Hipòtesi - Informe - Diagnosi - Propostes
El sòl és un recurs limitat i s'esta consumint de forma imparable degut al desenvolupament urbà. La majoria de les ciutats europees han patit un fenomen de descentralització que han conduït a l'augment de la periferia urbana. Aquesta suburbanització i dispersió requereix de nova demanda de sòl.
A la vegada que augmenta l'interès per recuperar el sòl urbà, es dona la circumstància de que el sòl contaminat ha quedat inutilitzat, tant com zona d'habitatge com per a noves activitats econòmiques.
En els asentaments urbans, la pèrdua d'espais verds tant públics com privats és encara un fet fefaent.
La formació del sòl com a procés a llarg termini. Al llarg d'amplis períodes de temps, l'acció combinada dels éssers vius, l'atmosfera i l' aigua superficial sobre el substrat geològic, ha provocat una dràstica transformació dels materials geològics. El resultat d'aquest procés és el "sòl", un component del medi molt complex i ric en vida, particularment necessari per a la vegetació i com a suport de les funcions dels ecosistemes.
El cicle biogeoquímic. El sòl, com a component de la litosfera, està en contacte amb l´atmosfera i l´hidrosfera. Així, si s'analitza qualsevol cicle biogeoquímic, es pot observar que el sòl intervé sempre com a medi on es desenvolupa un o més dels processos del cicle en qüestió.
La degradació del sòl. Els perills que més afecten al sòl són: la contaminació i l'erosió. Per tant partirem de que:
- El sòl és un recurs no renovable. En el marc de les estratègies cap a la sostenibilitat, la protecció del sòl i la prevenció de la contaminació edàfica es constitueixen en un dels objectius bàsics de la reforma ambiental amb diferents camps específics d'intervenció.
- La segona línia de prevenció va adreçada a prevenir la pèrdua de sòl a través de l'erosió. En aquest cas es tracta d'iniciatives adreçades a potenciar les funcions del sòl com a suport de la vegetació, amb l'objectiu d'impedir que el sòl resti exposat als efectes de la pluja i el vent.
La capacitat metabòlica del sòl. La funció metabòlica del sòl no és il.limitada i depèn tant de les característiques edafològiques com de les dels materials que hi són dipositats.
D´altra banda, tampoc no es pot aïllar el sòl de la resta de sistemes que integren la biosfera. Per exemple, el clima és un dels factors que condicionen l'evolució i desenvolupament del sòl. Respecte a la contaminació, els fenomens meteorològics tenen gran importància com a dispersors de la contaminació ja que d'ells dependrà la deposició propera o allunyada provinent dels llocs inicials d'emissió.
També cal considerar la possibilitat que té el sòl de transferir substàncies contaminants a altres tres medis, ja sigui a l'atmosfera per volatilització o a les aigües per filtració. També està demostrada la possibilitat de transmissió de contaminants als ésser vius a través de la cadena tròfica.
El sòl com a recurs territorial escàs. El creixement de la població, la concentració en nuclis urbans i l´ increment del desenvolupament industrial i tecnològic, han afavorit el desequilibri entre les entrades i sortides de matèria i energia en els ecosistemes naturals, ocasionant una alteració de les característiques físiques, químiques i biològiques del sòl. Les conseqüències son la contaminació i intensificació de l'erosió. A aquesta situació de canvis qualitatius en la composició del sòl cal afegir-hi els condicionants que provenen de les característiques de l'organització espacial, sobre tot en les grans regions metropolitanes, amb repercussions contradictòries pel que fa a la demanda d'un sòl de qualitat progressivament més escàs.
© ALIÓ-CASTRO-LAREDO. 2000
