Hipòtesi - Informe - Diagnosi - Propostes
Àmbit d'anàlisi.
El municipi és l'àmbit d'anàlisi principal de l’informe si bé, davant de determinades problemàtiques d'especial incidència territorial, caldrà considerar també els municipis veïns.
Prenent, però, com a referència la base municipal, l'informe es basa en la realització d'un mapa de soroll. Aquest mapa permetrà conèixer els nivells sònics dels carrers de la ciutat i arribar a facilitar el futur control del soroll, així com fer de suport a qualsevol tipus de planificació (urbanística, implantació de zones verdes o espais oberts, millora del paviment, distribució del trànsit, etc.) i predir l'impacte sonor que poden produir les noves activitats.
L'elaboració d'un mapa de soroll requereix una fase prèvia de treball de camp en la que es consideraran els següents temes:
estudi del conjunt de la ciutat: Tipus d'urbanització, distribució dels carrers, topografía, ubicació dels serveis, de les zones verdes i peatonals, característiques del trànsit, itineraris dels serveis públics, estimació de zones sorolloses en potència (bars, indústries, tren, etc.);
selecció dels punts de mesura;
observació de la variació estacional del soroll.
Posteriorment, el mapa de soroll facilitarà:
identificació dels punts negres;
diagnosi i conclusions;
disposar d'informació concreta per a les propostes d'actuació.
Aquest estudi es pot complementar amb una avaluació del soroll ambiental basada en l'estudi de la percepció ciutadana. Aquesta fase de l'informe ens proporcionarà: pautes més adients d'intervenció i possibles estratègies a seguir.
Les pautes per a l'elaboració del mapa de soroll es basen en el model definit a la norma DIN 18005 i que ha sigut elaborat a partir d'experiències en nombroses ciutats europees. Aquest model fixa els nivells de soroll mitjançant una escala d'11 colors que representen els valors de Leq exterior; el Nivell Equivalent (Leq) com a patró, així com els nivells estadístics L10 i L90; el dBA com a unitat de mesura; i la norma ISO-R- 1996 per efectuar les mesures.
La documentació emprada en la realització de l'estudi de la contaminació acústica del municipi ha de ser diversa, donada la complexitat del tema.
1) D'una banda tenim les variables quantitatives, entre les que destaquem les següents directives europees:
DIN 18005, ISO-R-1996 (acústica: caracterització i pressa de mesures del soroll ambiental).
NBE-CA-88, 92/97/CEE de 10 de novembre de 1992 (sobre condicions acústiques als edificis).
92/235/CEE de 13 de març de 1989 (sobre el nivell de soroll permissible a les motocicletes i els vehicles de motor).
93/44/CEE de 14 de juny de 1993 (relativa al soroll de maquinàries).
86/188/CEE de 12 de maig de 1986 (sobre la protecció dels treballadors dels riscos a causa de l'exposició al soroll durant l'horari laboral).
2) D'altra banda tenim les variables qualitatives, entre les quals mdestaquem:
Enquesta de població sobre la percepció del soroll urbà , en la qual una mostra estadística d'habitants del municipi donaran el seu grau de satisfacció o insatisfacció respecte als sorolls existents a la ciutat.
Anàlisi de les denúncies rebudes a l´administració municipal que tinguin com a origen qualsevol soroll urbà.
Seguiment de les noticies de diari d'abast local, que facin referència a problemàtiques sobre el soroll del municipi.
Intervenció de l'administració pública i competències.
Les possibilitats d' intervenció municipal en termes de soroll són de diferent índole. En aquesta fase de l´ EM es procedirà a fer un inventari de les diferents possibilitats de què disposa l’administració municipal per controlar la contaminació acústica i també es recolliran totes les iniciatives que s'hagin realitzat en aquest sentit.
Els àmbits més freqüents d'intervenció són els següents:
les Directives i Lleis d'ordre superior com la norma NBE-CA-88 que situa els límits permissibles d'emissió de soroll entorn els 60 d(B)A en períodes diürns i 0d(B)A en períodes nocturns.
les Ordenances Municipals de protecció contra el soroll són l' instrument base de control del soroll a escala municipal, ja que permeten regular la protecció de manera ajustada a la realitat del territori. Tanmateix, no és massa freqüent que l' aplicació de les Ordenances assoleixi el grau d'intensitat que permet realment aquesta figura.
l'explicitació dels objectius de qualitat sonora és un dels instruments que poden afegir-se en l'elaboració de les Ordenances amb la finalitat de millorar la seva eficàcia i extrapolar la normativa a escala municipal a través de les diverses figures del planejament i altres instruments jurídics d'abast municipal.
les mesures anteriors poden articular-se amb una Normativa sectorial connexa on s'estableixen les normes bàsiques de l' edificació en relació a l'aïllament acústic, l´aplicació a escala municipal del reglament d'activitats classificades, la normativa sobre avaluació d'impactes ambientals, etc.
el Pla General Municipal i les Normes Subsidiàries de Planejament constitueixen l'eix vertebrador de l'ordenació del desenvolupament urbanístic del municipi afectant el tema dels nivells de soroll. És el cas, per exemple, de la classificació i zonificació d'acord amb el usos del sòl (industrial, residencial, comercial, agrícola, forestal, etc.), i l'emplaçament de les infraestructures i els equipaments generals (xarxa viària, els parcs públics i les zones verdes, l'equipament esportiu i sanitari, etc.).
Tal com ja s´ha esmentat en altres apartats, el RAMIP també té capacitat per a fixar la gravetat potencial dels impactes acústics de les activitats econòmiques. Aquest instrument permet una intervenció administratva de caire integral que comporta una acció preventiva, de control, inspecció i de sanejament.
Aquestes eines predeterminen l'afecció que el soroll tindrà sobre els diferents sectors del planejament, i conseqüentment sobre el veïnat.
© ALIÓ-CASTRO-LAREDO. 2000
