2ges

Energia

 

Hipòtesi - Informe - Diagnosi - Propostes

 

Les propostes d'una EM en l'àmbit de l'energia haurien d'anar encaminades a la substitució de les energies no renovables per les renovables. Per aquest motiu es plantejaran com a prioritaria les iniciatives que tendeixen a la captació d'energia solar i eòlica. Aquestes propostes haurien d'especificar, així mateix, terminis d'introducció d'aquestes noves energies i assenyalar els percentatges a substituir en els consums de l'energia no renovable. En aquesta línia  el Programa d'Acció Municipal de l' ICAEN proposa una sèrie d'actuacions adreçades als responsables i tècnics del sector i als ajuntaments, que estableixen una col.laboració amb entitats, organismes i autoritats locals. A continuació es mostren alguns exemples de les actuacions que s´estan portant a terme en aquest àmbit i que es podrien aplicar al municipi.

- Implicació de l'Ajuntament en actuacions tendents a afavorir la instalació de sistemes d'aprofitament d'energies alternatives  en els edificis i depèndencies municipals.

-  Afavorir la constitució  d'empreses d'aprofitament de les energies renovables amb  caràcter privat, municipal o mixt segons les circumstàncies, en el marc de les estratègies cap a la generació d´economies locals sostenibles.

- Promoció de la substitució i estalvi energètic a través de mesures encaminades a modificar l'estructura arquitectònica i el disseny d'edificis en general. La introducció de mesures d'eficiència energètica comporta l'adopció de mesures amb la doble vessant dels edificis públics i privats. Pel que fa als edificis privats, el municipi hauria de regular ordenançes específiques sobre substitució de materials, instal.lació de col.lectors solars, etc. Així mateix, també hauria de preveure la possibilitat de incentivar aquests canvis a través d'acords interinstitucionals.

- Promoure, entre els professionals del sector, campanyes d'educació sobre la manipulació dels components elèctrics  i els seus potencials perills ambientals.

Mesures casolanes d´estalvi energètic.

Fent ús de la seva capacitat com instrument de difusió de canvis en els costums i vida ciutadana en general, caldria promoure de manera individualitzada, o en col.laboració amb altres entitas, campanyes d'educació ambiental adreçades a l'incorporació de mesures domèstiques d'estalvi energètic entre la població. Esmentem a continuació alguna de les més imporants:

La calefacció i l'aigua calenta suposen un 60% del consum domèstic d'energía.Per aquest motiu, són estratègies bàsiques les següents:

-- el reforçament d'aïllaments tèrmics per fer disminuir les pèrdues de calor,

-- un bon manteniment dels aparells calefactors

-- triar instal.lacions d'alt rendiment.

De tots els electrodomèstics, el frigorífic és un dels principals consumidors d'energía, suposant entre el 15 i el 20% de tota l'energía elèctrica consumida a la llar. Aquest consum es pot veure minvat amb l'adopció de petites mesures, com ara són: no baixar en excés la  temperatura del frigorífic (cada grau de menys incrementa el consum entre un 6 i un 8%) i no col.locar la nevera prop d'una font de calor com la cuina o el forn.

- Amb l'augment del nivell de vida, els aparells d'aire condicionat domèstic s'han multiplicat a les llars catalanes. Abans d'adquirir un d'aquests aparells, caldrà estudiar les possibilitats de refrigeració natural que té l'habitatge i ser conscients que un bon aïllament tindrà menys necessitat de refrigeració.

- L'enllumenat representa el 5% de tota la despesa d'energía a la llar i entre un 10 i un 15% del consum elèctric. L'estalvi de l'enllumenat pot venir precedit per l'adopció d´un seguit de mesures com: evitar que restin llums encesos inutilment, instal.lar interruptors que funcionin des de diferents punts dels passadissos i escales,que cada estança disposi de l'enllumenat adequat a les activitats s´hi hagin de realitzar, etc., i utilitzar bombetes microfluorescents compactes.

- En els nostres desplaçaments, utilitzem tanta o més energia que la que es fa servir dins la llar. La manera de viatjar més econòmica, des del punt de vista energètic, és el transport públic: el metro, l'autobús o el tren consumeixen aproximadament la meitat de l'energia que l'automòbil particular.

- Si no queda altra possibilitat que fer servir el vehicle particular, seria convenient compartir el viatge, ja que l'ocupació mitjana dels automòbils a la ciutat és de poc més d'una persona per cotxe i, procurar no utilitzar-lo més que per a trajectes llargs en què el consum d'energia és menor.

Mesures d'estalvi energètic en l'enllumenant públic.

Les actuacions encaminades a reduir el consum d'energía són múltiples. Només a títol orientatiu es mostren les següents:

- Utilitzar criteris sobre nivells d'il.luminació en funció dels diferents tipus de zona, que  permeti avaluar si el que resulta del consum energètic és un servei adequat o si, resulta insuficient o excessiu, fins el punt de provocar contaminació visual.

- Regulació del règim de funcionament. Mitjançant la reducció de nivells d´il.luminació a unes hores determinades sempre que no repercutixi sobre la seguretat ciutadana i la circulació.

 - Millora dels sistemes d'encesa i apagada de les instal.lacions i  limitació de l'horari de funcionament de l'enllumenat complementari.

-  Justificació i especifició del consum energètic.

- Mesures vàries tals com la correció de la tensió d'alimentació, la contratació a la tarifa més adaptada a les característiques de la nostra instal.lació, instal.lació de comptador de discriminació horària i energia reactiva, bombetes de major eficiència energètica, entre d´altres.

Mesures d'estalvi energétic en edificis municipals.

Assenyalem a continuació algunes de les actuacions  que podem contribuir a la reducció del consum a través de:

Subministrament energètic:

- Dins de la previsió d'utilització d'energies alternatives, caldria saber els terminis d'incorporació en cada dependència municipal.

Enllumenat:

- Establir una normativa sobre els nivels d'il.luminació en funció dels diferents tipus de dependència que es permeti jutgar si la resultant del consum energètic és un servei adequat o si, al contrari, resulta excesiu o insuficient.

- Estudiar en cada cas quina és la tarifa de contractació més adient a l´instal.lació.

- La parcialització de l'encesa com a mètode d'estalvi, aprofitant la llum natural sempre que sigui possible.

- Considerar la radiació solar com a millora energètica. En el cas de l'hivern, la millora energètica serà possible si l'edifici té superfícies orientades cap a la insolaciói d' hivern. Pel que fa a l'estiu, serà força interessant disposar de sistemes de protecció de la radiació solar (vegetació, persianes o brise-soleils ).

- Millora de l'aïllament amb materials ecològics.

- Una pintura de color clar i la neteja dels punts de llum permetrà una millora dels nivells lluminosos.

- Control d'equips auxiliars

- Considerar que els projectes de nous edificis municipals han d'incorporar mesures d'eficència energètica.

Aigua calenta:

- Aïllament dels elements bàsics de la instal.lació: el dipòsit d'enmagatzematge i les canonades de distribució, en el cas que  no tinguin aïllament o sigui insuficient

- Neteja de generadors i bescanviadors si són antics.

- Canvi d'elements obsolets que permetin regular les entrades i sortides d'aigua.

 

© ALIÓ-CASTRO-LAREDO. 2000

Etiquetas: 

Etiquetas: 

Energia

 

Hipòtesi - Informe - Diagnosi - Propostes

 

Àmbit d'anàlisi

L´energia i els seus impactes sobre el medi ambient han d'abordar-se des de la doble perspectiva de la seva procedència i del seu consum.

Dins el nostre àmbit d'anàlisi farem referència a la generació d'energia. En primer lloc tractarem  l´origen de l'energia consumida al municipi i, en segon terme, abordarem el tema del consum  centrant-nos en la qüestió del consum públic, particularment en l'enllumenat públic i les dependències municipals (escoles, poliesportius, mercats, oficines, hospitals, etc.).

Origen de l'energia

Considerar l'origen i el caràcter de les diverses fonts de procedència de l'energia derivats de la seva transformació i transport.

L'elecció de la font d'energia i el seu aprofitament depenen de diversos factors, com els històrics, econòmics, polítics i  medi ambientals i també de la seva disponibilitat, preferència i comoditat.

Les fonts energètiques es poden classificar entre les que tenen origen al nucli i l'escorça terrestre i les que s'originen fora d'elles (J.PUIG).

Dintre del primer grup es troben:

- La geotermia, o calor intern de la Terra.

- La  nuclear o energia associada tant als processos de desintegració natural d'alguns atoms d'elements pesants com als procesos de fusió i fisió nuclears que es poden produir de forma natural a l’escorça de la Terra.

- La química (per recombinació adient d´àtoms en altres molècules amb despreniment d´energia).

En el segon grup, que tenen el seu origen fora de la Terra, es distingueixen:

- La gravitacional solar i lunar, que dona lloc al moviment de les marees

- La solar, amb les seves dues grans agrupacions:

-- de flux solar, o directa, que dona lloc a:

--- Energia radiant, directa i enmagatzemada tant tèrmicament en l' ercorça, com fotosintèticament en la biomasa primària;   

--- Energia induida: eòlica, hidràulica, onatges i corrents oceàniques.

-- emmagatzemada geològicament en forma de combustibles fòssils (carbó, gas natural i petroli).

Documentació

L' elaboració d'aquesta part de l'Ecoauditoria es basarà:

- La informació obtinguda de les empreses subministradores d'energia del municipi o comarca sobre el procés de generació i transformació que rep l'energia abans de ser subministrada.

-  La informació procedent de les dades climatològiques sobre el règim de vents i la insolació elaborades en l'apartat sobre clima i contaminació atmosfèrica. És aquesta una informació primordial de cara a establir bases empíriques per començar a avaluar les possibilitats  dels sistemes de captació de les energies solar i eòlica.

- Una tercera via de recerca tindrà per objecte l'inventari de les iniciatives portades al municipi en l'àmbit de l'implantació de les energies alternatives.

- Així mateix, es consideraran les indicacions segënts:

-- Política energètica de la C.E.E (dins de les polítiques de l'Agència Internacional de l'Energia ( A.I.E.) i de la O.C.D.E.).

-- Tractat de les O.N.G. sobre Energia, redactat a Rio de Janeiro de l´1 al 15 de juny de 1992.

-- Carta Global de l´Energia, elaborada en la Conferència Mundial de les Energies Netes (Ginebra, 1991).

-- Política energètica de l'Estat (P.E.N).

-- Pla d´Energies Renovables (P.E.R)

-- Pla d´Estalvi i Eficiència Energètica (P.A.E.E.)

-- Instituto para la Diversificació y el Ahorro de la Energía (I.D.A.E.).

-- Institut Català d'Energia (I.C.A.E.N.).

Cartografia

- Mapes de radiació solar:  En el cas del municipi que ens hem plantejat com a escenari de treball es podria pensar en l'elaboració de mapes de radiació solar. La seva finalitat tindrà caràcter de suport de les avaluacions que puguin fer-se sobre el potencial local de substitució dels aprovisionaments energétics convencionals.

- Mapes eòlics. Amb el mateix objectiu que el de radiació solar es tractaria d'elaborar un mapa a partir de mesures sistemàtiques espacials i temporals del règim de vents.

Consum d'energia    

Analitzar el consum d'energia d'un municipi, implica estudiar el consum per sectors econòmics i per serveis municipals. Per elaborar aquest apartat haurem de treballar amb dades genèriques procedents d'anuaris estadístics, amb dades proporcionades per les empreses subministradores i també amb les referencies que poden obtenir-se en el cens d'activitats econòmiques.

El sector industrial, el transport i el de serveis domèstics, consumeixen aproximadament cadascun 1/3 de l'energia. En l’última dècada, la indústria, gràcies a l'interès per estalviar despeses, ha començat a reduir el consum total d'energia. En canvi, el sector terciari ha augmentat un 35% i el transport un 55%, motivat entre altres causes, per l'increment de la confortabilitat dels mitjans de transport i del nombre i durada  dels desplaçaments.

La distribució del consum energètic dels serveis municipals posa en primer lloc l'enllumenat públic amb aproximadament un 60% del comsum total, seguit de les dependències municipals amb un 30% i, tan sòls el 10% en combustibles (ICAEN). 

Intervenció de l'administració

Una política municipal d'ús racional de l'energia constitueix una de les bases per a la protecció del medi  i la millora de la qualitat de vida dels ciutadans.

A més a més es constata que les mesures i les propostes per la transformació dels edificis i de les instal.lacions des del punt de vista de l´organització energètica, comporten  estalvis energètics i econòmics (ICAEN).

L'Institut Català d'Energia preveu una sèrie d'actuacions que integren el Programa d'Acció Municipal i Terciari, el qual té l´ objetiu de fomentar l'optimització energètica, així com d'incentivar i coordinar les iniciatives en l'àmbit de l'ús racional de l'energia als municipis i en el sector terciari.

En general, direm que l'administració local ha de ser responsable de la preparació de mesures de millorament energètic. Es deriva, per tant, la necessitat de promoure el control i seguiment del consum d'energia, posant les bases per identificar i corregir els problemes que puguin donar-se en el municipi.

A títol orientatiu presentem a continuació un esquema de com podria ser l'informe sobre el consum energètic municipal en els temes de l'enllumenat públic, edificis i dependències municipals.

1. Enllumenat públic

Les activitats nocturnes precisen del suport d'un enllumenat que permeti  crear unes condicions de seguretat que evitin el risc d'accidents, proporcionin un confort adequat i, creïn, en general, un ambient urbà adient. L'ellumenat públic es converteix, d'aquesta manera, a la ciutat d'avui, en un servei de primera necessitat (R.SAN MARTIN).

          a) Documentació:

- Anàlisi previa de les característiques de la trama urbana, per tal de determinar les possibles necessitats del municipi (vegeu l'apartat sobre el medi urbà). Aquesta anàlisi permetrà avaluar si l'enllumenat és suficient o si els nivells d'il.luminació són adequats. Així mateix, ens servirem de les enquestes i entrevistes sobre el tema.

- Informació tècnica específica, que inclou els següents punts:

-- Inventari dels punts de llum de diferents tipus, connexions de servei i les seves característiques, sistemes d'encesa, mesurament, control, etc.

-- Anàlisi del consum energètic actual: servei de mesura, facturació, etc.

-- Anàlisi dels sistemes de manteniment i de gestió que utilitza el municipi.

-- Inspecció de les instal.lacions sobre el terreny, tan diürna com nocturna, per aconseguir una impressió global de l'estat de les instal.lacions.

          b) Cartografia:

- Mapa municipal dels punts de llum (tipus, potència, connexions de servei, etc.) i estacions de control de la xarxa elèctrica.

- Mapa de l'estat general de les instal.lacions (pèrdues lumíniques, antiguitat, deteriorament, etc.)

- Mapa resum sobre les diferències d'enllumenat al municipi

2. Dependències municipals 

La demanda d'equipaments públics ha incrementat notablement la despesa energètica municipal. Aquesta proliferació del nombre d'instal.lacions i equipaments complica l'anàlisi si tenim en compte que trobarem:

- Una diversitat tipològica funcional (oficines, instal.lacions sanitàries, esportives, etc.).

- L' adscripció organitzativa a diferents centres de decisió i responsabilitat.

- La utilització de diferents fonts d'energia.

- Diferents usos  energètics dins d'una mateixa dependència.

La funció de l'enllumenat a les dependències municipals és crear les condicions visuals adequades per a que les tasques que s´han de desenvolupar puguin portar-se a terme amb un bon rendiment. És per aquest motiu que qualsevol mesura d'estalvi ha d'evitar disminuir les  prestacions d'il.luminació necessàries. Es a dir que un bon pla d'estalvi energètic en l'enllumenat, no té perquè provocar condicions inadequades de treball. De la mateixa manera també es suposa que no ha de promoure no només l'estalvi energètic sinó que les seves instal.lacions interiors trindran un bon nivell de confortabilitat.

a) Tasques a realitzar:

- Llistat de les dependències municipals (oficines administratives, instal.lacions docents, culturals, sanitàries, asistencials, esportives, centres de proveïment, casernes, instal.lacions d'aïgues, etc.).   

- Anàlisi dels usos energètics de les dependències municipals. Ve fixada pel volum total de consum d'energia, en enllumenat, condicionament climàtic i aigua calenta sanitària.    

- Registre dels consums i costos totals per cada subministrament d'energia (electricitat, gas, etc.).

  - Anàlisis dels nivells d'il.luminació, en funció de l'activitat que es realitzi a cada depèndencia, i les seves relacions dimensionals (claror del local, envidriat, etc.). El resultat ens permetrà fer una comparació amb els nivells recomanats i conèixer les possibles disfuncions.

- Anàlisi de les condicions de confort de l'edifici (temperatura, humitat, qualitat de l'aire) i de les condicions ambientals de l'emplaçament.

- Informe tècnic dels sistemes de condicionament de que  disposen les dependències (generadors de calor, centrals productores de fred, bombes i ventiladors, conductes de distribució, emissors).

- Estudi dels condicionants que determinen l'aportació energètica. (Intercanvi energètic, que determina les possibles pèrdues o guanys d'energia del local; l'aïllament; la ventilació; les aportacions internes i externes, ocupació del personal, calor generada per l 'enllumenat, les màquines, captació solar, etc.).

b) Cartografia:

- Mapa del consum energètic total, en les diferents dependències municipals.

 

© ALIÓ-CASTRO-LAREDO. 2000

Etiquetas: 

Etiquetas: 

Sòl

 

Hipòtesi - Informe - Diagnosi - Propostes

Una millor gestió de les problemàtiques associades a la contaminació del sòl hauria de venir de la mà de dos tipus bàsics d' intervencions:

1. Actuacions de tipus urbanístic i de policia urbana

- Degut a la seva incidència en l'entorn habitat, és objectiu prioritari la descontaminació de solars i altres punts de contaminació en el terme municipal.

- A efectes preventius caldria proposar la utilització de la normativa i disciplina urbanística en general com a instruments auxiliars per a la potenciació d'espais de qualitat que fessin incompatibles els usos potencialment generadors de contaminació del sòl. Dins d'aquesta proposta es consideren correctes les mesures encaminades a arranjar les zones de la ciutat en mal estat o pendents d'urbanització i que poden transformar-se fàcilment en àrees degradades a causa dels abocaments incontrolats.

- Capítol important en aquest apartat de mesures és el que es refereix a les àrees qualificades com a sòl no urbanitzable, particularment aquelles que mantenen usos rurals i/o agrícoles. En aquest sentit es considera prioritària una política de protecció activa encaminada a impedirqualsevol tipus d´abocament incontrolat (Vegeu l´apartat sobre el medi natural)

- Fora convenient, en suma, reforçar aquestes polítiques de protecció activa mitjançant l´aprovació de Plans Especials destinats a preservar la qualitat ambiental i/o paisatgística de les zones que, per llurs característiques, poden constituir-se en elements del projecte de la sostenibilitat local i comarcal.

- Intensificar les actuacions de vigilància i policia urbana en les àrees susceptibles d'ésser emprades com abocaments incontrolats.

- A causa de la profunda interrelació entre les problemàtiques locals i els mecanismes de gestió comarcals i metropolitans caldrà plantejar bona part d'aquestes propostes en el marc de les institucions i competencials comarcals i/o metropolitanes.

2. Mesures preventives i de control

- La prevenció en l' emissió de contaminants constitueix, tanmateix, el mecanisme principal d'intervenció. Per aquest motiu, l´ EM hauria de posar l´èmfasi en propostes destinades a intensificar aquest tipus de mesures.

- El municipi hauria de promoure actuacions destinades a reduir els impactes de determinats establiments. Aquestes actuacions formen part d'una mateixa proposta sobre la reducció de l´incidència de la contaminació en l'aire i l'aigua (veure els corresponents apartats) i cal emmarcar-la dins del procés de reforma dels sistemes de control impulsats per Conselleria de Medi Ambient i altres institucions existents o que poden ésser creades de nou.

- Així mateix, caldria revisar els mecanismes habituals de gestió administrativa i vigilància municipal, sobre tot en aquelles activitats o iniciatives sobre les quals l´EM ha evidenciat un alt nivell de problemàtiques.

- Segons els censos, promoure, consolidar o fer un seguiment del servei ofert per les deixalleries i de les actuacions específiques per a determinats residus.

- En el cas d'activitats ubicades fora del terme municipal però amb incidència local en la contaminació caldria proposar la realització d'iniciatives mancomunades amb les diferents administracions i institucions implicades. La realització d´un informe al respecte hauria d´ésser una d´aquestes.

- A més de l'augment en la rigurositat del control, i sobre tot en aquelles activitats que s'han revelat com especialment problemàtiques, caldria proposar l'organització de mesures conjuntes de seguiment, control i prevenció. En aquests casos, l´EM hauria de contemplar mesures especials de seguiment del problema.

© ALIÓ-CASTRO-LAREDO. 2000

Etiquetas: 

Etiquetas: 

Páginas

Suscribirse a RSS - 2ges