2ges

Soroll

 

Hipòtesi - Informe - Diagnosi - Propostes


Àmbit d'anàlisi.

El municipi és l'àmbit d'anàlisi principal de l’informe si bé, davant de determinades problemàtiques d'especial incidència territorial, caldrà considerar també els municipis veïns.

Prenent, però, com a referència la base municipal, l'informe es basa en la realització d'un mapa de soroll. Aquest mapa permetrà conèixer els nivells sònics dels carrers de la ciutat i arribar a facilitar el futur control del soroll, així com fer de suport a qualsevol tipus de planificació (urbanística, implantació de zones verdes o espais oberts, millora del paviment, distribució del trànsit, etc.) i predir l'impacte sonor que poden produir les noves activitats.

L'elaboració d'un mapa de soroll requereix una fase prèvia de treball de camp en la que es consideraran els següents temes:

    estudi del conjunt de la ciutat: Tipus d'urbanització,  distribució dels carrers, topografía, ubicació dels serveis, de les zones verdes i peatonals, característiques del trànsit, itineraris dels  serveis públics, estimació de  zones sorolloses  en potència (bars, indústries, tren, etc.);

    selecció dels punts de mesura;

    observació de la variació estacional del soroll.

Posteriorment, el mapa de soroll facilitarà:

    identificació dels punts negres;

    diagnosi i conclusions;

    disposar d'informació concreta per a les propostes d'actuació.

Aquest estudi es pot complementar amb una avaluació del soroll ambiental basada en l'estudi de la percepció ciutadana. Aquesta fase de l'informe ens proporcionarà: pautes més adients d'intervenció i possibles estratègies a seguir.

Les pautes per a l'elaboració del mapa de soroll es basen en el model definit a la norma DIN 18005 i que ha sigut elaborat a partir d'experiències en nombroses ciutats europees. Aquest model fixa els nivells de soroll mitjançant una escala d'11 colors que representen els valors de Leq exterior; el Nivell Equivalent (Leq) com a patró, així com els nivells estadístics L10 i L90; el dBA com a unitat de mesura; i la norma ISO-R- 1996 per efectuar les mesures.

La documentació emprada en la realització de l'estudi de la contaminació acústica del municipi ha de ser diversa, donada la complexitat del tema.

      1) D'una banda tenim les variables quantitatives, entre les que destaquem les següents directives europees:

    DIN 18005, ISO-R-1996 (acústica: caracterització i pressa de mesures del soroll ambiental).

    NBE-CA-88, 92/97/CEE de 10 de novembre de 1992 (sobre condicions acústiques als edificis).

    92/235/CEE de 13 de març de 1989 (sobre el nivell de soroll permissible a les motocicletes i els vehicles de motor).

    93/44/CEE de 14 de juny de 1993 (relativa al soroll de maquinàries).

    86/188/CEE de 12 de maig de 1986 (sobre la protecció dels treballadors dels riscos a causa de l'exposició al soroll durant l'horari laboral).

      2) D'altra banda tenim les variables qualitatives, entre les quals mdestaquem:

    Enquesta de població sobre la percepció del soroll urbà , en la qual una mostra estadística d'habitants del   municipi donaran el seu grau de satisfacció o insatisfacció respecte als sorolls existents a la ciutat.

    Anàlisi de les denúncies rebudes  a l´administració municipal que tinguin com a origen qualsevol soroll urbà.
    Seguiment de les noticies de diari d'abast local, que facin referència a problemàtiques sobre el soroll del municipi.

Intervenció de l'administració pública i competències.

Les possibilitats d' intervenció municipal en termes de soroll són de diferent índole. En aquesta fase de l´ EM es procedirà a fer un inventari de les diferents possibilitats de què disposa l’administració municipal per controlar la contaminació acústica i també es recolliran totes les iniciatives que s'hagin realitzat en aquest sentit.

Els àmbits més freqüents d'intervenció són els següents:

    les Directives i Lleis d'ordre superior com la norma NBE-CA-88 que situa els límits permissibles d'emissió de soroll entorn els 60 d(B)A en períodes diürns i 0d(B)A en períodes nocturns.

    les Ordenances Municipals de protecció contra el soroll són l' instrument base de control del soroll a escala municipal, ja que permeten regular la protecció de manera ajustada a la realitat del territori. Tanmateix, no és massa freqüent que l' aplicació de les Ordenances assoleixi el grau d'intensitat que permet realment aquesta figura.

    l'explicitació dels objectius de qualitat sonora és un dels instruments que poden afegir-se en l'elaboració de les Ordenances amb la finalitat de millorar la seva eficàcia i extrapolar la normativa a escala municipal a través de les diverses figures del planejament i altres instruments jurídics d'abast municipal.

    les mesures anteriors poden articular-se amb una Normativa sectorial connexa on s'estableixen les normes bàsiques de l' edificació en relació a l'aïllament acústic,  l´aplicació a escala municipal del reglament d'activitats classificades, la normativa sobre avaluació d'impactes ambientals, etc.

    el Pla General Municipal i les Normes Subsidiàries de Planejament constitueixen l'eix vertebrador de l'ordenació del desenvolupament urbanístic del municipi afectant el tema dels nivells de soroll. És el cas, per exemple, de la classificació i zonificació d'acord amb el usos del sòl (industrial, residencial, comercial, agrícola, forestal, etc.), i l'emplaçament de les infraestructures i els equipaments generals (xarxa viària, els parcs públics i les zones verdes, l'equipament esportiu i sanitari, etc.).

Tal com ja s´ha esmentat en altres apartats, el RAMIP també té capacitat per a fixar la gravetat potencial dels impactes acústics de les activitats econòmiques. Aquest instrument permet una intervenció administratva de caire integral que comporta una acció preventiva, de control, inspecció i de sanejament.

Aquestes eines predeterminen l'afecció que el soroll tindrà sobre els diferents sectors del planejament, i conseqüentment sobre el veïnat.

 

© ALIÓ-CASTRO-LAREDO. 2000

Etiquetas: 

Etiquetas: 

Aire

 

Hipòtesi - Informe - Diagnosi - Propostes


L'informe en l'apartat sobre l'aire i la contaminació atmosfèrica gravita bàsicament sobre el tema dels focus emissors, les substàncies contaminants i la seva incidència en el medi.

Quan al tipus de focus emissors existeixen dos tipus de procedències: les naturals (volcans, incendis forestals i descomposició de la matèria orgànica) i les antropogèniques.

Centrant-nos en el tema dels focus antropogènics es distingeix entre:

    - Focus fixes: Indústries (òxids de sofre, hidrocarburs, CO, sòlids en suspensió). Domèstics (calefacció: SO2, hidrocarburs).Centrals tèrmiques (òxids de sofre i nitrogen). Refinament del petroli (SO2, Cn, Hn, NOx, partícules, aldehids, NHn, CO, olors).

    - Focus mòbils: Vehicles automòbils, aeronaus i vaixells (monòxid de carboni, plom, SO2, NO, Cn Hm).

    - Focus múltiples i heterogenis: Aglomeracions industrials, àrees urbanes.

Tot i el reconeixement de les aglomeracions urbanes i industrials en la generació de la contaminació, les EM han d'ésser capaces de proporcionar informació més detallada, referida a les causes específiques de la contaminació local. Automòbils, combustions (domèstiques, industrials i serveis), processos industrials i energètics específics, entre d´altres són alguns exemples de processos locals que poden afectar més directament en situacions de contaminació a escala municipal. Tanmateix, però, també es objectiu de l' ecoauditoria conèixer fins a quin punt determinades característiques de la contaminació local, depenen de situacions d'abast comarcal. Un exemple característic d'aquesta situació podria venir donat per la contaminació procedent d'una central tèrmica instal.lada fora del municipi.

Concretament els objectius de l'informe poden desglossar-se de la manera següent:

    - Conèixer la procedència dels focus emissors i, en la mesura del possible, representar-los cartogràficament.

    - Coneixement de la situació actual de l'àrea i establir la qualitat de l'aire desitjable.

    - Coneixement de les freqüències de les distintes situacions meteorològiques previ inventari de dades i interpretació de la meteorologia local. Es important conèixer la caracterització topogràfica i l'anàlisi dels emplaçaments dels quals es disposa la informació de l'àrea a fi i efecte d'elaborar un estudi meteorològic sobre la zona.

    - Derivat d'aquest estudi meteorològic es derivaran les pautes de les condicions de dispersió i possibles relacions causa-efecte.

    - Així mateix caldrà preveure la evolució de la contaminació a la zona.

    - Aportar les dades necessàries per als projectes tant de urbanització com d´industrialització futurs, i per a estudis de contaminació de fons en els estudis sobre impacte ambiental.

    - Referenciar, si fos possible, dades anteriors sobre la qualitat ambiental a la zona.

1. Dades de tipus quantitatiu.

Les dades de tipus quantitatiu més freqüents referides a contaminants són SO2, CO, NO, Cn, Hn, fums, partícules sòlides en suspensió i sedimentals. Tanmateix, caldrà tenir present que aquestes, o les altres dades que puguin obtenir-se han de servir per identificar dos tipus diferents de situacions:

a) Contaminació primària, que resulta de l'emissió directa a la atmosfera de tota una sèrie de substàncies i partícules partícules:

    - Aerosols (dispersions de partícules sòlides i líquides, de tamany 10-1 a 103 µm).

    - Metalls pessants: Pb, Cr, Cu, Hn, Ni, As, Cd, Hg.- Compostos orgànics sofrats

    - Gasos composts de sofre: SO2, SO3, SH2; òxids de nitrogen: NOx, NO, NO2; hidrocarburs reactius: Hn Cm; monòxid de carboni: CO; diòxid de carboni: CO2).

    - Substàncies minerals: asbestos, amiants.

    - Compostos hal.logenats: ClH, Cl2, derivats del clor, FH, derivats del fluor.

    - Compostos orgànics hal.logenats: PC B5, dioxines, furans;

    - Substàncies radioactives.

    - Compostos orgànics: COV, hidrocarburs aromàtics

b) Contaminació secundaria

S´ obté a causa de la combinació de substàncies que no s'aboquen directament a l'atmosfera des de els focus emissors, i que es produeixen precisament com a conseqüència de les transformacions i reaccions químiques i fotoquímiques que pateixen els contaminants primaris.

    - Contaminació fotoquímica (aparició d' oxidants: O3 i radicals lliures actius RO).

    -Àcids que intervenen en la composició de la pluja àcida com a conseqüència de retorn a la superfície de la terra i que procedeixen dels òxids de sofre i nitrogen descarregats a l´atmosfera.

    - Disminució de l'espessor de la capa d'ozó, com a conseqüència de la descarrega de determinades substàncies a l'atmosfera, principalment clorofluorocarbonats (CFC).

Les fonts per a l'obtenció d'aquestes dades són les següents:

    - Xarxa de Vigilància, Previsió i Control de la Contaminació Atmosfèrica. Centre coordinador i receptor de dades: Departament de Medi Ambient. Components de la xarxa: Departament de Medi Ambient, Diputació de Barcelona, Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus, Central Tèrmica de Cercs.

    - Unitats mòbils per al control de les emissions de contaminants de vehicles

2. Informació qualitativa

A part de la informació sobre els contaminants químics sembla particularment útil recórrer a tota una sèrie de informació referida a algunes de les característiques de l'entorn i que poden ésser emprats com a indicadors de les problemàtiques derivades de la immissió de contaminants. Entre aquests indicadors es distingeixen els següents:

a) Indicadors biològics.

Les plantes mostren una especial sensibilitat i especifitat de respostes a la major part dels contaminants atmosfèrics, patint danys significatius a concentracions per sota dels nivells que afecten als humans i animals. Molts estudis han posat de manifest la sensibilitat dels líquens a les impureses atmosfèriques, sobre tot al SO2, que determina la distribució dels mateixos. Es per tant, un indicador natural de la qualitat de l' aire.

b) Indicadors de salut

Així com en el cas del medi biòtic també pot considerar-se que els efectes sobre les persones poden utilitzar-se a mode d´indicadors integrats de certes problemàtiques associades a la contaminació. Veiem així com la cartografia de determinades malalties proporciona informació rellevant sobre la distribució dels impactes de l´emissió de contaminants. Es el cas, per exemple, de les localitzacions de determinats asmes o bé de casos de disminució d' hemoglobina a la sang dels nens que es poden atribuir als fluorurs emesos en determinats processos industrials.

c) Percepció ciutadana.

Un últim tipus d'informació es troba en tot un ampli ventall d'aportacions ciutadanes recollides en la premsa, denúncies i escrits administratius, enquestes, etc. Es tracta, en resum, d'aconseguir obtenir el màxim d'informació de la ma dels ciutadans que són objecte final de l´ EM i que tenen, moltes vegades, un correcte coneixement de les particularitats de cada municipi.

3. Revisió i actualització de la informació inicialment disponible

La Xarxa d' Estacions de Mesura de l'Aire a vegades no és suficient, i és necessari realitzar un treball de revisió i actualització de la informació disponible. Si es dona aquest fet les línies de treball han d'anar dirigides a cobrir las llacunes d´ informació que acostumen a ésser més freqüents i que afecten principalment al tema de les relacions causa-efecte entre les emissions de contaminants i els camps de concentració resultants en l'ambient.

Així mateix, també pot succeir que manquin dades meteorològiques derivades de llacunes importants en la cobertura d'estacions de superfície. Davant d´aquesta situació caldrà valorar fins a quin punt caldria subsanar ràpidament aquest problema o bé preveure la resolució en les fases posteriors de seguiment de l´ EM.

4. Focus d' emissió-Sistemes d'Activitats.

En l'apartat sobre el tema dels objectius i les fonts d'informació ens hem referit abastament sobre el tema dels focus d'emissió i a la seva relació amb els punts d' immissió. Tot i la seva complexitat es tracta d'una qüestió que caldria plantejar en el marc de les EM en la mesura que afecten a un dels nuclis bàsics dels problemes ambientals en les àrees urbanes. Per aquest motiu es considera que, sense entrar en un treball aprofundit de recerca, les EM haurien de proporcionar informació suficient com per a poder deduir algunes de les característiques principals de la contaminació al municipi i valorar les seves dimensions locals o forànies.

S'haurà observat, així, que ja en l'apartat sobre el medi urbà ens referíem al RAMIP ja que és una font que proporciona informació útil des de diferents punts de vista, entre ells el del coneixement d'una sèrie d'activitats potencialment contaminadores de l'atmosfera. A aquest tipus d'origen de la contaminació cal sumar-li, a més a més, la que resulta de les combustions resultants del transport i la calefacció domèstica amb tractament diferenciat en altres apartats.

Com a resultat de tot això caldria preveure un tractament integrat de les dades sobre la estructura productiva, la seva distribució espacial i la relació respecte al sistema d´assentament, xarxes urbanes i sistemes de connexió a fi i efecte de que, amb el suport de les dades quantitatives i qualitatives, es pogués arribar a formular determinades hipòtesis sobre les tendències de dispersió de la contaminació en el municipi. Per aquesta fase de l'informe es requerirà suport cartogràfic amb dades sobre localitzacions del sistema d'activitats i la xarxa viària de tràfic més dens.

© ALIÓ-CASTRO-LAREDO. 2000

Etiquetas: 

Etiquetas: 

Residus sòlids i salut pública

 

Enrere

 

Gisele Vidal Vimieiro

 

Conseqüències sanitàries de la deposició inadequada dels residus sòlids

La deposició inadequada dels residus sòlids genera problemes de salut pública, com ara la proliferació de vectors de malalties (mosques, mosquits, paneroles, rates), la generació de fums i gasos que provoquen males olors i, sobretot, la contaminació del sòl i de l'aigua per lixiviat (líquid produït com a conseqüència de la descomposició de la matèria orgànica continguda en els residus). A més d'empitjorar la qualitat de l'aire, del sòl i de l’aigua, la deposició inadequada dels residus també afecta negativament al paisatge.

En els casos d'abocament de residus als vessants d’una muntanya, pot augmentar la inestabilitat del sòl i l'absorció d'aigua de pluja, la qual cosa incrementa el risc d’esllavissades.

 

Figura 1. Impactes de la deposició inadequada dels residus.
Font: FEAM, 2009.

 

Des d’un punt de vista social, els abocadors incontrolats poden convertir-se en un atractiu per a la població de baixos ingressos dels voltants, que es dedicaria a la separació i comercialització de materials reciclables, tot i les condicions inhumanes i insalubres d’aquesta activitat (FEAM, 2009).

El següent quadre mostra les malalties que es poden desenvolupar a causa de la deposició inadequada dels residus municipals:

 

Vector

Malaltia

Mosques
Amebiasi, paràsits intestinals, còlera, febre tifoide, paratifoide, gastroenteritis.
Mosquits
Febre groga, dengue, malària i filariosi limfàtica (elefantiasi).
Paneroles
Giardiasis, amebiasi, febre tifoide, paratifoide, còlera, ia més d'atraure els escorpins.
Rates
Pesta bubònica (puça), leptospirosi (orina), tifus murí, disenteria, Sodoku (picada).
Porcs
Triquinosi, cisticercosi, toxoplasmose.
Gossos i gats
Toxoplasmosi i triquinose.
Gavines i coloms
Toxoplasmosi.
Gasos i mala olor
Infeccions respiratòries, intoxicacions
Fongs i bacteris en sòls contaminats
Botulisme i tètanus.
Rierols contaminats
Afecten la biota nativa, les persones i els animals.
Font: FEAM, 2006.

 

Aspectes de salut pública en el tractament dels residus sòlids

Els residus sòlids poden contenir agents patògens humans (restes fecals, secrecions, sang, menjar contaminat i farcits quirúrgics), a més d'agents patògens animals i del terreny.

Qui treballa amb residus sòlids està especialment exposat a la possibilitat de contraure malalties causades per aquests patògens, entre els quals s'inclouen virus, bacteris,  protozous i helmints.

Una persona està en risc quan hi ha una dosi infecciosa de l'agent patogen, una ruta de transmissió (aerosols, contacte amb la pell o la boca) i no té inmunitat al patogen.

Les tres rutes de transmissió (inhalació, cutània i ingestió) es poden evitar amb bons hàbits d'higiene i amb la utilització d'equips de protecció. Tanmateix, si passa la contaminació, és possible que el sistema immunitari pugui prevenir la infecció. Per tant, els que treballen regularment amb residus sòlids s’han de vacunar contra una sèrie de malalties provocades per aquests patògens (Kiely, 1999).

Les principals vacunes recomanades per qui treballa en la recollida i el tractament dels residus sòlids es recullen a la següent taula:

 

Vacuna

Dosi

Malaltia

Tètanus i diftèria

Tres dosis i dosi de record cada deu anys.

El tètanus és transmès per un bacteri que es troba en els excrements dels animals i els éssers humans i que entra al cos a través de ferides. La diftèria, transmesa per un bacteri, és molt contagiosa i s'adquireix per contacte amb secrecions infectades o amb objectes contaminats.

Febre groga

Una sola dosi, amb dosis de record cada deu anys.

La transmissió de la malaltia no es produeix directament d'una persona a una altra. Cal que el mosquit piqui a una persona infectada, i, després que el virus tingui es multiplicat, piqui a una altra persona que encara no ha tingut la malaltia i no està vacunada.

Hepatitis A

Dues dosis, la segona s'aplica 180 dies després de la primera.

La malaltia es transmet principalment per la via fecal-oral, a través de l'aigua i dels aliments contaminats.

Hepatitis B
Tres dosi, 30 i 180 dies després de la primera dosi.
La transmissió es produeix principalment a través del contacte amb la sang i l’esperma o amb xeringues i agulles contaminats per aquestes substàncies.
Font: FEAM, 2006.

 

Alguns estudis indiquen que l'exposició als microorganismes transportats per l'aire i a les substàncies tòxiques presents en els residus pot causar problemes de salut entre els treballadors de les unitats de tractament. Les principals malalties verificades són les gastrointestinals (nàusees i diarrea) i la irritació de pell, ulls i membranes mucoses del nas i les vies respiratòries superiors, a més de greus malalties pulmonars professionals (asma, alveolitis, bronquitis) causades per l'exposició a grans quantitats de bacteris, endotoxines i espores de fongs (especialment en el compostatge) transportats per via aèria (Poulsen et al., 1995; Martha et al., 1997; Lavoie i Alié, 1997; Acurio et al., 1998).

La utilització de tècniques específiques per a l’emmagatzematge i el maneig dels residus, com ara la separació en origen de les substàncies més propenses a la transmissió de malalties (menjar i restes fecals), pot reduir el risc per als treballadors. A més, es recomana dur a terme una recollida i classificació mecànica dels residus. També és important que els treballadors estiguin protegits de la pols i els aerosols (Kiely, 1999).

 

Referències

ACURIO, G.; ROSSIN, A.; TEIXEIRA, P. F. & ZEPEDA, F. Diagnosis of municipal solid waste management in Latin América and the Caribbean. 2ª ed.s/l.: PAHO/WHO (Série Ambiental n◦ 18), 1998. 148 p.

FEAM. Orientações básicas para a operação de usina de triagem e compostagem do lixo. Belo Horizonte: Fundação Estadual do Meio Ambiente, 2006. 27 p.

FEAM. Caderno técnico de reabilitação de áreas degradadas por resíduos sólidos urbanos. [En línea]. Belo Horizonte: Fundação Estadual do Meio Ambiente, 2009. 28 p. <http://www.feam.br/minas-sem-lixoes/publicacoes>. [14 dic. 2009].

KIELY, G. Ingeniería Ambiental. Fundamentos,  entornos, tecnologías y sistemas de gestión. [José Miguel Veza: Coordinador de la traducción y revisión técnica].Madrid: McGraw-Hill/Interamericana de España, S. A. U., 1999. 1.331 p.

LAVOIE, J. & ALIE, R. Determining the characteristics to be considered from a worker health and safety standpoint in household waste sorting and composting plants. Ann Agric Environ, n. 4, 1997, p. 123-128.

MARTH, E.; REINTHALER, F. F.; SCHAFFLER, K.; JELOVCAN, S.; HASELBACHER, S.; EIBEL, U. & KLEINHAPPL, B. Occupational health risks to employees of waste treatment facilities. Ann Agric Environ, n. 4, 1997, p. 143-147.

POULSEN, O. M.; BREUM, N. O.; EBBEHOJ, N.; HANSEN, A. M.; IVENS, U. I.; LELIEVELD, D. V.; MALMROS, P.; MATTHIASEN, L.; NIELSEN, B. H.; NIELSEN, E. M.; SCHIBYE, B.; SKOV, T.; STENBAEK, E. I. & WILKINS, K. C.. Sorting and recycling of domestic waste. Review of occupational health problems and their possible causes. Science of the Total Environment, v. 168, n. 1, 1995, p. 33-56.

 

© 2010. Gisele Vidal Vimieiro.

Etiquetas: 

Etiquetas: 

Páginas

Suscribirse a RSS - 2ges