Hipòtesi - Informe - Diagnosi - Propostes

1. Inventari de problemes de la contaminació.

Tot i que la presència de sòl contaminat constitueix un problema en ell mateix, es dona la circumstància que poden haver-hi diferències en la seva perillositat i/o intensitat. Aquestes diferències es deriven d'una sèrie de factors que defineixen la mateixa contaminació, ja sigui perquè afecten a les característiques dels productes o a les pràctiques que els han originat. A continuació esmentem alguns dels problemes que acostumen a ésser més freqüents en els municipis metropolitans i industrials en general:

a) Problemes segons el tipus de contaminant:

- Els diòxids de sofre es transformen en àcids que barrejats amb la humitat ambiental donen lloc a la pluja àcida, amb repercussions en les plantes i en el sòl. El seu abast pot ser regional i/o internacional.

- La contaminació per òxids de nitrogen pot donar lloc, també, a la formació d'àcids, que són incorporats al sòl per les pluges (àcid nítric). La zona d'immissió pot estar també a llargues distàncies del focus d'origen.

- La formació de "smog" per substàncies fotooxidants dona lloc a l´ aparició de O3 , un fet que pot tenir conseqüències nocives per als conreus. Aquest fet és típic de l´ atmosfera d'una gran ciutat.

- Contaminació de sòl per metalls pesants com, per exemple, a partir del plom de les benzines dels automòbils. Els sòls pròxims a zones minaires o fundicions també són susceptibles de ser contaminats. Són bioacumulatius i poden ser transportats a llargues distàncies per l'atmosfera, en forma de petites partícules.

- Hidrocarburs aromàtics policíclics són compostos carcinogens i mutegens que es dipositen a la superfície del sòl. De la mateixa forma que els metalls poden entrar per la cadena tròfica.

- La contaminació per elements radiactius pot causar forts impactes en el medi ja que aquest no disposa de cap mecanisme de biodegradació vers aquestes substàncies. En el cas dels ecosistemes agrícoles, la contaminació radiactiva és altament retinguda pel sòl, passant a la cadena alimentària, i per tant a l´home (les conseqüències en els èssers vius són terriblement conegudes arrel del cas cas Chernobil).

b) Problemes derivats de les activitats de deposició (controlada i incontrolada):

La problemàtica dels abocadors incontrolats es coneguda tant en municipis urbans com en zones agrícoles. A conseqüència del procés d´ urbanització aquests abocaments poden haver estat colmatats fins el punt de que actualment no es tingui consciència que poden arribar a ser un perill en el futur.

c) Altres manifestacions:

- Salinitat. En el cas de les mines de sal, durant el procés de separació de la potassa del mineral brut s'emeten a l'aire partícules que enriqueixen el sòl de potassi.

També cal considerar la salinització de pous per sobreexplotació.

- Contaminació d' aqüífers. La permeabilitat o impermeabilitat del sòl és un factor decisiu tant perquè pot rebre la contaminació dels aqüífers, com perquè que pot traspassar-la al sistema hidrològic.

Els abocadors són, sense dubte, un dels principals focus susceptibles de generar contaminació del sòl i de les aigües.

- Contaminació difosa. L' ús excessiu de fertilitzants i pesticides minerals ha contribuït a la contaminació dels sòls i d'aigües continentals (eutrofització de les aigües).

Un altre problema de les zones agrícoles és la utilització de purins en els conreus sense mesura, així com l'abocament dels efluents de les granges al rius sense tractament.

2. Criteris d'avaluació.

Tanmateix, no tots els problemes revestiran la mateixa gravetat. En aquesta fase de l'estudi caldrà avaluar les distintes situacions ateses una sèrie de circumstàncies. Es tracta, doncs, de considerar diferents criteris per a valorar l'abast dels impactes de la contaminació.

Un primer nivell de valoració dels impactes vindrà determinada per les referències analítiques i indicadors biològics utilitzats així com per la consideració de tota una sèrie de factors interrelacionats:

- Dimensions: en superfície i en profunditat

- Litologia: permeabilitat dels terrenys i persistència dels contaminants

- Xarxes hidrogràfiques i mantells aqüífers

- Sinergismes

- Usos veïns o pròxims

- Medi biòtic pròxim

- Repercussions en la població

- Confortabilitat urbana i potencial local de sostenibilitat

© ALIÓ-CASTRO-LAREDO. 2000

1. La Societat del BenEstar i la Societat del BenViure

Si volem viure bé, nosaltres i les generacions que vindran, ens hem de preguntar què vol dir viure bé. En les darreres dècades el model de societat desitjat ha girat entorn d’aconseguir el màxim benestar (benestar = consum). Podem plantejar-nos com a nou model una societat que permeti benviure a tothom?

En quina societat vius?

Puntua entre 5 i 0 si vius d’acord amb aquestes afirmacions, suma i et sortirà el percentatge del teu estil de vida:

En quina societat prefereixes viure?

Què cal canviar perquè puguis viure el que prefereixes?

2. Si tothom visqués com tú, el món seria sostenible?

Però el model de societat que vius o que desitjes, és possible a llarg termini per a tots els habitants del planeta?

Per saber si el teu estil de vida és sostenible, torna a llegir cada afirmació i puntua-la (en llapis o mentalment) entre 1 i 0  en la petita taula adjunta. 

Per exemple: si creus que “comprar tots els aliments” “et costa més diners” compta“1”. Si creus que “beure aigua de la font” “no produeix més contaminació” compta “0”.

 

Traspassa el resultat (entre 0 i 5) a cada afirmació:

En quina societat prefereixes viure?

Què cal canviar perquè puguis viure de la manera que prefereixes?

3. Orientació cap a un municipi sostenible

Fer una societat més sostenible no és només fer polítiques de neteja urbana, de parcs i jardins, d’estalvi energètic, de tractament de residus i de depuració d’aigües… vol dir intervenir en molts altres àmbits.

Puntua entre 5 i 0 si creus que el conjunt del teu municipi (l’ajuntament, les empreses, les entitats, els veïns…) es distingeix perquè: