ADRIANO, D. C. (Ed.)(1999): Bioremediation of contaminated soils, American Society of Agronomy, Madison.

ALIÓ, M. A. (1991): Residus industrials. On van a parar? Localització dels abocaments de residus sòlids industrials en el sistema industrial català, Fundació Roca Galès, Barcelona.

ALLOWAY, B. J. (Ed.) (1995): Heavy metals in soils, Blackie Academic & Professional, London.

BOULDING, J. R. (1994): Description and sampling of contaminated soils. A field guide, Lewis, Boca Raton.

BRADSHAW, A. D.; CHADWICK, M. J. (1988): Restauració de terres. Ecologia i recuperació de terres malmeses i degradades, Diputació de Barcelona, Barcelona.

BRUSSEAU, M. L. (Ed.) (1999): Innovative subsurface remediation. Field testing of physical, chemical, and characterization technologies, American Chemical Society, Washington, D. C.

CAIRNEY, T. (1995): The re-use of contaminated land. A handbook of risk assessment, Wiley, Chichester.

COLTEN, C. E. (1990): “Historical hazards: the geography of relict industrial wastes”, The Professional Geographer, 42 (2), 143-156.

COLTEN, C. E. (1994): “Chemical waste disposal: policy and practice, 1900-1960”, Environmental History Review, 18, 85-116.

COLTEN, C. E. (1994): “Chicago’s waste lands: refuse disposal and urban growth, 1840-1990”, Journal of Historical Geography, 20 (2), 124-142.

CORTÉS, A.; BOIXADERA, J. (Coord.) (1995): Sòls contaminats. Recull de les comunicacions presentades a la jornada ICEA celebrada a Cabrils el dia 30 de juny de 1995, ICEA, Barcelona.

DOMÈNECH, X. (2000): Química del suelo. El impacto de los contaminantes, Miraguano, Madrid.

DOMÈNECH, X.; PERAL, J. (2006): Química ambiental de sistemas terrestres, Reverté, Barcelona.

EVANGELOU, V. P. (1998): Environmental soil and water chemistry. Principles and applications, John Wiley & Sons, New York.

FAZ CANO, R.; ORTIZ SILLA, R.; MERMUT, A. R. (Ed.) (2005): Sustainable use and management of soils. Arid and semiarid regions, Catena Verlag, Reiskirchen.

FELIPÓ, M. T.; GARAU, M. A. (1987): La contaminació del sòl. Procés de degradació del medi edàfic i de l’entorn, Diputació de Barcelona, Barcelona.

HAAN, F. A. M. de; VISSER-REYNEVELD, M. I. (Ed.) (1996): Soil pollution and soil protection, International Training Centre, Wageningen.

HEMOND, H. F.; FECHNER, E. J. (1994): Chemical fate and transport in the environment, Academic Press, San Diego.

KENNEDY, I. R. (1992): Acid soil and acid rain, Research Studies Press, Letchworth.  

LAGREGA, M. D.; BUCKINGHAM, P. L.; EVANS, J. C. (1996): Gestión de residuos tóxicos. Tratamiento, eliminación i recuperación de suelos, McGraw-Hill/Interamericana de España, Madrid.

LÓPEZ ARIAS, M.; GRAU CORBÍ, J. M. (Coord.) (2005): Metales pesados, materia orgánica y otros parámetros de la capa superficial de los suelos agrícolas y de pastos de la España peninsular, Ministerio de Educación y Ciencia, Madrid.

MARAÑÓN, E. (2000): Residuos industriales y suelos contaminados, Universidad de Oviedo, Oviedo.

MIGUEL, Carlos de (2007): Régimen jurídico español de suelos contaminados, Civitas, Madrid.

PLERZYNSKI, G. M. et al. (1994): Soil and environmental quality, Lewis, Boca Raton.

ROMERO PELAYO, V. (2003): Suelos contaminados. Aproximación medioambiental, Servei de Comunicació Institucional de la UPC, Barcelona.

SALOMONS, W.; STIGLIANI, W. M. (Ed.) (1995): Biogeodynamics of pollutants in soils and sediments. Risk assessment of delayed and non-linear responses, Springer, Berlin.

SEERDEN, R.; DEKETELAERE, K. (Ed.) (2000): Legal aspects of soil pollution and decontamination in the EU MemberStates and the United States, Intersentia, Antwerp.

SEOÁNEZ CALVO, M. et al. (1999): Contaminación del suelo. Estudios, tratamiento y gestión, Mundi-Prensa, Madrid/Barcelona.

SMITH, M. A. (Ed.) (1985): Contaminated land. Reclamation and treatment, Plenum Press, New York.

SUTER, G. W. et al. (2000): Ecological risk assessment for contaminated sites, Lewis, Boca Raton.

TAN, K. H. (2000): Environmental soil science, Marcel Dekker, New York.

TARRADELLAS, J.; BITTON, G.; ROSSEL, D. (Ed.) (1997): Soil ecotoxicology, CRC/Lewis, Boca Raton.

VVAA (1996): Suelos contaminados, ITGE, Madrid.

WISE, D. L.; TRANTOLO, D. J. (Ed.) (1994): Remediation of hazardous waste contaminated soils, Marcel Dekker, New York.

YARON, B; CALVET, R.; PROST, R. (1996): Soil pollution. Processes and dynamics, Springer, Berlin.

YONG, R. N.; THOMAS, H. R. (Ed.) (1997): Contaminated ground. Fate of pollutants and remediation, Thomas Telford, London.

© 2007. Gerard Jori.

Hipòtesi - Informe - Diagnosi - Propostes

Les actuacions i mesures correctores han d'anar bàsicament encaminades a solventar dos problemes:

- Minimitzar la utilització i consum d'aigua en el teixit sòcioindustrial dels diferents municipis. Cal mantenir uns cabals acceptables en el medi natural capaços de sostenir la dinàmica social de les ciutats i alhora mantenir un ecosistema equilibrat i un medi natural en bones condicions.

- Reduir l'impacte ambiental que sobre el medi hídric s'escau en el rebuig dels diferents residus i subproductes originats en l'activitat urbana de les diferents ciutats.

Per assolir aquests objectius es proposen les següents actuacions o iniciatives.

Depuració de les aigües.

- La creació de basses de llacunatge d' autodepuració natural és una bona alternativa per a resoldre aquest problema (G.L. HARRIS - T. PARISH). La construcció de depuradores és interessant per a aquelles zones amb una població important, però no és aconsellable, per la gran quantitat de residus sòlids que genera i l'energia que consumeix. En petites granges i nuclis rurals, amb un abocament orgànic caracteritzat i controlat, es poden concentrar les aigües residuals en un embassament previ al riu i desenvolupar una important cobertura vegetal, amb l' autodepuració i assimilació de l'excés de nutrients. Aquestes basses poden ser netejades amb una certa periodicitat i utilitzar els residus com adob orgànic en els camps, tancant, així, el cicle de la matèria.

- És important el manteniment d'un cabal i un flux d'aigua mínims capaços de processar la matèria orgànica que transporta el riu. Aquesta matèria orgànica i les diferents concentracions de nutrients pot ser reduïda pels procediments abans esmentats, la qual cosa ens ajudaria en el bon funcionament de la dinàmica del riu. Allà on ho permetessin les condicions del teixit urbà es podria preveure la dotació d'un sistema a part d'escorrentia per a les aigües de la pluja, que possibilitarien la circulació de cabals d'aigua més abundants a la llera i ajudarien a la depuració final dels efluents de les depuradores.

- En el tema de la depuració de l'aigua residual industrial és fonamental l'elecció del tractament idoni per a cada tipus de procés industrial. La selecció del sistema de depuració adient a les necessitats de la indústria passa per l'avaluació de diversos criteris:

- Caracterització de les aigües.

- Realització de diversos assaigs al laboratori o en una planta pilot.

- Estudi i recerca de la tecnologia disponible en aquell sector.

- Cal també considerar la complexitat de la tecnologia emprada amb la disponibilitat d'un servei tècnic adient.

Restauració dels sistemes aquàtics.

- En els darrers anys ha aparegut una nova eina amb unes elevades possibilitats per a constituir corredors biològics al llarg dels rius, es tracta del Reglament (CEE) Núm. 2078/92 del 30 de juny de 1992 sobre mètodes de producció agrària compatibles amb les exigències de la protecció del medi ambient i la conservació dels espais naturals. Amb aquest Reglament es crea un règim d'ajudes pel FEOGA amb un seguit d'objectius, a partir dels quals, les administracions competents tenen en les seves mans la possibilitat de crear corredors biològics i la restauració dels boscos de ribera.

- Aquesta reforma de la Política Agrària Comunitària ens ofereix la possibilitat de, junt amb una apropiada ordenació urbanística i l'aplicació de la nova Llei d'Aigües, restaurar les lleres dels nostres rius.

- Caldria una actuació en la restauració les zones naturals degradades mantenint així una qualitat ambiental acceptable

- La creació de corredors biològics i el seu manteniment necessita,en primer lloc, una planificació i coordinació entre totes les administracions implicades.

Estalvi en el consum de l'aigua.

La millora de la qualitat ambiental ha d'anar acompanyada amb una política d'estalvi d'aigua, amortiguant així l'impacte negatiu del desenvolupament sòcioeconòmic sobre el medi natural.

- Cal implantar un programa d'estalvi d'aigua a tots nivells, pagesos, industrials, serveis municipals, ciutadans, etc., que permeti disminuir el consum i alhora el volum d'aigua a tractar.

- Estudiar la possibilitat de reutilització de les aigües depurades per part dels serveis municipals, com seria el cas de la neteja, la jardineria, etc., un cop implantat un tractament biològic en la depuració de les aigües residuals urbanes i, així, reduir la relació entre el cabal abocat per la depuradora i el cabal natural del riu i alhora estalviar el consum d'aigua neta.

- Iniciar i mantenir una campanya de conscienciació de la població per a l'estalvi d'aigua, tant a nivell manual com en la utilització racional d'electrodomèstics.

- Engegar una campanya de sensibilització entre els petits pagesos de la conca del riu perquè minimitzin l'ús de l'aigua i, alhora, portar un control del seu consum.

- El primer pas per a una bona gestió de l'aigua és reduir els consums i racionalitzar-ne l'ús a la indústria. Aquesta reducció es pot aconseguir per varis camins:

- La classificació de les aigües segons la seva qualitat i el seu ús posterior. Existeixen utilitzacions de l'aigua on no cal que aquesta sigui completament neta.

- Emmaguetzematge dels efluents per a la seva reutilització.

- Canvis del procés de producció per reduir els efluents generats.

- Reciclatge de l'aigua depurada.

- Reducció del consum i una racionalització d'aquest (neteges, sanitaris, etc.).

- L'estudi i propostes en la reducció i minimització en l'ús de l'aigua per les indústries en els seus diferents sectors i la recirculació de l'aigua per la seva reutilització seria una bona solució i, alhora, la incentivació als petits empresaris del sector en la recerca de procediments industrials que estalviïn el consum d'aigua. L' ajuda de l'administració és una bona via d'accés a aquesta finalitat.

© MUNNÉ. 2000