament acústic d'habitatges amb façanes  exposades al soroll, sobretot les ubicades al centre urbà o properes als polígons industrials i les vies del tren.

- Creació de zones de silenci (illes peatonals,  recreatives, etc.), en tot el municipi i  sobretot properes als punts negres plasmats en el mapa de soroll.

- La construcció de talussos de vegetació en parcs i places  afectades pel soroll de trànsit.

Davant les insuficiències de la legislació que existeix en aquest terreny a l'actualitat, es poden establir criteris tècnics que fixin valors guia , objectius a assolir o límits de nivell, com és el cas del soroll en les infraestructures linials.

Legals i fiscals

Com hem avançat en apartats anteriors el marc legal és l'instrument en que es fonamenta una correcta gestió del soroll. Determinats objectius de qualitat no són sempre assolibles amb la mateixa eficàcia i, per tant, en adoptar mesures correctores legals i fiscals, serà important no ser massa estrictes per tal de no caure en el no-compliment de les lleis i així poder aconseguir la màxima eficiència.

Planejament i ordenació del territori     

A continuació s'exposen alguns exemples de mesures preventives aplicables en diferents àmbits del planejament, de la zonificació, o de l'elaboració dels projectes:

- Reservar els espais de terreny situats als costats de les fonts de soroll, siguin infraestructures o zones industrials, entre d’altres, com a zones esmorteïdores o protectores. Es a dir, no permetre edificar habitatges en aquests espais, i reservar-los per a activitats menys sensibles (magatzems, indústries menys sorollosa, petits tallers, etc.).

- Propiciar en les noves edificacions d'habitatges situades a les proximitats d' infraestructures linials, dissenys o formes que ajudin a protegir els habitatges de soroll (façanes en forma de dents de serra, o orientades de manera oposada a la infrastructura, etc.).

- Considerar el soroll del trànsit en els projectes d'espais públics, com ara places i jardins dissenyant petit talussos, parets, etc. per tal d'aconseguir zones tranquil.les.

Conducta cívica i participació ciutadana

Dintre d'aquest apartat cal distingir  aquelles propostes destinades a la conducta cívica i la participació ciutadana, ja que com s'ha vist al llarg del document determinats hàbits de comportament social propicia importants molèsties acústiques. Sensibilitzar i informar a la societat sobre aquest problema permet combatre les molèsties possibles que el soroll pot generar.

Caldria intentar, en conseqüència, fer una campanya publicitària ben estructurada que tingués un objectiu fonamentalment informatiu, i que expliqués el problema de la contaminació sonora, de les mesures que es poden prendre, de les activitats iniciades per l'ajuntament i altres entitats de poder, dels recursos que té el ciutadà dintre de l'administració per solucionar el seu problema, i la informació de les obligacions que tots hem de tenir respecte el control del soroll a la ciutat.

Insistint en la idea ja avançada en les hipòtesis, la mentalització del ciutadà i el canvi en els seus hàbits de conducta són factors imprescindibles per assolir els objectius establerts.

Un senzill canvi de conducta com és l'afavoriment de la no-utilització del transport privat contribuiria directament a la reducció del nivell sonor de la ciutat, a la reducció de la contaminació atmosfèrica i a l'estalvi energètic.

Algunes de les propostes per la substitució són la utilització del transport públic, la bicicleta, anar a peu o fer coincidir trajectes amb altres persones amb el mateix destí.

Agents econòmics i socials

D’altra banda i complementàriament a les propostes sobre altres tipus d’intervencions, fóra convenient promoure iniciatives destinades a modificar processos econòmics generadors de soroll entre els agents econòmics.

Institucions polítiques

La institució municipal té una eina prioritària en les ordenances municipals de protecció contra el soroll. És per això que les experiències entre municipis per a posar en comú els seus resultats poden contribuir a millorar les actuacions pròpies. Aquestes actuacions han d´anar encaminades a:                    

- Una millor ordenació, distribució i control del planejament urbà i territorial en els aspectes específics del soroll.

- Una revisió de normatives que es complementaran amb una tasca policial funcional i informativa que assegurí el seu compliment.

- Una adaptació de les normatives a la realitat de la ciutat

Mesures

El desenvolupament d'una correcta gestió interna recolzada en un marc legal adequat a les característiques del municipi hauria de permetre assolir amb eficàcia nivells sonors compatibles amb una vida urbana de qualitat.

Alguns exemples d´aquestes mesures poden ser:

- L´ampliació/creació de la zona de vianants.

- La reorganització del trànsit i limitació de la velocitat (zones 30).

- La limitació d'horaris per la circulació de vehicles pesants.   

- La modificació dels horaris de determinades activitats.

- Assegurar el compliment de les condicions establertes en la concessió de llicències, amb especial referència a activitats especialment sorolloses.

El capítol  del soroll comporta una tasca de vigilància i control d'aquest vector ambiental en l'espai i el temps. Les accions de vigilància han de tenir per objectiu vetllar pel compliment del límits d'immissió fixats en l' Ordenança Municipal i seguir l'evolució sonora de les diferents zones de sensibilitat acústica mitjançant l' actualització posterior del  mapa de soroll, l´implantació de noves activitats, els canvis de mobilitat viària, etc.

 

© ALIÓ-CASTRO-LAREDO. 2000

Etiquetas: 

Etiquetas: 

Soroll

 

Hipòtesi Informe - Diagnosi - Propostes


Inventari de problemes

Considerarem com un problema de contaminació acústica la superació dels límits d'immissió sonora fixats , es produeixen en qualsevol activitat realitzada al propi municipi o als municipis veïns.

Si els nivells registrats de soroll no ultrapassen la legalitat, però existeixen denúncies formals o queixes per part d'algun sector o tota la població, també es considerarà un problema. Alguns dels problemes de soroll poden localitzar-se en:

    - Habitatges situats als carrers cèntrics que estan exposats a  una gran molèstia causada pel soroll dels vehicles.

    - Barris propers als polígons industrial afectats pel soroll de  les fàbriques, problema que s' agreuja durant la nit.

    - Habitatges localitzats a les rodalies de l'estació i de les  vies del tren i que suporten pics superiors als 100dB(A). Aquest  problema es pot veure agreujat per la localització propera d´equipaments amb demanda de quietud.

    - Parcs i places públiques properes a una font d'emissió de soroll, com una indústria o un carrer molt transitat per vehicles de tot tipus, etc. L´afluència de nens a aquest nuclis d'esbarjo agreuja el problema, ja que aquest sector de la població és el més afectat pel soroll.

    - Habitatges ubicats a carrers amb una gran densitat de bars i pubs que pateixen alts nivells de soroll causats per l'activitat de cotxes i persones durant la nit, i sobretot els caps de setmana.

    - Habitants que han de patir el soroll originat  per veïns en hores de descans.

Abast territorial dels problemes   

La casuística heterogènia que intervé en la configuració dels problemes comporta que l'avaluació s'hagi de realitzar atenent diferents àmbits o escales. Així, s'identifiquen quatre àmbits principals d'estudi:

    - Comarcal: Comprèn un o més termes municipals, afectats per una causa comuna de soroll (polígons industrials, xarxes de comunicació, etc...).

    - Municipal: Afecta el casc urbà principalment i és l'instrument primordial per orientar les polítiques municipals tendents a controlar i reduir el soroll urbà.

    - D´urbanització o barri: Permet avaluar amb més detall l'entorn d'una activitat  conflictiva des del punt de vista sonor.

    - Puntual, s' estèn a un o més edificis amb especial problemàtica sonora. Acostuma a produir-se davant la presència de fonts de soroll intens (motors industrials en règim de funcionament nocturn, bars, pubs o de elevada exigència de silenci , (hospitals, etc.).

Criteris d'avaluació

En l'avaluació dels problemes es tindrà present un seguit de paràmetres en els que intervenen els límits legals i l'abast socioambiental del problema (percepció del ciutadà, nombre d'habitants afectats, sector de la població afectada, possibles repercussions, etc.).

    - Els límits legals responen a les normatives i lleis d'ordre superior i per tant la seva avaluació serà purament objectiva, en base al control i la vigilància del soroll ambiental.

    - La demanda social de la disminució dels nivells de soroll ambiental s'ha   vist exponencialment incrementat en els últims anys. La complexitat de la gestió del soroll s'agreuja quan el coneixement del problema prové de la percepció ciutadana, ja que la percepció del soroll depèn de cada individu.

Els criteris d'avaluació s'establiran en base a les repercussions del soroll atenent el seu possible impacte en:

    - Relacions de veïnatge. Qualsevol efecte del soroll sobre l'individu afecta les seves relacions socials amb els altres individus i , per tant, amb la comunitat.  

    - L'exposició a nivells de soroll elevats i perllongats produeixen pèrdues en l'audició, hipertensió i dificultats per l'aprenentatge i el descans nocturn.

Els nens són un dels grups més perjudicats, ja que el soroll influeix en el desenvolupament fetal directament i a través  dels estats de tensió i preocupació de la mare, i d’altra banda dificulta les condicions de comunicació en les qual s'ha de desenvolupar el seu aprenentatge. Els nens  que van a escoles ubicades en àrees sorolloses presenten retards de formació de fins un any amb respecte a altres nens. Davant aquestes serioses repercussions, augmenta la necessitat d'un replantejament urbanístic destinat a regular les localitzacions susceptibles de generar fonts de soroll intens.

Amb l'objectiu de facilitar la presa de decisions davant  les problemàtiques detectades, la fase d'avaluació contemplarà l’inventari de les fonts d'origen de la contaminació acústica. Assanyalem a continuació tres de les fonts més freqüents de soroll:

    - El trànsit, que continua sent la major font emissora. Segons estudis recents, la modernització del parc automobilístic i la introducció de mecanismes silenciadors als vehicles no ha contribuït a disminuir el soroll. També algunes activitats com la recollida d' escombraries, el transport escolar, el transport públic, els viatges interiors/exteriors de la ciutat, l' anàlisi de l'oferta d'aparcaments, la mobilitat obligada present i futura i cert tipus de vehicles com les motocicletes, els de transport pesant o els dotats de sirenes, generen sorolls a vegades superiors a 100 dB(A).

    - Davant aquesta situació, la reducció dels nivells totals passa per la reducció de les fonts emissores o per una planificació en l'ús del sòl de forma que les vies de transport produeixin el menor impacte possible sobre els ciutadans.

    - El tren. El soroll d'una línia fèrria es caracteritza per l'estabilitat de l'emissió i sobretot per una gran discontinuïtat d'aparició del soroll.El nivell global de soroll està relacionat amb la velocitat del tren, la qualitat de la via, l'estat de la superfícies de rodament i la naturalesa de l'equipament.Els pics de soroll que s'enregistra amb el pas del tren poden arribar als 120dB(A), i és habitual que les diferents vies es trobin molt properes a la zona de vivendes.

    - El soroll del veïns és una font d'emissió de soroll dins de l'habitage que també pot originar molèsties. En general aquestes molèsties poden ser degudes al fet de no respectar la manera correcta d'utilització d'eines, electrodomèstics, equipaments o activitats, per no prendre les precaucions adients respecte al soroll que es pot generar, ja sigui per no respectar els horaris, comportaments sorollosos, etc. Són sorolls a vegades molt difícils de controlar i, per tant, la seva avaluació és problemàtica.

Diagnosi sobre el paper de l´intervenció de l'administració en la gestió dels problemes

El soroll s´ha de considerar en l'origen o l'inici de qualsevol actuació i és per això que la gestió ambiental del soroll ha de tenir com a finalitat que l'activitat antròpica en el territori no generi nivells de soroll que molestin o incomodin les pesones o els ecosistemes naturals.

Fins fa poc la manca de legislació en el camp acústic i de vibracions explicava que pocs ajuntaments disposessin d'ordenances municipals que contemplessin la problemàtica acústica, i que si existien, moltes vegades fossin incompletes, errònies o inaplicables.  

L'entorn i les activitats existents al municipi determinen el grau de sensibilitat que l'administració municipal, a través del planejament urbanístic, té respecte a la contaminació acústica. Per tant l'avaluació de l'actuació municipal es farà en base a l'existència o previsió al municipi de quatre tipus de zones sensibles al soroll.

    - Àrees que mereixen una protecció especial (interès natural, sanitàries, docents,etc.).

    - Àrees amb predomini d'habitatges.

    - Àrees on poden coexistir activitats mitjanament molestes amb habitatges.

    - Àrees amb predomini d'activitats sorolloses.

També les Ordenances Municipals de protecció contra el soroll han de complir uns requisits de contingut i de seguiment que ajudarà a gestionar i controlar el soroll al municipi.

Si al contrari no existeix cap normativa, el municipi haurà d'adoptar objectius i nivells de qualitat sonora en les diverses figures del planejament, d'acord amb les necessitats del municipi i els objectius de sostenibilitat.

 

© ALIÓ-CASTRO-LAREDO. 2000

Etiquetas: 

Etiquetas: 

Páginas

Suscribirse a RSS - 2ges